Paranoia guerrera

23 d'octubre de 2001

Pareix que la paranoia guerrera que vivim aquestes darreres setmanes ens té a tots tan embambats que no són molts els qui encara són capaços de demostrar que els queda un poc de seny per analitzar i comprendre la situació irracional a què hem arribat. Fets greus i d'una tal absurditat o injustícia que clamen al cel a penes mereixen unes poques paraules com a notícia secundària als mitjans de comunicació, i no es veu que hi hagi les reaccions merescudes que serien lògiques dins una situació de serenor. Pendents de les gestes dels nous croats matamoros que proclamen que la seva causa és la de la defensa de tota una civilització posada en perill per l'acció d'uns terroristes bojos (com si la contaminació atmosfèrica amb CO2, la deforestació continuada que duu a la desertització, la contaminació constant de la mar, el risc de l'energia nuclear, la manipulació genètica, el mal repartiment de la població –amb àrees superpoblades i recursos naturals superexplotats–, l'espoliació de les riqueses dels pobles colonitzats, el manteniment de la injustícia secular, etc. no fossin causes molt més reals i probables de dur-nos cap al daltabaix que anuncien), no reaccionam amb contundència enfront de succeïts insòlits que escarrufen si hi penses.
Un d'aquests succeïts, del qual just se n'ha parlat una mica quan s'ha vist que no es podia lligar amb l'espectacle que s'havia muntat, és el de l'abatiment al cap d'uns dies del desastre a Can Bush d'un avió comercial per un míssil disparat erròniament per l'exèrcit ucraïnès durant unes maniobres. Se'n va donar la notícia, es va dir que de moment no se'n sabien les causes i al cap d'unes setmanes vàrem saber que el govern d'Ucraïna reconeixia que havia estat un error seu i que li sabia greu. Reaccions: ben poques, almanco que s'hagin fet públiques. ¿Us ho imaginau? ¿Us imaginau agafar un avió per anar onsevulla, aquí devora mateix, per Europa, i que us véngui un míssil disparat "per error" i us enviï a l'altre món sense tenir-ne gens de ganes? I no per culpa de cap boig terrorista, sinó per la de qualque respectable "senyor de la guerra" que –sense voler, és clar– s'ha confús i ha apuntat malament. Com que al cap i a la fi és dels nostres i a més a més ha demanat perdó, doncs no hi facem més voltes…
La irracionalitat en què ens movem ja mig acostumats a l'imperi militarista ens impedeix potser veure la gravetat de fets com aquest i qüestionar-nos l'existència mateixa del context que els fa possibles. Al nord i al sud, a l'est i a l'oest, la inversió en armament continua sent de les més importants –si no és la més important– que fa qualsevol govern, insensible a les vertaderes necessitats del poble. Jugar amb armes diuen que és un mal necessari per estar prevenguts contra l'atac dels enemics… De quins enemics? D'aquells que creuen –o fan creure– que nosaltres som els seus enemics i, per tant, s'han de defensar de nosaltres… I així van engreixant la panxa dels qui han fet de la fabricació i venda d'armes el seu modus vivendi.
Si la quantitat enorme de recursos monetaris que es destinen a tot arreu a produir i comprar armes i a mantenir exèrcits es destinàs a corregir la injustícia i a possibilitar a tothom l'accés a la cultura i a la feina ben pagada, i a la possessió d'un habitatge digne dins un país lliure i respectuós dels drets humans i del medi ambient, cap poble no tendria enemics de qui haver-se de defensar i els senyors de les armes s'extingirien. Llavors podríem estar tranquils perquè cap desesperat no intentaria produir hecatombes entre els més privilegiats considerats responsables de les seves desgràcies, no hi hauria excuses per a represàlies indiscriminades i podríem viatjar tranquils en avió sense por que ningú s'equivocàs a l'hora de pitjar el botonet i ens fes desintegrar en l'aire.
No es tracta simplement d'abolir el servei militar obligatori i professionalitzar els exèrcits, sinó d'abolir els professionals de la guerra i globalitzar la justícia. Vet aquí la clau per sortir de la paranoia guerrera.