divendres, 11 de setembre de 2009

Sense pena ni glòria

14 de gener de 2002

O potser amb més pena que glòria, no ho sé cert. A finals de l'any 2000 es va presentar amb pompa i fastuositat la Lletra de Convit 2001, iniciant allò que havia de ser l'"Any Alcover", un any dedicat a commemorar el centenari de l'inici del magne Diccionari de la Llengua Catalana que era impulsat per Mossèn Antoni Mª Alcover, i que acabaria dient-se Diccionari Català-Valencià-Balear. Els promotors de la Lletra de Convit 2001, encapçalats per la Universitat de les Illes Balears, no sé si amb un excés d'optimisme o desconeixedors del seu propi dinamisme, exposaven en aquest document uns objectius extraordinàriament ambiciosos: "1. Constituir organismes permanents de coordinació entre els països de llengua catalana, capaços d'impulsar la recuperació del català com a llengua comuna d'ús públic en el seu àmbit territorial... 2. Reclamar el reconeixement de la comunitat lingüística i cultural catalana en termes igualitaris respecte a les altres cultures del món... 3. Aconseguir un compromís explícit de totes les empreses i entitats privades per l'ús normal del català en les seves relacions amb el públic i el compromís de tota la societat en general..." Perquè es complissin, proposaven una sèrie d'actuacions de les quals havien de sortir uns organismes (Consell de la Llengua, Comissió Interparlamentària, Comitè Intergovernamental) i uns resultats acordats amb aquells objectius. Tot molt guapo.
L'"Any Alcover" ha passat, i ¿què n'hi ha de tot això? ¿Quanta de gent que no fos la de sempre (un grapat d'universitaris idealistes, uns quants intel·lectuals alcoveristes des de sempre i alguns alumnes d'escoles i instituts, sobretot al redol de Manacor) han sentit a parlar de Mossèn Antoni Mª Alcover i Sureda, al seu temps anomenat popularment l'"apòstol de la llengua"? ¿Qui, que ja no el conegués abans, ha descobert Mossèn Alcover? ¿Què ha estat l'"Any Alcover"? La publicació d'un parell de CD-ROM i d'uns llibres amb estudis i texts d'Alcover (tots interessantíssims, això sí) que no sortiran d'un cercle reduït de lectors il·lustrats, qualque acte d'homenatge al seu poble i un Congrés Internacional (poc internacional, però) d'erudits en què es tractà del polifacetisme del protagonista, d'un nivell científic elevat però de nul·la repercussió social.
I de la nova "Lletra de Convit" ¿què en sabeu? Heu vist que ni tan sols s'hagi començat a moure cap peça per complir els ambiciosos objectius? ¿Hi ha cap embrió d'organisme permanent de coordinació entre els països de llengua catalana? (Es va renunciar a dir clarament Països Catalans perquè tot fos més fàcil, i ja ho veis...) ¿Quines passes s'han fet per reclamar el reconeixement de la comunitat lingüística i cultural catalana davant el món? ¿On és el compromís explícit de totes les empreses i entitats privades per l'ús normal del català? La Lletra de Convit enviada per Mossèn Alcover fa 100 anys va entusiamar milers de persones i centenars d'entitats, en un moment en què les institucions oficials mantenien la llengua catalana marginada i el govern espanyol la perseguia implacablement. D'aquell entusiasme en va resultar, primer, un Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb 3000 congressistes, de l'empenta del qual sorgiria l'Institut d'Estudis Catalans, i després, més a la llarga, l'obra immensa del Diccionari... Un segle enrere, en una època de postració social i marginació política de la nostra llengua, la il·lusió i la tenacitat d'un sol home va assolir uns resultats extraordinaris i de tanta transcendència que varen condicionar clarament el futur i va proporcionar a la nostra nació unes eines per resistir amb més possibilitats de supervivència l'envestida que vendria després. Avui en dia, en què el català és considerat "oficial" a la major part del seu territori, en què és estudiat a les escoles i a totes les universitats, en què hi ha unes lleis que teòricament el normalitzen i uns governs regionals que teòricament se'n preocupen, la Lletra de Convit 2001 duu camí de convertir-se en poc més que paper banyat, i el personatge que inicialment la va inspirar en un simple record per a una petita minoria de lletraferits.
Ben miserables, els resultats de l'"Any Alcover". Quina oportunitat perduda i quina desconsideració al Mossèn!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG