dilluns, 14 de setembre de 2009

Una llengua per viure-hi (i per morir-hi)

21 de juny de 2004

Honorable Sra. Presidenta del Consell Insular de Mallorca:

Fa poc els mallorquins hem descobert una publicitat firmada pel Consell que Vós dirigiu en la qual algunes personalitats ens diuen que “han decidit implicar-se en l’ús del català”, sota el lema “Tenim una llengua per sentir”. Segons la premsa, això és el començament d’una llarga campanya institucional per prestigiar la llengua catalana, com a demostració que el Consell mallorquí no és indiferent a la qüestió, sinó que hi és sensible i, a més, se’n preocupa. Ja està bé, que qualcuna de les institucions d’aquesta illa vulgui fer creure que es preocupa de la llengua, perquè de l’actual Govern, per molt que encara mantengui la inoperant Direcció General de Política Lingüística (inoperant en sentit positiu per al català, vull dir), ni tan sols n’esperam això, que vulgui fer creure que se’n preocupa. Però, Sra. Presidenta, no ens hem d’enganar; més ben dit, no ens heu de voler enganar: la llengua catalana no es normalitzarà perquè la Vostra (ho dic així perquè fa tants d’anys que la manejau que ho pareix, Vostra) institució faci cartells amb cares més o menys conegudes que diuen una frase que la majoria de la població no deu acabar d’entendre. Perquè, ¿què vol dir implicar-se en l’ús del català? ¿Mirar TV3 una estona cada dia? ¿Escoltar “Ona Mallorca” de tant en tant? ¿Estar subscrit a la revista “Lluc”? ¿Comprar un llibre en català a l’any? ¿Amollar qualque “vatuadell” o “mecagondena”? ¿Donar subvencions per fer qualque cosa en català –modalitat balear– només als qui facin bonda? ¿Donar un euro a l’any a tothom que va a veure una pel·lícula en català al cinema que li cau més esquerra-mà? ¿Fer la missa de noces en català? ¿Donar un premi literari en català? ¿Dir “Bon dia” o “bon vespre”? ¿Cantar “Sor Tomaseta” per la festa de la Beata? ¿Llegir cada dia el “Diari de Balears”? ¿Comprar qualque disc d’“Antònia Font”? ¿Que na Chenoa canti “La Balanguera” un pic a l’any a qualque recital en foraster? ¿Fer les classes en català? ¿Posar un rètol que digui “obert” o “tancat” a l’entrada del local de servei públic?… Mirau si n’hi ha, de maneres d’“implicar-se en l’ús del català”! Només, però, n’hi ha una que pot ser efectiva al 100 % si volem que la nostra llengua sigui, simplement, normal, com ho és el castellà a Madrid, l’alemany a Berlín o el francès a París: fer que tot el món en què ens movem s’expressi en català. Ja sé que això és fàcil de dir i –tal com estan les coses– difícil de fer, però sempre hi ha maneres de començar, i és en aquest sentit que hauríeu d’encaminar els esforços i hauríeu de demostrar la vostra bona i decidida voluntat. El problema, Sra. Presidenta, és que Vós i el Vostre partit estau fermats pels Vostres pactes amb el Partido Popular, al qual això del català li importa un rave, a part d’estar fortament “implicat en l’ús del castellà” a casa nostra (supòs que no importa que us faci una llista de les seves malifetes), i per això ja d’entrada aquesta Vostra campanya publicitària, en si mateixa buida de contengut, està desacreditada. Feis que el Govern dels vostres socis desfaci totes les mesures que ha pres contra el català amb aquest any just que duu i començarem a creure en la vostra bona intenció; feis que el Govern aprovi mesures noves a favor de l’extensió social del català, i creurem que el tema realment us preocupa; o rompeu amb el Partido Popular si no us fa cas i continua actuant contra el català, i ens convencereu que vertaderament voleu que la llengua catalana deixi de ser prescindible i es converteixi en la llengua normal de relació entre els habitants d’aquestes illes.
La llengua, Sra. Munar, no la tenim només per “sentir” (¿sentir què?); la tenim, com tothom en el món, per viure-hi, però als mallorquins en català no ens hi deixen viure de ple; és més, ni tan sols ens hi deixen morir: les companyies funeràries et miren com a cosa rara quan els demanes esqueles o recordatoris en català, i si te’ls fan van plens de faltes. ¿Per què no cercau el General més important de la Guàrdia Civil i el feis sortir a la publicitat dient que ell també s’implica perquè tots nosaltres puguem viure sempre en català? Al cap i a la fi és la seva obligació, en lloc d’importunar les persones que efectivament, dia a dia i sense vacil·lació, intenten viure en català en qualsevol circumstància. Feis que els Ajuntaments, el Consell, el Govern Balear, la Delegació del Govern espanyol i les denominades “forces de seguretat de l’estat” s’impliquin en la garantia del nostre dret a viure en català, i veureu com podrem exercir aquest dret amb seguretat i a poc a poc recuperarem l’espai vital que hem perdut. La tasca és llarga, així que convé que us hi poseu aviat. Del que podeu estar ben segura és que just amb anuncis amb eslògans incomprensibles dits per personalitats diverses (qualcunes de les quals ben poc creïbles, per cert), o amb premis literaris de gran envergadura que no tenen la més mínima repercussió en l’ús lingüístic social quotidià, no canviareu gaire la situació marginal en què ens trobam.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG