Apallissats, insultats, menyspreats... esborrats ?

6 d’abril de 2006

És mal de fer trobar paraules per a qualificar el sentiment que ens envaeix a la vista de l'actuació dels responsables autonòmics de la política cultural i lingüística. D'ençà que aquest Govern es va constituir, aviat farà 3 anys, no s'han aturat les provocacions contra els fills dignes d'aquest país que coneixem i estimam la nostra llengua i la nostra cultura, contra els qui no ens conformam a veure com els signes d'identitat que ens ha donat la història, i molt especialment la història des de 1229, s'esvaeixen lentament, però constantment, dins la mal anomenada multiculturalitat moderna. I és que no ens donen ni un dia de descans, no ens deixen ni un segon viure la nostra essència nacional, cultural, amb la normalitat amb que qualsevol espanyol de Castella, Múrcia o Extremadura viu la seva normalitat. Davant la impossibilitat de dur a terme amb nosaltres un genocidi humà massiu -ja ho provaren els anys 1936-194...-, han optat per dur a terme, ben planificat, un genocidi cultural, sense sang, sense escenes terrorífiques, suau, subtil...

¿Què pretenen amb el proposat decret de trilingüisme? ¿Que els alumnes sàpiguen més anglès o manco català? Perquè el que és clar és que si això es posava en marxa el fracàs escolar en les matèries en anglès estaria assegurat, i la disminució en el coneixement de català també. Deien que dedicarien tres mil milions d'euros a la formació dels professors en anglès, ¿i quants d'euros dediquen a la promoció del català? Si dedicassin aquesta quantitat al català, quant de camí podríem avançar! Però no, no els interessa, perquè el català no els fa més que nosa, els molesta en el seu projecte de la "España Una, Grande y Libre" (de catalanes). Es neguen repetidament a condemnar el franquisme i a homenatjar-ne les víctimes, perquè els botxins no es condemnen a ells mateixos ni reten homenatge als qui cauen sota les seves eines de tortura. Fa poc també s'han negat a commemorar especialment el centenari del "I Congrés Internacional de la Llengua Catalana", l'ànima del qual va ser el mallorquí Mossèn Antoni-Maria Alcover (diuen que ja preveuen fer "altres coses"). No en volen saber res, del Congrés ni de qui el va sustentar, i això que Mossèn Alcover era monàrquic i socialment reaccionari, com ells. Però era "catalanista", i aquest és el pecat més gros que podia tenir. No hi ha res pitjor que els renegats... Han de demostrar que ja no són de la tribu a què pertanyen per llinatge, per origen cultural; han de demostrar que l'odien, que els fa ràbia ser d'aquells que, en el fons, són uns vençuts; i ho han de demostrar cercant de destruir aqueixa tribu, d'anihilar-la, d'esborrar-la. En qualsevol cas, per a dissimular la seva intenció, deixen que un [aquí posau-hi el qualificatiu que trobeu més adient], des d'un càrrec fantasmal de Director General, imprimeixi quatre cartells i quatre prospectes que parlen del Congrés i els regali a qualque centre educatiu i a qualque particular despistat. Una gran aportació, sense dubte, per a honorar la figura de qui va dedicar una bona part de la seva vida a posar les bases indispensables perquè la llengua catalana sortís de la postració i a guardar-ne les essències dins un magne diccionari.

El darrer episodi, per ara, d'aquest atac furibund i constant contra la nostra llengua i la nostra cultura és el de la pel.lícula "Tirant lo Blanc", basada en una de les obres més emblemàtiques de la nostra literatura. Se n'ha aprofitat un director espanyol i els empresaris mallorquins ens l'ofereixen en espanyol (amb una excepció marginal), com si fóssim un poble d'imbècils incapaços de valorar i apreciar les nostres pròpies joies literàries. ¿Us imaginau l'escàndol que hi hauria a Espanya si un director nord-americà, per exemple, feia una pel.lícula del Quixot que s'oferís als cines només en anglès? ¿N'hi haurà, d'escàndol, aquí? ¿Deu ser ver que som imbècils? Tanmateix, aquest nou insult amb el Tirant probablement no hagués succeït si fa anys la Generalitat de Catalunya -l'única que ho podia fer- hagués promogut de veres el cinema en català patrocinant el rodatge d'obres emblemàtiques com aquesta o com ho podria ser, per exemple, la conquesta de Mallorca segons el Llibre dels Fets de Jaume I, i tantes altres de possibles que ens ofereix la nostra història i la nostra literatura. En lloc d'impulsar un cine nacional difusor dels nostres mites, s'han estimat més pagar quantioses subvencions a les multinacionals americanes perquè doblassin en català pel.lícules intranscendents. I no només no s'ha aconseguit normalitzar el català a la pantalla, sinó que s'ha desaprofitat la immensitat de temes que la nostra cultura oferia per a ser filmats. I ara i aquí en tenim una primera conseqüència directa. ¿Hi ha hagut cap maniobra de la Conselleria de Cultura per a evitar aquest menyspreu del Tirante foraster? Sé ben cert que no, entre altres coses perquè dubt molt que el sr. Conseller "de Cultura" n'hagi sentit a parlar mai, del "Tirant lo Blanc"; i perquè a la Direcció General de Política Lingüística sols hi ha un encarregat que l'únic que deu saber fer bé deu ser cobrar cada mes.

Bé, vull acabar, amb un punt d'optimisme: fa 10 anys que "Al Mayurqa" canta i fa ballar per tot Mallorca, transmetent un missatge d'amor al país que ben segur ha ajudat moltes persones a reconèixer-se a si mateixes. Dins la bavarada socorradora que representa l'envestida constant de les institucions que teòricament ens haurien de reviscolar, la feina d'"Al Mayurqa" és una alenada d'aire fresc i reconstituent. Que duri i es multipliqui! (La bavarada, que s'esvaeixi per sempre!).