¿Netejar la imatge de...?

9 de juliol de 2000

Fa uns dies es va difondre la notícia que la Generalitat de Catalunya té la intenció d’organitzar una exposició itinerant per Espanya, amb el títol “Cataluña hoy” (que hem de suposar que, als altres països catalans, a Galícia, i a Euskal Herria, tendrà versions en la llengua pròpia del país), amb la finalitat de fer-se conèixer i estimar més dels espanyols. Creuen, els dirigents catalunyesos, que la causa de la tensió constant entre Espanya i Catalunya és el desconeixement que la població, en general, té de la realitat catalana, i que, per tant, promovent-ne el coneixement aquesta realitat serà més ben acceptada. De fet, però, a les tertúlies radiofòniques que se’han fet ressò d’aquesta iniciativa, s’ha parlat de la intenció de “netejar” la imatge de Catalunya.
De principi, qualsevol iniciativa per donar a conèixer un país (o una regió) fora dels seus límits administratiu estrictes no és una mala idea. Segurament és ver que, si tothom conegués millor els veïnats, amb els seus defectes i les seves virtuts, hi hauria més capacitat d’intercomunicació i d’intercomprensió, i s’evitarien moltes de bregues inútils que provoquen encara més rivalitat i incomoditat entre els afectats. Ara bé, la veritat és que en aquest cas no crec que l’acció serveixi de res, i a més a més, si realment allò que es pretén és “netejar la imatge” del Principat, em pareix un absolut despropòsit.
Crec que l’exposició no servirà de res perquè els espanyols (com a conjunt; individualment n’hi ha que són molt diferents) fa molt de temps (segles; ho mostra bé el darrer llibre de Francesc Ferrer i Gironès) que ens tenen, als catalans, entravessats, que ens envegen i ens odien, i ens difamen i ens culpen de tots els seus mals, i ens acusen d’insolidaris i d’imposar-los el nostre polaco (n’hi ha per riure, si no fos que fa ràbia!), i de xuclar-los els seus recursos, i de... (quasi?) tot, i ens retreuen que si vivim tan bé és gràcies a ells, que han vengut a fer feina a casa nostra i ens han duit la riquesa...! I aquesta percepció dels catalans se l’han feta ells mateixos i no se’n volen deslliurar: ¿quines iniciatives coneixeu del govern espanyol per desfer la mala imatge que ell mateix ha propagat de nosaltres? ¿A quantes d’escoles espanyoles s’ensenya, ni encara que siguin voluntàries, la llengua i la cultura catalanes? ¿A quantes d’universitats espanyoles es pot estudiar una mica de català? (Comptau-les, i veureu quants de dits de la mà us sobren...) ¿Quants de membres espanyols té l’“Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes”? ¿Quines cadenes de televisió espanyoles dediquen (o han dedicat mai) uns minuts setmanals a difondre el fet nacional català? ¿Quins diaris espanyols parlen mai bé dels catalans? ¿Quines lleis han fet els espanyols a favor de la llengua catalana? ¿Quines institucions espanyoles difonen el català arreu del món? Darrerament, ja ni tan sols n’Aznar se’n recorda, de parlar català “en la intimidaz”. ¿I amb una exposició es vol canviar aquesta constant històrica del caràcter espanyol? Això és com rentar el cap a l’ase.
Però no és només aquesta, la qüestió, perquè si realment darrere tan ingènua intenció hi ha també la voluntat de “netejar la imatge de Catalunya”, com s’ha dit, aleshores la cosa ja és vergonyosa. ¿Us imaginau el presoner intentant netejar la seva imatge davant el carceller? ¿O l’esclau fent igual davant el seu amo? ¿O la persona violada volent quedar bé davant la violadora? ¿Quins estranys interessos podrien podrien justificar una conducta tan mesquina? La víctima mostrant els seus encants a l’agressor amb la pretensió que l’agressió no sigui tan cruel! Tanmateix, l’ofensiva espanyola continua, no només contra nosaltres, sinó també contra els bascs (sobretot) i contra els gallecs: fa poc la “Real Academia Española de la Historia”, just ara en Vidal-Quadras i la seva associació denunciant la “discriminació dels castellans” a Catalunya, les ràdios espanyoles organitzant tertúlies sobre aquest mateix tema, en Rabasco predicant l’enfrontament directe contra els catalans a Mallorca...
Després de centúries d’intolerància i persecució contra els seus súbdits no castellans, i d’espoliació econòmica i cultural dels països perifèrics conquerits (hi podem incloure les nacions indígenes americanes, robades i assassinades i, en bona part, exterminades), si ningú ha de netejar la seva imatge, és ben evident que és Espanya.