dissabte, 19 de setembre de 2009

Drets indeterminats i paraules buides

24 de juliol de 2005

El PSIB-PSOE ha aprovat un document de bases sobre les quals vol negociar la reforma de l'estatut d'autonomia. Tractant-se d'un partit considerat «d'esquerra» és de suposar que aquestes bases han de ser una proposta per a conduir idealment a una situació d'igualtat social absoluta, almanco en els texts legals (les lleis no poden ser negativament discriminatòries, però sí que ho poden ser positivament –i a voltes ho han de ser– per a promoure la igualtat de grups marginats) i en les actuacions de govern (el govern ha d'actuar sempre per a afavorir la igualtat social, i mai per a empitjorar la desigualtat). No em dedicaré ara a analitzar si el conjunt de la proposta va o no en la direcció esperada; molta altra gent hi ha que està més capacitada que jo per a tractar qüestions socials i econòmiques; però sí que m'entretendré en les qüestions lingüístiques. El document comença amb una declaració molt categòrica i solemne: «La defensa i protecció dels drets i llibertats dins el territori de les Illes Balears és el principi que ha d'inspirar l'actuació de les Institucions d'autogovern». Molt bé, tenen raó. ¿Com pensen actuar per a 'defensar' i 'protegir' el dret i la llibertat dels catalanoparlants a usar sempre la seva llengua? Es més, ¿com pensen actuar per a defensar el dret col·lectiu de la comunitat catalanoparlant, la 'pròpia' de les Balears, a mantenir la seva llengua en les condicions d'una llengua normalitzada? Doncs a l'hora d'aquestes concrecions no sortim de vaguetats: «Dins el marc competencial autonòmic, seran objectius prioritaris l'aprofundiment en els drets socials, la cohesió social, el principi d'igualtat real i efectiva, els drets lingüístics i culturals propis de les Illes Balears, la integració social, cultural i lingüística de les persones immigrants, la protecció del medi ambient i la seguretat en tots els seus àmbits. Per això, es promourà el compromís d'aprovació d'un Codi o Carta de Drets dels Ciutadans, allà on es recullin els drets socials bàsics que han d'inspirar les distintes polítiques ciutadanes a les illes Balears. Entre d'altres, es garantiran els següents continguts: (...) El dret de les persones immigrants a que s'els [sic] faciliti la integració social, cultural i lingüística (...) El dret a la protecció i promoció de la llengua, cultura i el patrimoni propi de les illes Balears». Concretem: ¿quins són «els drets lingüístics i culturals propis de les illes Balears»? Que jo sàpiga, cap text legal defineix aquests drets, així que si el mateix document tampoc no ho fa, no sabem de què parlam. ¿Què vol dir «la integració social, cultural i lingüística de les persones immigrants»? Els romanesos, russos, xinesos, filipins, àrabs, berbers, alemanys, anglesos, etc. etc. que aprenen castellà, ¿es consideren integrats? Els espanyols no catalanoparlants i els hispanoamericans, ¿han d'aprendre català per a integrar-se o, com que ja saben castellà, ja els donam per integrats? La integració cultural, ¿vol dir que, per exemple, per Nadal han d'anar a matines i en lloc de fer el sopar de Nochebuena han de fer el dinar de Nadal? Com que el document no diu què és integració, tampoc no sabem de què parlam. ¿Què s'entén per «dret a la protecció i promoció de la llengua, cultura i el patrimoni propi de les illes Balears»? ¿Qui és subjecte d'aquest dret? ¿Les persones singulars? ¿Qualsevol col·lectiu? ¿Tota la comunitat de les Illes Balears? ¿A quina llengua i quina cultura es refereix el document? Segons el redactat, només s'especifica «el patrimoni propi de les illes Balears»; la llengua i la cultura no són especificades, així que es pot referir a qualsevol. A part que avui en dia no sabem quin és el «patrimoni propi de les Balears». Segurament tots estarem d'acord que la Seu de Mallorca n'és part, del nostre patrimoni, però ¿i les places de toros? ¿I les murades d'hotels? ¿I les autopistes? ¿I els camps de golf? ¿I les edificacions que s'han esbucat per a fer les autopistes? ¿I les restes arqueològiques que s'han fet malbé a l'avinguda Antoni Maura de Palma? ¿I els marges de pedra? ¿I el paisatge? ¿I les tonades de llaurar? ¿I el Real Mallorca? ¿I els ametlerars? ¿I...? Si no especificau quin és el patrimoni propi de les Illes Balears, ¿com es pot fer ús d'aquest dret? Anem al paràgraf 3 on parlau d'actuacions concretes a fer per part del Govern: «...l'Estatut d'Autonomia hauria de recollir, que en el mare de les normes bàsiques de l'Estat, pertoca al Govern de les Illes Balears: (...) 3. Crear, regular i mantenir la seva pròpia televisió, premsa i, en general, tots els mitjans de comunicació social, garantint la pluralitat, independència i la diversitat lingüística i cultural». ¿Què voleu dir, quan deis «garantint... la diversitat lingüística i cultural»? ¿Que els mitjans de comunicació autonòmics han de ser en diverses llengües i han de parlar de diverses cultures? ¿En quines llengües? ¿En totes les que es poden trobar a les Balears? ¿O només en unes quantes? Em fa la impressió, senyors del PSOE, que totes aquestes referències lingüístiques, culturals i patrimonials tan ambigües i imprecises que feis en aquestes bases no són més que una dissimulació. Una dissimulació de la vostra incapacitat de comprendre el greu conflicte lingüístic que vivim encara a les Balears 30 anys després de mort el més terrible perseguidor de la que l'actual estatut mateix declara com a única llengua pròpia d'aquestes illes: la catalana. Parlau de drets indeterminats i usau paraules buides per a no enfrontar-vos valentament a la situació de minorització que pateix la llengua catalana. Els balears catalanoparlants no necessitam declaracions de drets incomprensibles i inespecífics respecte a la llengua: aquests drets teòrics ja els tenim des que es va aprovar l'estatut el 1983. Allò que necessitam són actuacions decidides perquè tals drets puguin realment ser exercits: perqué jo pugui exercir el meu dret a parlar i a escriure en català sempre, tothom, inclosos policies i guàrdies civils, l'ha de comprendre, al català; per tant, el català ha de ser obligatori; perquè jo pugui exercir el meu dret a sentir ràdio en català i a veure cinema i televisió en català, hi ha d'haver ràdio, cinema i televisió en català; per tant, el Govern ha de posar tots els mitjans possibles perquè n'hi hagi, i perquè n'hi hagi per a poder triar, com en castellà; perquè la comunitat catalanoparlant de les Balears pugui exercir el seu dret a la promoció de la llengua hi ha d'haver unes institucions que tenguin clar de quina llengua es tracta (en cap línia del vostre document no l'anomenau) i quin és l'objectiu polític i social a assolir respecte d'aquesta, i d'aquesta qüestió ni en parlau ni n'heu parlat mai. Quant al dret dels immigrants que se'ls faciliti la integració, suposant que vulgueu dir a la comunitat catalanoparlant, convertiu el català en llengua socialment necessària i veureu com ben aviat s'hi integren: els pocs cursos de català per a estrangers que hi ha actualment s'haurien de multiplicar per cent! I finalment, respecte al «dret a la protecció de la llengua», ja és ben hora que abandoneu aquest concepte museístic: una llengua normalitzada, d'ús ben vigent dins la societat, no necessita «protecció». Per això a la Constitució Espanyola aquesta paraula només apareix referida a les «modalitats lingüístiques», sense definir-les. La llengua castellana, no en necessita, de protecció. Idò feis que la llengua catalana sigui com la castellana i tendrem tots els nostres drets atesos i la protecció garantida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG