dissabte, 20 d’abril de 2013

El PP està en contra de les modalitats

18 d'abril de 2013

És un cicle que es repeteix cada tants d'anys: el Partido Popular retreu que s'han de defensar i s'han d'ensenyar les modalitats lingüístiques balears, que el català que s'ensenya no les té en compte per a res, i per això es perden les maneres de dir de les Illes, etc. En unes altres circumstàncies, a qui digués això fins i tot li donaria part de raó, perquè hi ha un fons de certitud, en aquesta qüestió: el català de bona part dels llibres de text, vull dir dels llibres de text de les escoles de Catalunya i de les Balears, és un català fabricat segons el model del castellà (el mateix que el del francès, per altra banda), és a dir un català molt poc –o gens– respectuós amb la diversitat, basat sobretot en el parlar de l'entorn de Barcelona. I això, com dic, passa també a Catalunya que presenta una diversitat dialectal molt més marcada que la que hi ha a Mallorca o entre les diverses illes: la modalitat de Tortosa és clarament diferent de la de Girona i de la de Barcelona, més semblant (però no igual) a la de Lleida; i no en parlem de la modalitat del Pallars o la de la Ribagorça. A València, on fa anys que el PP governa, ha imposat uns llibres on el model és el valencià central una mica dignificat, ignorant també la diversitat dialectal interna del país, amb l'objectiu de diferenciar-lo del "català". L'ensenyament del català no hauria d'haver repetit els errors del model imperial castellà i s'hauria d'haver planificat pertot com una valorització del patrimoni lingüístic autòcton, però sempre sense descuidar que l'escola, per la seva naturalesa, ha d'ensenyar una llengua estàndard que, tot i tenint en compte la diversitat, ha de permetre que la comunitat catalanoparlant en conjunt produeixi una cultura literària i científica vàlida per a tots els parlants. L'equilibri entre el respecte a la diversitat i la popularització d'una modalitat estàndard és difícil, però no impossible, i es pot aconseguir amb una mica de voluntat, que ha faltat en general un poc per tots els costats. Els qui em coneixen saben que d'aquesta qüestió n'he tractat moltes de vegades, que hi he dedicat llibres, articles i ponències, i que sempre he demanat que la necessària difusió d'un català estàndard pancatalà no anàs en detriment de la varietat, entesa com una riquesa i no com una nosa. En el cas de les Balears, el nostre model de llengua culta, la nostra concreció de la llengua estàndard comuna, ja existia en el moment d'introduir-ne l'ensenyament i l'ús públic oficial i dels mitjans de comunicació: és el model que ens deixaren els nostres grans escriptors de finals del segle XIX i del segle XX, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Salvador Galmés, Joan Rosselló de Son Fortesa, Llorenç Riber, Mª Antònia Salvà, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Bernat Vidal, Llorenç Villalonga (amb l'ajuda de Josep A. Grimalt), Francesc de B. Moll, Marià Villangómez...; només s'havia d'actualitzar amb el vocabulari necessari per a la modernitat, però res més. ¿S'ha mantengut aquest model? Sí i no, a mitges, segons el coneixement de cadascú, sense posar-hi gaire atenció. Jo ho comprov contínuament a la Universitat, on em trob sovint alumnes que no saben, per exemple, què és un bres o què és xalar, o que es pensen que parl és incorrecte i ha de ser parlo... Uns llibres de text en català normatiu correcte, usant el lèxic illenc característic i les nostres expressions més típiques, i emprant les nostres formes verbals tradicionals, ¿són un atemptat contra la unitat de la llengua? És evident que no; ben al contrari, la reforcen, perquè sota la denominació de "català" apareixen totes aquestes formes en les quals es reconeixen els parlants insulars, i deixen desarmats tots aquells que diuen que allò que s'ensenya a escola no és "mallorquí" o "menorquí" o... Hi ha, doncs, un fet objectiu, que és la poca traça que en general s'ha tengut en la difusió del patró de la llengua culta, i ho dic tenint amb molta de consideració la gran feina que han fet els mestres, gràcies als quals avui en dia tanta de gent venguda de fora és capaç de comprendre i parlar la nostra llengua. Reprenent el fil inicial, idò, dic que en aquest tema, els qui ara el remenen tant, parteixen d'un fet real: aqueix model històric ha estat mal comprès i mal aplicat, i s'ha derivat cap un model més desbaratat. Un error que ha permès al partit que més en contra està de qualsevol acció a favor de la llengua agafar aquesta falsa bandera de la "defensa de les modalitats" per a causar més confusió. Dolents, sí que ho són, però beneits, no. Perquè si realment creguessin en això de les modalitats (per cert, mai no els he sentits defensar les modalitats a Catalunya, sense anar més lluny; ni, naturalment, a Andalusia, Múrcia o Cantàbria, per exemple), allò que farien seria promoure-les realment, no condemnar-les a la marginació social. Tancant Ona Mallorca i la TV de Mallorca, han privat les modalitats mallorquines d'uns mitjans d'expressió i d'expansió fabulosos; expulsant el català de la funció pública, minoritzant-lo a escola i impedint que jugui un paper primordial en la cohesió de la societat de les Illes, no promouen les modalitats, sinó que les senyalen com a inútils. ¿Per a què volen els del Partido Popular que s'ensenyin les modalitats si tanmateix no serveixen per a res? La seva vertadera finalitat no és conservar res, és destruir tot allò que no encaixi en el seu projecte d'espanya monolítica. Amb la suposada defensa de les modalitats embullen la gent, agiten l'ànim de la societat i desvien l'atenció dels greus problemes econòmics, socials i mediambientals que ens ofeguen i que ells, en lloc de resoldre, empitjoren. Qualsevol defensa de les modalitats del PP està desacreditada per la seva actuació quotidiana a la contra d'això que diuen defensar. Ens donen, però, l'oportunitat de rectificar en aquest tema: hem comès el greu error de donar-los aquesta excusa, doncs prenguem-los-la i reconduïm el camí segons la nostra tradició literària. No deixem ni un segon més que els majors enemics de la nostra llengua es presentin com els seus vertaders defensors.

(Publicat al "Diari de Balears" el 19 d'abril de 2013)

dilluns, 8 d’abril de 2013

Cinisme governamental

27 de març de 2013


Previsiblement dins pocs dies s'aprovarà el decret del govern d'aquí per a regular el tractament integrat de llengües a l'ensenyament no universitari de les Balears. L'esborrany del decret que he pogut veure és una extraordinària demostració de cinisme per part dels qui el signen, el president i el conseller d'educació provincials: tot just a la introducció ja s'atreveixen a dir que "les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears" i que "la seva normalització [del català] ha de ser un objectiu dels poders públics". Quina barra! Invocar l'Estatut per a dir que les institucions, que ells controlen!, han de fer tot el contrari d'allò que ells fan, com si volguessin fer creure que realment fan allò que haurien de fer en lloc d'allò que fan... (perdonau el joc de paraules, però sé cert que serà ben entenedor per a en Bauzá, ben expert en aquesta matèria). Però així com avança la lectura d'aquest esborrany veus que el cinisme es va llevant descaradament la màscara i deixa entreveure ja quins són els vertaders objectius dels governants: "... en aquelles comunitats autònomes que tenen una cooficialitat de llengües, las dues han de ser tractades com a llengües vehiculars en totes les etapes educatives." (És a dir: s'ha d'introduir el castellà allà on no hi era.) "En aquests moments es considera oportú disposar d’un projecte que abordi el tractament integrat de les dues llengües oficials, així com de la llengua estrangera, i que inclogui accions de suport a totes les llengües, d’innovació educativa i d’atenció a la diversitat lingüística i cultural. L’educació plurilingüe, entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, ha de ser prevista en el nou projecte..." Darrere aquestes frases tan ben sonants, els vertaders objectius són –com més va més clar és– desfer tota la feina feta durant més de 30 anys, amb la qual s'havia aconseguit un ensenyament efectiu en l'única llengua pròpia de les illes, la catalana, que ha donat uns fruits esplèndids i ha fet del sistema escolar possiblement la realització més exitosa d'aquestes 3 dècades d'autonomieta. Si n'hi havia cap dubte, de quina finalitat té, els articles 6 i 7 del projectat decret l'esvaeixen: "Article 6. 1. Els alumnes d’aquesta etapa han de rebre l’ensenyament en les dues llengües oficials i s’han d’iniciar en la llengua estrangera a partir del segon cicle d’educació infantil... Article 7. 1. Els alumnes d’educació primària han de rebre l’ensenyament en les dues llengües oficials i en la llengua estrangera." L'única pretensió d'aquest decret no és millorar el sistema educatiu balear, que s'ha manifestat excel·lent tant en la preparació general dels alumnes com, sobretot, en l'assoliment del domini de la llengua catalana per part de tots ells, siguin de la procedència que siguin, sinó precisament entrebancar al màxim aquest èxit de la immersió lingüística, gràcies a la qual avui tothom que ha passat per la nostra escola és capaç d'expressar-se en la nostra llengua. Però, a més a més, la mentalitat purament imperialista dels promotors del decret es manifesta en la qüestió de la llengua estrangera, que segons ells ha de ser preferentment l'anglesa (article 3): si allò que es pretén a la teoria és que els alumnes coneguin una tercera llengua que els faciliti posteriorment l'encaix laboral, ¿per què no es proposa un ventall ample de llengües estrangeres i es deixa llibertat als centres i a les famílies per a triar quina tercera llengua volen que s'ensenyi? A unes illes com les nostres, on el turisme és la principal font de riquesa (per a uns més que per a altres, és clar), on vénen turistes de tot Europa, on hi ha àrees en què la població visitant alemanya és superior a l'anglesa, on ara es parla molt d'atreure turisme rus, ¿per què no hi ha d'haver la possibilitat d'aprendre com a tercera llengua l'alemany, el rus, el francès o l'italià, per exemple? Tot l'enfocament del decret està encaminat a sustentar sòlidament la concepció uniformista que tenen els seus promotors, que no cerquen la riquesa del plurilingüisme, sinó la instauració del bilingüisme imperialista (espanyol i anglès), amb una espècie de rèmora que ara per ara no poden eliminar del tot i es veuen obligats a suportar, el català.

(Article publicat a la secció "La llengua a l'abast" de L'Espira, suplement cultural del "Diari de Balears", el 7 d'abril de 2013.)
Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG