Llengua i piscina

17 d’agost de 2006

Pareixen dues coses molt diferents, molt llunyanes, sense relació... Però aquests darrers dies he vist com es confonien en uns mateixos interessos i he comprovat que una piscina i la llengua poden mostrar perspectives diferents d'un mateix panorama.
A un país sotmès als interessos d'un poder colonial que n'extreu el suc i l'aprofita en benefici propi, on s'ha criat una determinada classe autòctona submissa, obedient, que actua només cercant el seu profit material, absolutament al marge de l'interès general de la societat, hem de suposar que qualsevol actuació d'aquell poder colonial -o de determinats individus que en fan part-, convenientment canalitzada a través de la classe autòctona col·laboradora, estarà condicionada a la consecució d'un guany -de vegades no estrictament material, sinó posicional- que li permeti mantenir la seva situació de privilegi i d'expoliació. Les actuacions en aquest sentit poden ser múltiples i diverses, des de la simple explotació dels recursos naturals per part de persones o entitats procedents del poder colonial (com passa a tants i tants de països de l'anomenat Tercer Món), fins a la prohibició dels senyals d'identitat del poble sotmès -entre els quals, la llengua autòctona- o la imposició de fortes càrregues pecuniàries destinades al manteniment de les estructures colonialistes. Una manera "fina" d'aconseguir l'objectiu és la promoció d'uns dirigents locals sorgits de la classe indígena col·laboradora, els quals aparenten servir la seva comunitat d'origen però en realitat funcionen seguint els dictats que els envien els seus senyors forasters.
El cas de la famosa piscina de la costa de Son Servera no és més que una demostració puntual i simbòlica de la fortalesa del poder colonial: un senyor del mateix lloc on té la seu aqueix poder (que, a més a més, destaca pel seu odi a la llengua i la cultura de Mallorca), té més privilegis que tots els mallorquins junts, perquè els mallorquins, els colonitzats, no som ningú; tenim els drets condicionats als privilegis dels forasters, i això ha de quedar ben clar. Però quan resulta que un sector indígena que encara manté la seva dignitat nacional, que no es conforma a subsistir com a mera força de treball contribuïdora de l'engreix d'aquell poder colonial, denuncia aqueix símbol i es proposa enderrocar-lo -encara que la possible victòria no sigui, en el fons, més que un altre símbol-, aleshores immediatament els dirigents autòctons col·laboracionistes (sense dubte també empesos des de la metròpoli) mobilitzen aquells individus a qui tenen enganxats (purament per lligams econòmics, és clar) i els fan sortir a defensar els privilegis del foraster, d'aquest mateix foraster que en el fons els menysprea com a mallorquins. Naturalment, la defensa d'un foraster privilegiat no es pot fer en el dialecte dels colonitzats, sinó que s'ha de fer -perquè a Madrid han de comprendre bé els mèrits que fan- en la llengua del foraster, dels colonitzadors, i així formen una ridícula plataforma "¡Basta ya!" (que insulta la memòria de les víctimes del País Basc), convoquen una manifestació de desgreuge al foraster mitjançant un tal "Círculo Balear" i fan una roda de premsa on un senyor de llinatge ben mallorquí, Antonio Fuster, tira pestes en castellà contra els qui no es conformen amb els privilegis del senyor metropolità. La relació entre la piscina i la llengua queda ben manifesta.