UNA DESCRIPCIÓ DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EUROPEA

diumenge, 21 de setembre del 2014

Verinosa manipulació (especialment dedicat a Xavier Pericay i Maria Antònia Lladó)


El 1986 dos personatges fins aleshores desconeguts dins la Filologia Catalana varen treure un llibre verinós que ha tengut unes conseqüències desastroses per a la confecció de la modalitat estàndard catalana. El llibre es titulava Verinosa llengua i els dos personatges eren Xavier Pericay i Ferran Toutain. No eren els primers que exposaven la doctrina que s'hi promou, però sí que varen ser els primers que varen tenir una repercussió important, perquè el llibre va tenir bastant de difusió i va servir de fonament als impulsors d'allò que en aquells moments va ser conegut com a "català light". En un primer article publicat a "Serra d'Or" (Una llengua per a una nació, setembre de 1987) vaig denunciar aquest model de català als mitjans de comunicació com un model localista i espanyolitzat (que és també espanyolitzador), article que em significà una resposta irada de Ricard Fité a la mateixa revista el novembre següent, al qual vaig replicar amb tres articles que aparegueren a "Escola Catalana" el desembre de 1989 i el gener i el febrer de 1990 ("Serra d'Or" no volgué publicar aquesta rèplica). Als meus escrits mostr la manipulació de l'obra de Fabra i de Coromines, sobretot, que tots aquests personatges varen fer per a justificar la seva tasca de destrucció de l'estàndard català unitari i genuí que havíem heretat del model fabrià. Els meus articles són una denúncia de la maniobra disgregadora i espanyolitzadora d'aquests personatges, als quals se n'hi afegiren ben aviat altres, com per exemple Ivan Tubau. Amb el temps, l'experiència ha demostrat que la meva denúncia (inútil, perquè els qui manaven no en feren gens de cas) era ben certa: el llenguatge dels mitjans de comunicació en català de Catalunya més importants (TV3, Catalunya Ràdio, diaris en català) està espanyolitzat i dialectalitzat (no hi ha oncles, només tiets; ningú no festeja, només tenen nòvio/nòvia; no tasten el menjar, el proven; no travessen els rius, les fronteres o els carrers, sinó que els creuen; ningú no s'acosta, tothom s'apropa; no fan brou, sinó caldo; no estrenyen, sinó que apreten...; la nora no és la nora, sinó la jove; qualque diari fins i tot s'ha pres la llibertat d'establir grafies noves, com esclar per és clar), i bona part d'aquests personatges s'han passat a l'anticatalanisme descarat, com Ferran Toutain i Ivan Tubau, de Ciudadanos, o Xavier Pericay, d'UPyD i de la "Fundación Jaime III". Aquest, casualment, és el cònjuge de la coordinadora lingüística d'IB3, Maria Antònia Lladó, la que ara imposa el mateix model localista (versió balear, és clar) a la ràdio i la televisió públiques de les Illes; feta la feina destructiva a Catalunya, ara l'ha de fer aquí via consort... Es veu que no pararà fins a veure el català absolutament dividit i minoritzat.
A continuació reproduesc els articles publicats a "Escola Catalana", desembre 1989-febrer 1990. Com que en aquests anys encara no hi havia arxius digitals a internet, aquests articles fins ara només es podien trobar a les biblioteques. De l'article de "Serra d'Or" ja en teniu l'enllaç més amunt. Com a motiu de satisfacció puc esmentar que, encara que a la pràctica la meva denúncia fos ben poc efectiva, l'escrit Una llengua per a una nació va ser el revulsiu que al cap d'uns pocs anys (1991) va provocar la creació de la revista Llengua nacional.

Per a poder llegir els articles, activau damunt cada imatge la funció "Visualitza la imatge", cosa que us permetrà augmentar-ne la mida i us en facilitarà la lectura.










P.D.: Vegeu el sr. Pericay parlant malament de Catalunya, de costat amb els il·lustres anticatalanistes Félix de Azúa, Alberto Boadella i Federico Jiménez Losantos. No s'apleguen que no s'assemblin, és ben ver...
http://youtu.be/aJ1tZwUorGY

6 comentaris:

  1. Enhorabona, Jaume, per aquest article i pels teus esforços per conservar la dignitat de la nostra llengua catalana i enaltir-la. Llàstima que ací i al Principat no tinguem prou defensors que siguin tan valuosos com tu. N'hi ha una bona quantitat, però hauríeu de ser molts més, perquè els enemics de la llengua també són molts i alguns prou feiners. Una cordial salutació.

    ResponElimina
  2. Llegir el teu article em va empènyer a escriure'n un altre sobre aquesta temàtica, especialment la que vivim ara mateix a les Illes Balears. No ens podem quedar indiferents davant la destrossa de grupúscles pseudo-científics que comanden en els serveis lingüístics dels mitjans de comunicació públics. Si tens paciència, el pots llegir aquí:

    http://picarlletra.blogspot.com.es/2014/09/els-robin-hoods-del-mallorqui.html

    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Allò que costa d'entendre però, és el paper immo- bilista -en relació a aquesta cosa bruta que els mitjans tenen la barra de dir-ne català- dels successius governs de la Generalitat. Si més no, d'aquells que hom suposa sensibles al creixement del sobiranisme. Sent així, com és que permeten la posició gens bel.ligerant -més aviat cómplice- tant de la CCMA com dels estaments acadèmics i del mateix IEC. Tots en mans de l'unionisme en el seu vessant lingüistic, com molt bé es demostra en aquest present treball. És extraordinaria aquesta manca de bel.ligerància i debat. la única (mala) explicació que hi veig és del tipus 'xantatge económic'. El mateix que va patir Alcover-Moll a principis del s XX quan va provar de publicar el seu immens i valuòs diccionari. Sembla que el Ministerio de l'època, per a sufragar-ne part de la despesa va exigir al seu autor que el títol no fos: Diccionari Català, sinó Català-Valencià-Balear. Posant aquella primera pedra que permet, avui, negar la unitat de la llengua. El món castellà practica amb el món català allò vell de: 'divideix i venceràs'. Tot i que si no ho han aconseguit des del temps de Nebrija haurien de reflexionar sobre la bondat de la seva dèria genocida contra el catala`.

    ResponElimina
  4. *enhorabona és catanyol per Felicitacions, Per molts anys, Tira peixet, Tira que et toc

    ResponElimina
  5. Vos convidi al grup de Facebook "Aprenguem la nostra pròpia llengua" dedicat a informar de la gravíssima situació que viu la llengua catalana, la pregona depauperació i l'empobriment que cuida esvair-la ja per a sempre si no en prenem consciència. Per això cal superar els tòpics de la "correcció", de la gramàtica i del diccionari car tot diccionari és un discurs i el discurs dels diccionaris actuals és anticatalà.

    La llengua catalana pateix una influència fora mida de la llengua de Castella: no és una relació natural amb aquella llengua. És un abassegament total de l'una respecte de l'altra, una subordinació escandalosa. En aquest grup tractem d'identificar aquesta influència i restaurar la llengua, posar-la en relació amb la resta de la romània per a fer-la lliure.

    https://www.facebook.com/groups/512673578933648/

    ResponElimina
  6. Però la mare dels ous és l'Ésadir, el portal que la CCMA va adoptar com a Bíblia, original de l'Oriol Camps i Giralt.
    https://sites.google.com/site/cerclevallcorba/documents-i-articles/tribuna-oberta/l-enemic-de-la-llengua?authuser=0

    ResponElimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG