Carta oberta a Miquel Melià, Director General de Política Lingüística

14 de desembre de 2003

Amic Miquel,

Fa anys que ens coneixem, vint o vint-i-cinc, no ho sé, i sense haver estat mai allò que en diuen "amics íntims" ens coneixem prou un a l'altre com per saber que, en principi, tots dos estam al mateix costat i tots dos compartim la mateixa inquietud per la llengua catalana i per la cultura dels Països Catalans. Sí, ho he dit bé i ben conscient, dels Països Catalans, perquè tant tu com jo sabem que els Països Catalans són una realitat lingüística, cultural i històrica, en l'actualitat políticament desfeta i amb magres perspectives de recomposició.
Quan, després de la victòria ajustada del Partido Popular a les recents eleccions autonòmiques, vàrem saber que tu series el nou Director General de Política Lingüística, els qui et coneixíem i sabíem el teu interès per la llengua vàrem sentir una certa tranquil·litat, més ben dit un cert conhort: almanco hi posen qualcú que té les idees clares sobre el català i sobre la nostra situació sociolingüística… Podria ser pitjor. Dins el panorama fosc que vèiem venir per al nostre país, controlat de nou pel franquisme ignorant i ignominiós, només mogut pels interessos econòmics de la classe rica local, la teva presència en aqueix càrrec era una llumeta d'esperança respecte de la llengua: almanco en Miquel és concient de la situació social de la llengua i té clara la unitat del català; hem de suposar, doncs, que farà coses positives i no deixarà que els altres facin segons quins desbarats… Ja ha passat pràcticament mig any des que et nomenaren i no t'ha d'estranyar que per a mi, i sé que per a molts altres, la decepció sigui molt grossa. ¿Què ha fet en positiu la Direcció General de Política Lingüística en aquests sis mesos? A ulls dels ciutadans, res, absolutament res. Almanco res de nou, res que no estigués ja en marxa des de l'anterior etapa: figurar a la inauguració d'actes en honor de Francesc de Borja Moll, assistir a qualque acte de promoció del català a l'estranger, mantenir uns cursos elementals de català per a immigrats, sortir a la foto de les subvencions –atorgades abans que tu hi fossis– als placers de l'Olivar i… ¿i què més, Miquel? I no em diguis que en mig any no has tengut temps de fer res més, perquè altres departaments del Govern bé n'han tengut de temps de fer projectes i prendre decisions… En canvi, si miram què ha fet en negatiu (o què ha dit que farà) per a la llengua catalana el teu Govern, o el partit del teu Govern, en aquest temps, la plorera i la ràbia ens aclaparen: ha rebaixat el nivell de coneixement de català exigit a segons quins funcionaris, ha suprimit subvencions a publicacions en català, ha tancat "Som ràdio", ha anunciat una TV autonòmica "bilingüe" (que ja sabem què vol dir per al PP això del "bilingüisme"), ha canviat "Eivissa" per "Ibiza" en la publicitat de les Illes, ha introduït més confusió instaurant cursos de "valencià" diferents dels de "català" a les Escoles Oficials d'Idiomes… Davant totes aquestes agressions a la llengua catalana, Miquel, encara és l'hora que hàgim de sentir la teva veu, ni que sigui per intentar trobar-hi excuses creïbles. ¿Què hi fas al Govern de les Illes Balears, amic Miquel Melià? ¿Què hi fas a les ordes d'un personatge que fa uns dies a Madrid renegava de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història? ¿Que no veus que tu, per als del PP, ets un "quintacolumnista catalanista"? ¿Que no veus, Miquel, que amb aquesta gent no pots fer res positiu per la llengua que tant et preocupa? ¿Que no veus que si continues amb ells quedaràs brut fins al coll i quan t'abandonin, quan s'hagin cansat de tu que ja no els serveixis per fer el paper que t'han assignat, estaràs tan desprestigiat que no encaixaràs enlloc?
Amb l'ocasió de l'any Francesc de B. Moll hem tengut ocasió, Miquel, de veure't a fotos d'actes diversos al costat d'aquesta extraordinària personalitat de la nostra cultura. M'imagín que deu ser un orgull per a tu quedar per a la posteritat com a company i amic d'una persona que tant va dignificar les Balears i tots els Països Catalans amb la seva feina i el seu comportament, com ho és per a mi. El meu consell, si me'l permets, Miquel, és que no entelis aquestes imatges devora Moll amb altres imatges devora els botxins de la teva, de la nostra, llengua. Just que poguessis fer la meitat en positiu del que va fer el teu antecessor en el càrrec, que per a uns va ser molt i per a altres encara poc, just que en poguessis fer la meitat, repetesc, valdria la pena que t'hi quedassis. Però tots sabem ben bé, l'experiència de cada dia ens ho mostra, que la teva funció és purament decorativa i no servirà per altra cosa més que per dissimular les vertaderes intencions del Govern, només preocupat a acontentar la patronal hotelera fent autopistes, urbanitzacions, camps de golf i parcs temàtics, i a esborrar encara més la memòria col·lectiva del nostre poble, per a fer-ne definitivament una província dòcil de l'Espanya imperial de llengua castellana.
Ara que encara hi ets a temps, Miquel, deixa'ls fer, no continuïs sent còmplice de la destrucció del país que estimes. N'hi posaran un altre que serà plenament dels seus i tot continuarà igual, més o menys (no sé si ja pot ser pitjor), però tu hauràs recobrat la dignitat i conservaràs els amics de sempre. Si continues amb ells arribaràs a quedar-te sense dignitat i sense amics (perquè ells tanmateix no ho seran mai, els teus amics). Mantendràs el sou, això sí, però sé cert que no és pel sou que fas aquesta feina.
Confii que sabràs apreciar l'amistat que hi ha darrere aquestes reflexions.
Ben cordialment.