Consideracions sobre el currículum integrat de llengües

7 de maig de 2002

La Conselleria d'Educació i Cultura ha fet arribar a les escoles fa poc les Orientacions pedagògiques i organitzatives per a l'aplicació del currículum integrat de llengües, que segons pareix és el primer d'una sèrie de quaderns dedicat a això del "currículum integrat de llengües". N'havia sentit a parlar, l'havia sentit criticar, però la veritat és que fins ara no havia tengut oportunitat de saber directament què era, el "currículum integrat", i si ho he entès bé és bàsicament un intent d'"ordenar" l'ensenyament de les llengües a escola, amb la idea que les habilitats lingüístiques que aporten els alumnes de naturalesa (és a dir, les que corresponen a la seva llengua natural) i les que s'adquireixen a escola a les classes diverses d'idiomes s'aprofitin globalment, procurant no repetir conceptes i no treballar reiteradament sobre les mateixes o semblants construccions o els mateixos o semblants recursos.
El plantejament de base teòric no és del tot desencertat: "La finalitat de l'educació lingüística no serà simplement el domini de dues o tres llengües, preses aïlladament, sinó que serà desenvolupar un repertori lingüístic en què totes les habilitats tenguin el seu paper." (P. 9) Està bé, és una frase molt guapa i molt ambiciosa. I n'hi ha més: "El sistema escolar ha de servir per compensar el coneixement insuficient del català d'una part considerable de la població. Ha de servir perquè les dificultats d'aquesta part de la població per adquirir-lo naturalment siguin superades i per aconseguir que tots els alumnes, en acabar l'etapa d'escolaritat obligatòria, estiguin en disposició d'usar-lo amb correcció i fluïdesa en qualsevol àmbit, facilitant així la integració social de totes aquelles persones que no el tenen com a llengua primera. En aquest sentit sembla que l'ensenyament en català és l'estratègia més adequada." (P. 10) Sí senyor, magnífic. Fixau-vos en aquesta darrera frase, que he destacat a posta amb la cursiva: la Conselleria admet que l'ensenyament en català és l'estratègia més adequada per aconseguir que tots els alumnes acabin parlant en català. Supòs que la passa següent, una vegada ho ha proclamat, serà fer un nou decret que substitueixi el famós "de mínims" del 50 % i obligui a fer en català el 100 %. Si no el fa, s'estarà movent dins la contradicció i perdrà la credibilitat que encara conserva.
Però alerta, que hi hagi frases guapes i afirmacions valentes i realistes (n'hi ha d'altres), en aquestes Orientacions, no vol dir que les puguem compartir en conjunt, des del punt de vista del qui es sent nacional català i considera que la llengua catalana ha de ser la llengua de referència en l'ensenyament, com ho és el portuguès a Portugal, l'alemany a Alemanya, l'anglès a Anglaterra o el castellà a l'Espanya autèntica. No podem compartir que únicament  català i castellà s'hagin de planificar i programar conjuntament i el seu professorat s'hagi de coordinar, fent de la llengua del país i de la llengua imposada una parella inseparable, i reforçant així la concepció bilingüe de la nostra nació. Si per raons de millor aprofitament didàctic de les classes d'idiomes a escola hi ha d'haver planificació i programació conjunta i coordinació entre els professors respectius, s'hi han d'implicar també, al mateix grau, l'anglès, el francès, l'alemany i qualsevol altra llengua que s'ensenyi, reservant però el paper de referent primordial al català, de manera que l'alumne percebi clarament quina és la primera llengua en jerarquia per raons de naturalitat, la pròpia del país, i quines són llengües secundàries que s'ensenyen per motivacions diverses.
L'escola és un dels elements essencials en la recuperació de la nostra dignitat nacional i la llengua n'és el símbol més ostensible. Una Conselleria dirigida per un partit autòcton dins un Govern que s'umpl la boca de "país" no pot actuar en contradicció amb els seus propis postulats ni en contradicció amb els interessos que teòricament defensa, entre els quals, em sembla, hi ha el de la restitució de la llengua catalana a la categoria de llengua nacional dels balears, que pot ser la nostra manera de dir-nos catalans.