dijous, 10 de setembre de 2009

Vine a la Bressola, parlarem català

26 de setembre de 2001

Amb aquest lema s’inaugurava ara fa 25 anys a Perpinyà la primera escola en català a la Catalunya Nord sota ocupació francesa. Era el 16 de setembre, i l’escola s’obria dins un local privat cedit pels seus propietaris al km 1 de la ruta d’Elna. A semblança de les ikastolak basques, la intenció era demostrar que era possible un ensenyament en la llengua del país, tan bo i profitós com l’ensenyament públic en llengua francesa, que ser català i parlar en català no era incompatible amb l’aprenentatge, que la catalanitat també tenia dret a manifestar-se a través de l’escola, que els nord-catalans –en definitiva– eren iguals de dignes amb la seva llengua com a vehicle d’instrucció.
La Bressola, com va ser batiada l’escola popular catalana, no va començar, però, sense polèmiques ni dificultats. Per poder ser gratuïta –o almanco barata– necessitava subvencions i ajudes institucionals, i això no era gens fàcil a un estat on l’escola privada era mal vista. D’entrada, el Consell Municipal perpinyanenc va rebutjar adjudicar-li un servei de cantina, argumentant que només era per a l’escola pública. Un poc més endavant, el Consell General departamental també va rebutjar donar-li una subvenció, amb l’estranya unanimitat de comunistes, socialistes i dretans, que hi veien o bé l’afavoriment d’una empresa privada o bé una simple manifestació folklòrica o bé un foment del separatisme! Però a poc a poc les reticències de les institucions es varen anar vencent i La Bressola es va anar consolidant: el municipi de Perpinyà finalment li cedí un local a Sant Galdric i li adjudicà un servei de cantina, i llavors sorgiren (primer, més espaiades; darrerament, quasi successives) les escoles de Nyils, Prada, El Soler, Sant Esteve del Monestir, el Vernet (també a Perpinyà) i, enguany, Càldegues, a la Cerdanya.
La Bressola és molt més que una cadena d’escoletes infantils, és la demostració que la fe en una idea justa i la tenacitat poden aconseguir allò que semblava irrealitzable. I la fe i la tenacitat han estat les eines més valuoses dels seus dirigents, que durant anys i anys s’han mogut i han tocat a totes les portes possibles per obtenir suport i seguretat. Després d’aquells primers anys difícils i de llarguíssimes negociacions d’estira-i-amolla, el 1995 La Bressola signà un protocol d’acord amb el Ministeri d’Educació pel qual l’estat es feia càrrec de les places de mestre que durassin més de 5 anys, cosa que en aquell moment afectà les escoles de Sant Galdric, Nyils i Prada, i enguany afectarà també la del Soler, de manera que totes aquestes estan ja ben assegurades. Però és que La Bressola és també la demostració que el poble català sap ser solidari amb els qui es belluguen per mantenir la catalanitat onsevulla del país: amb l’objectiu de teixir una xarxa popular i institucional de suport a les escoles nord-catalanes, es va crear l’associació Amics de la Bressola, primer a la Catalunya Nord, llavors a la Catalunya Sud. Els Amics de la Bressola també han crescut en tots aquests anys, i avui són molts els particulars i les institucions que hi col·laboren, entre els quals hi ha (de moment) 4 ajuntaments mallorquins i el Govern de les Illes Balears. Gràcies a aquest suport es poden obrir escoles noves, que els primers cinc anys han de ser sostengudes amb fons privats.
Actualment les 7 escoles de la Bressola ensenyen a 400 nins i ocupen 23 mestres. Hom pot pensar que això és poc, dins una població aproximada de 330.000 persones, però cal tenir present el revulsiu social que ha representat i representa. 400 nins són quasi 400 famílies anuals que participen en un projecte fet exclusivament en català, quasi 400 famílies que, a unes comarques on el català havia estat menyspreat al màxim i condemnat a la indignitat, reivindiquen davant la societat els valors culturals i la utilitat que l’estat francès ha negat sempre a la llengua del país. La Bressola, doncs, no és simplement 25 anys d’escoleta catalana, és 25 anys de denúncia pública d’un estat genocida, 25 anys de proclamar que els catalans, units solidàriament, ens resistim a desaparèixer, sigui a mans dels uns, sigui a mans dels altres. Contra tots els esforços de la França lingüicida, la Bressola creix i creix parlant català.

La Bressola

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG