¿Ja ha dimitit?

 28 de novembre de 2005

A penes feia mig any que Miquel Melià ocupava la Direcció General de Política Lingüística i, veient el que havia fet i, sobretot, el que no feia, li vaig demanar des d’aquestes pàgines que dimitís, per dignitat seva, simplement. Bé, han passat quasi dos anys i, segons pareix, m’ha fet cas: de la Direcció General de Política Lingüística pràcticament no se’n sent a parlar, és com si no hi fos, com si s’hagués esvaït. Bé, si anau a la pàgina web de la Direcció veureu que hi ha qualque cosa, tot de gran transcendència social per a la llengua catalana: cartells de REBAIXES de 2004 i 2005 (això sí, en models diferents, eh?), sota el pompós títol de “Actuacions en el món comercial”; una campanya de cinema en català per a infants en sessions matinals d’ara fins a Nadal (i quan aquests infants seran grans ¿a quines sessions de cinema en català podran anar?); alguns petits premis (serveixen perquè els periodistes facin fotos); algunes fires de llengües (serveixen per a viatjar); exposicions i mostres organitzades per entitats privades amb una petita ajuda del Govern (serveixen una mica de propaganda); qualque beca per a col·laborar al TERMCAT; cursos de formació especialitzada; directrius per a les proves de coneixement del català (coneixement com més va més innecessari); recursos per a aprendre català (els mateixos que ja hi havia durant l’anterior Govern); un model de carta als Reis Màgics; publicacions (la gran majoria dels anys 2001 i 2002, i qualcuna amb data actual que no és més que una actualització d’una d’aquells anys), i qualque intranscendent “actuació institucional” més. Es veu, amb tot això, que la Direcció General ha fet un gran esforç de planificació de política lingüística orientada, naturalment, a la normalització de la llengua catalana… S’hi ha romput les banyes, en el disseny d’aquestes grans línies d’actuació. No hi ha, però, a la pàgina objecte de la nostra atenció, cap comunicat que expliqui quina és la postura del Director General (si aquest existeix) respecte a la petició recent de no sé quants de cònsols perquè es respecti el bilingüisme (bé, potser encara els ho haurem d’agrair, perquè si realment es respectava el bilingüisme oficial faríem un gran pas en la normalització del català; però vaja, ja sabem en realitat a què es referien els cònsols); ni tampoc hi ha, a la pàgina, cap declaració del suposat Director General sobre els anuncis de promoure l’escola en tres llengües (castellà-anglès-català, per aquest orde), que és un altre intent de llevar importància i presència a la llengua pròpia d’aquest país; naturalment, sobre la denúncia feta pel sr. Bartomeu Garcia Pérez, amb una carta al diari “Última Hora” del dia 19 de novembre, de l’escàndol provocat per un grup de pares “gens reduït” a una reunió a l’IES Juníper Serra perquè el director va voler parlar en català , tampoc no hi ha, a la dita pàgina, cap referència; ni hi ha, no en mancaria d’altra, ni una petita “reflexió” sobre l’incident al programa d’IB3 (la nostra) “Mira lo que hay”, on el Director General de Planificació i Centres va ser exhortat a parlar en castellà pel presentador foraster… (Bé, de fet encara esperam qualque actuació de la DGPL en relació a la mateixa IB3 vil·lingüe.) I sé cert que no hi haurà cap reacció al menyspreu pel català que representen els programes del “II Festival Speculum Musicale”, organitzat pel Govern (amb una salutació inicial del Conseller d’Educació i Cultura curiosament redactada en “modalitat barcelonina”), en què de 18 pàgines el text en català n’ocupa just 2. És a dir, vist que les poques coses que fa la Direcció General de Política Lingüística no necessiten gens de planificació ni a curt ni a llarg termini (les pot fer “d’ofici”, i sense intenció de desmerèixer la tasca de ningú, qualsevol funcionari) i vist que mai hi ha reacció d’aquesta Direcció General a cap dels reiterats atacs o menyspreus a la llengua catalana, hem de concloure que el sr. Miquel Melià ja ha dimitit (i deu fer temps) les seves funcions, la qual cosa li alab. Ara només falta que també dimiteixi el sou que li pagam tots els contribuents, encara que només sigui per a demostrar que encara li queda una mica de vergonya.