dissabte, 12 de setembre de 2009

Llengua i prestigi

22 de setembre de 2003

No vaig ser a l'acte de la Diada mallorquina en què diuen que la Presidenta del Consell va fer una "entusiasta defensa" de la llengua catalana, però pel que vaig llegir l'endemà al diari sembla que just es va limitar a dir que "la nostra llengua" no està gens en perill i que hem de fer que parlar-la sigui una qüestió de prestigi social. Tot dins la línia precedent d'afirmar que els qui posen en perill el català són els qui avisen de fa temps que està en una situació delicada, més que no determinades decisions polítiques que l'afecten negativament.
No negaré, però, que en realitat l'encerta, la Presidenta, quan al·ludeix al prestigi social de la llengua com a factor indispensable perquè els seus primaris parlants no l'abandonin i perquè els forasters l'aprenguin. Ningú vol ser membre d'un grup social desprestigiat, i si la marca d'aquest desprestigi és la llengua, aquesta és abandonada pels qui l'haurien d'usar naturalment i és ignorada pels qui l'haurien d'aprendre. La qüestió, però, és per què una llengua està desprestigiada o no hi està, i si el català a les Balears té o pot tenir prestigi social.
Una llengua està desprestigiada quan no serveix com a eina de comunicació dins els àmbits socialment més importants d'una comunitat, per exemple dins l'ensenyament, dins els mitjans de comunicació, dins les relacions laborals, dins els mitjans de producció econòmica, dins l'administració de justícia, dins les relacions comercials, dins els òrgans de govern, dins la ciència, dins la literatura, dins l'Església… Evidentment, té més prestigi com més present és en aquests àmbits, i té el màxim de prestigi si és a tots, sense excepció. El català a les Balears és parcialment present als àmbits socialment poc importants (les relacions familiars i amicals) i a qualcuns dels àmbits importants (l'ensenyament, els mitjans de comunicació, la literatura, l'Església, els òrgans de govern locals…), però aquesta presència parcial és evident que no basta perquè cobri el prestigi necessari. Perquè fos així hauria d'usar-se plenament a tots els àmbits socials importants, on, però, ja se n'usa una altra: la castellana. Aleshores, com que és supeflu l'ús d'una llengua allà on ja n'hi ha una altra que funciona, el català no pot avançar si al mateix temps no retrocedeix el castellà, i aquí és on la qüestió s'entrebanca, perquè el bilingüisme consagrat per les lleis limita de fet moltíssim aquest avanç, sobretot si ni tan sols s'aplica. Ningú no parla en bilingüe ni ningú hi escriu, així que a la realitat quotidiana s'ha de triar, o una llengua o l'altra, i ja fa temps que qualcú va triar per nosaltres i va decidir que la llengua de prestigi a casa nostra seria la castellana, i per això quasi tot, i a pesar de la Llei de Normalització Lingüística, funciona en castellà. ¿Podríem canviar aquesta situació? Sí, si els habitants indígenes de les Balears recobràvem un mínim de dignitat pels nostres orígens culturals i nacionals i ens mostràvem orgullosos de la nostra llengua: l'empenyeríem cap a tots els àmbits dels quals ara és absent o hi és només en part, i els forasters s'hi haurien d'acomodar. ¿Què passa, però? Més bé tot el contrari: la majoria de balears anteposa els interessos econòmics a qualsevol altre, i just es preocupa per fer més i més doblers i de la manera més fàcil, menyspreant la pròpia cultura i fins i tot el territori on viu. Una comunitat majoritàriament dedicada a destruir el seu patrimoni natural i cultural (autopistes amunt i avall, urbanitzacions fins al capcurucull de les muntanyes, la costa tapada per una murada d'hotels, parcs temàtics, camps de golf i de polo…), ¿quin orgull pot tenir de la seva llengua si aquesta no és la llengua del poder, que és el que li permet continuar la destrucció? ¿Com vol, sra. Presidenta del Consell de Mallorca, que els immigrats aprenguin la llengua dels mallorquins si aquests, començant pels seus socis franquistes al govern, just es preocupen per fer-se més i més rics i això ja ho fan en castellà? Si la vol prestigiar, la llengua catalana, n'ha de fer una eina útil i necessària, i és evident que no la hi farà amb els companys que s'ha triat, a qui el català els llenega per allà on no dic. El Pacte de Progrés (del qual el partit de Vostè feia part) va fer passes positives per a donar prestigi a la llengua (per la iniciativa de la Conselleria de Cultura), encara que amb només quatre anys els resultats no podien ser espectaculars, però ara ja no hi haurà més passes i per ventura fins i tot es desfaran les fetes, com ja ho hem començat a veure amb el senyor Rodríguez. És simptomàtic, per exemple, que al mercat de l'Olivar de Palma amb la reforma quasi totes les parades de fruites i verdures, dins el període de govern del Pacte, es posaren el rètol nou en català; ara que s'ha obert la nova pescateria (que, per cert, sempre s'ha dit així en la nostra modalitat, i no "peixateria", com han posat ara al mercat), la retolació en català només hi deu ser en un 50 %. No sé si deu ser casualitat…
Si realment volem que el català tengui prestigi social perquè els qui vénguin de fora l'aprenguin, hem de començar per prestigiar la nostra pròpia actuació com a ciutadans d'aquestes illes: les hem de defensar contra l'especulació i la destrucció, les hem de fer més habitables i més còmodes, n'hem de preservar l'extraordinari paisatge que ha enamorat tanta de gent, n'hem de conservar el llegat cultural… Amb una paraula, hem de demostrar als externs que tenim una personalitat ben marcada i assumida, de la qual la llengua catalana és un element indispensable, i que n'estam ben orgullosos. Destrossar l'illa només per a enriquir-nos un poc més no ens en dóna gens, de prestigi, sinó que ens retrata com uns miserables avariciosos. Continuant per aquest camí i amb els companys que s'ha cercat és ben segur, senyora Presidenta, que el desprestigi serà absolut. Dins ben poc temps no tendrem ni llengua catalana, ni paisatge, ni patrimoni natural… ni espai per a estar un poc amples. Tot plegat, naturalment, ens durà més tard o més prest a no tenir ni turistes.
Per a prestigiar la llengua, senyora Presidenta, comenci per prestigiar-se a Vostè mateixa: demostri que mira per Mallorca i abandoni els qui només miren per la seva bossa. Per ventura així convencerà qualcú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG