divendres, 8 de febrer de 2019

Dos dies 'in Sammy’s life' (Un conte en 'catanglish')*


En Sammy de nin havia patit bullying i l’havien arribat a considerar borderline, i això l’havia marcat per a sempre, però aquella nit havia dormit molt bé, després d’una sessió de fitness, que de tant en tant practicava per a llevar-se l’stress.  Després de passar pel wàter, d’haver-se ensabonat bé amb un gel a la dutxa i d’haver-se untat bé el cos de body milk, es va afaitar i es posà a la cara un adequat aftershave que havia comprat per internet a una empresa low cost. Seguidament es va vestir, amb uns slips, uns jeans i un suèter que havia adquirit feia poc a un outlet molt fashion; el seu look era molt important per a ell. Va connectar el wifi (perquè de nit el tenia apagat, per a estalviar) i al cap de poc ja pogué mirar si havia rebut molts de whats-app o e-mails, perquè era molt modern i tenia un smartphone de darrera generació, amb gps i tot, i una càmera amb no sé quants de píxels; ja no necessitava pin, perquè el reconeixia per la ditada, i això sí que era un avantatge, per a ell que tenia el handicap de la mala memòria. Consultats, doncs, tots els missatges, i resposts si calia, ja podia partir a la feina, que no era molt lluny de casa seva. L’ocupació d’en Sammy era el màrqueting i tenia una petita oficina en règim de coworking, molt a prop d’una botiga de Pets que hi havia uns quants carrers més amunt. Feia feina pel seu compte perquè anys enrere havia patit mobbing a una empresa multinacional. Cada dia hi anava sobretot el matí; hi tenia un bon ordinador amb el hardware i el software necessaris i més moderns per a les seves necessitats; només li molestava (però devia ser inevitable) que quan navegava per internet, cercant informació important, a cada web li sortís aquell anunci dels cookies, que no sabia ben bé què eren. Amb l’ordinador també consultava el facebook i l’instagram (presumia de tenir molts de followers i molts de likes a les seves notes i fotos), i feia twits al twitter, ple sempre de fake news, i llegia les newsletters que contínuament li enviaven empreses amb les quals tenia negocis, qualcunes de les quals fins i tot li feien d’sponsors en qualque projecte molt prometedor. A mitjan matí en Sammy feia sempre un coffee-break, perquè necessitava una mica de descans i reposar forces, fins que cap allà les dues solia anar a menjar un hot dog a un fast food molt pròxim, on solia trobar altres col·legues, qualcuns dels quals eren partners en iniciatives diverses. Bé, això era normalment la rutina de cada dia de matí, però aquell dia en Sammy necessitava visitar un manager que tenia relacions amb un míster d’un equip local de futbol (que de jugador fins i tot havia jugat a la Champions; ara es dedicava al coaching), i després del coffee-break va haver de deixar el despatx per a anar a trobar aquesta persona, amb la qual havia contactat abans mitjançant el call center. Justament aquell dia tenia la moto al burn out (feia uns dies havia tengut una topada a un stop), i va haver d’agafar el transport públic; però com  que vivia a una smart city era fàcil saber tot d’una quins mitjans de transport tenia a l’abast, gràcies a l’app que l’Ajuntament havia facilitat als usuaris per a l’smartphone. Arribà, doncs, a l’edifici on anava i entrà al hall, on l’altre ja l’esperava, i després de saludar-se decidiren anar a conversar al Hard Rock Cafe B........, on podrien tractar la qüestió que els preocupava mentre prenien qualque beguda i algunes chips. Entre les qüestions que havien de tractar –ara que s’acostava el Job Day– n’hi havia de relacionades amb els jobs dels juniors (accessibles per infojob), i amb l’oferta d’una pàgina de FAQs per a respondre a les preguntes més importants, de la qual tenien una demo. Sabien que els autors d’aquesta ocupaven una plaça important en el rànquing corresponent i que, per tant, podia ser una bona inversió. Ara preparaven un test que també havia de servir per als seniors. Acabada la conversa, era ja hora de dinar, i tots dos decidiren anar junts a un snack bar, on prendrien uns snacks i qualque cosa ràpida i senzilla, perquè ja se’ls havia fet tard.
A la tarda en Sammy no feia feina, normalment, sinó que es dedicava al lleure i a fer footing o running. En temps de vacacions solia anar, fent couchsurfing, una temporada a fer trekking. Aquella tarda, però, es trobava cansat, i no tenia ganes ni de caminar ni de córrer, i va decidir quedar a casa seva i escoltar música amb l’equip de HI-FI (que solia tenir en stand by), i llegir qualque comic i un thriller que l’any passat havia estat un best seller; el vespre, si no tenia son, aniria a veure un show en què li havien dit que actuaven unes actrius de cabaret que eren com unes top models, i a més anaven en top less i acabaven fent striptease total a la vegada que feien pole dance... Si podia, s’hi faria una selfie. En Sammy era del club dels singles i per això no havia de donar comptes a ningú d’allò que feia; de tant en tant cercava qualque cita on line i fins i tot contemplava qualque espectacle un poc atrevit en streaming.
L’endemà en Sammy va decidir anar de shopping, perquè era el Black Friday i pertot oferien grans descomptes, però abans necessitava passar per una oficina store de C...Bank per a resoldre un problema que tenia amb un compte family (encara que de moment era ell tot sol, tenia un compte family) i amb la targeta contactless, i treure doblers, perquè encara que tenia l’imaginBank a l’smartphone volia sempre dur bitllets i monedes, per si li feien falta. Com que era tot sol i guanyava bastant havia aconseguit invertir uns estalvis mitjançat l’Smart Money, que li donaven un bon rendiment. Sortint de C...Bank, doncs, va anar cap a uns grans magatzems (com que no tenia la moto no podia anar al F.... Park) on sabia que hi havia un gran stock de panties, perquè en volia regalar a una amiga amb la qual tenia un feeling especial i que no veia des de feia temps; segurament en trobaria qualque pack que quedaria molt bé com a regal. Llavors, també necessitava un kit de peces de recanvi per a la moto, i ara el trobaria més barat. I si tenia temps, passaria pel Rata Market per si hi trobava qualque peça artística interessant. No volia, però, gastar gaire perquè encara havia de venir el Cyber Monday i l’aprofitaria per a comprar-se uns quants pen drives que necessitava. Acabades totes les compres, com que era encara prest, va decidir concedir-se un capritx, una cosa que sempre li havia fet il·lusió, però mai s’hi havia decidit: fer un tour per la ciutat pujant a l’autobus de City Sightseeing, com si fos un visitant de fora.
Acabat el tour així mateix s’havia fet un poc tard, i va trobar que ja era hora de tornar a casa, perquè encara seria a temps de veure a la Smart TV que feia poc s’havia comprat un dels programes amb més share de pantalla que feien cada setmana: un programa de debat on representants del lobby dels hotelers i dels rent a car cantaven les excel·lències del turisme de masses promogut pels tour operators, enfrontats a grups defensors del territori. L’endemà compraria els passatges, en classe business (perquè ell es tenia per VIP), per a assistir, dins unes quantes setmanes, primer al B...... Games World, més envant al B...... World Mobile i després al B....... Fashion Week, que per a ell eren més divertits que l’A....city o el M....land.
James Corbera-Pou
*Gràcies als suggeriments de la meva filla Marina n’he millorat la primera versió.

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG