diumenge, 6 de setembre de 2009

Als cinquanta anys de la mort de Pompeu Fabra

21 de desembre de 1998

Entre el 14 i el 16 de desembre es celebrà a Tarragona, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, un col·loqui internacional centrat en la figura i l’obra de Pompeu Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana”, en el centenari de la seva mort. El col·loqui, d’una excel·lent qualitat científica, va comptar amb la participació de personalitats de prestigi reconegut dins la lingüística catalana (Joan Solà, Teresa Cabré, Xavier Lamuela, Antoni Ferrando, Mila Segarra...) i amb la intervenció d’un convidat estranger excepcional: el sociòleg de la llengua nord-americà, jueu, Joshua Fishman, un dels mestres clàssics dels estudis contemporanis de la relació entre la llengua i la societat.
Hi va haver també una participació mallorquina notable: Joan March Noguera, doctorand en Farmàcia, remarcà la importància d’A. M. Alcover, amb la “Lletra de Convit” (1901), i del mateix Pompeu Fabra, així com d’altres col·laboradors de tots dos, en la recerca i recreació del llenguatge científic català, oblidat després d’uns segles d’abandó de la literatura científica catalana. Maria Teresa Garcia Castanyer, de la Universitat de Barcelona, mostrà l’extraordinària preparació lingüística de Fabra reflectida en la seva Gramàtica francesa. Josep A. Grimalt, professor de la U.I.B., cridà l’atenció sobre les dificultats actuals per a la consecució del programa de redreçament de la llengua catalana de Fabra, pel fet que els qui de qualque manera condueixen el lent procés de normalització lingüística són els mitjans de comunicació, generalment poc respectuosos amb la genuïnitat i la correcció lingüístiques i fins i tot vehicles d’expansió de la llengua degradada congriada als centres urbans. I finalment Macià Riutort i Riutort, de la Universitat Rovira i Virgili, després de suggerir que la iniciativa normativitzadora de Pompeu Fabra podia haver estat inspirada pel recent procés d’unificació ortogràfica i gramatical de l’alemany, destacà que la seva proposta ortogràfica es basà més en la tradició que no en la pronúncia dialectal contemporània, i que aquesta proposta era també, al cap i a la fi, una proposta de pronúncia ideal de la llengua culta.
Una valoració global i conjunta de tot el col·loqui ens duu a una conclusió ben clara: tot i els defectes i errors que, vista sobretot en la perspectiva històrica que ens permet el pas de mig segle des de la desaparició del gran lingüista, podem trobar en l’obra fabriana (defectes i errors que durant les sessions varen ser assenyalats sempre que calia), aquesta, d’una gran solidesa, ha estat fonamental per fer possible el procés de redreçament de la llengua catalana. L’obra de Pompeu Fabra, una obra feta amb una perspectiva de llengua nacional, vàlida per a tots els Països Catalans i basada en la tradició dels clàssics, és la base imprescindible en l’establiment de tot el corpus normatiu modern, amb el qual hem de bastir un català estàndard, literari, científic i tècnic que permeti a tota la nostra comunitat refermar-se en la seva personalitat lingüística pròpia.
Amb Mn. Alcover, amb el qual va col·laborar molt de temps, bé que més tard es barallassin més per qüestions personals que científiques, Pompeu Fabra va ser el gran impulsor de la recuperació i la modernització de la nostra llengua durant el primer terç d’aquest segle. Sense ell, sense la seva visió del que havia de ser el català del segle XX, potser encara estaríem discutint quines paraules hauríem d’usar, com escriure-les i com construir les nostres frases. La seva preparació científica li permeté fer una obra de gran rigor que romandrà ja per sempre, amb totes les perfeccions futures possibles. El seu record ha de quedar per sempre en la nostra memòria, i en aquest sentit, només com un petit i tardà reconeixement, crec que és ben de justícia que, així com existeixen a Palma els carrers d’Antoni Ma. Alcover i de Francesc de Borja Moll, s’aprofiti aquest aniversari per dedicar també –a Palma i a qualsevol altra vila– un carrer a Pompeu Fabra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG