Assassins

24 de febrer de 2004

No feia comptes parlar-ne, perquè ja se n’ha parlat tant… M’estimava més deixar el tema per als professionals de l’escriptura periodística, a qui els escàndols els faciliten la feina d’omplir de tinta el paper. Però la veritat és que hem arribat a un punt en què no me’n ser estar, de dir-hi també la meva. Sobretot perquè m’he sentit al·ludit, perquè encara que jo no som polític ni som dins cap llista electoral ni pertanc a cap partit, he expressat públicament el meu suport a la coalició dels “Progressistes per les Illes Balears”, en què participa Esquerra Republicana de Catalunya, el partit dels “assassins”, segons una proclama d’una ministra del govern de Franco… Ai, perdó, d’Aznar; ha estat un “lapsus”. És clar, si aquest és un partit de “gent que mata” i jo som amic d’aquesta gent, segur que jo també dec ser “gent que mata”, també som un “assassí”. ¿I a qui han mort els d’Esquerra Republicana? ¿I a qui he mort jo? ¿On és la víctima? ¿On són els cadàvers? L’única víctima que conec de tot aquest enrenou d’aquests dies és la de Josep-Lluís Carod-Rovira, víctima política de la seva poca traça, de l’espionatge espanyol i de l’anticatalanisme de rels profundes de l’España cañí. Però de cadàvers sí que se’n veuen molts per televisió, i una bona part són a l’Irak, allà on diuen que hi ha “armes de destrucció massiva” que no ha vist ningú encara, allà on el novell Caudillo va considerar indispensable que hi anassin els mercenaris de Bush (en traducció aproximada, “Mates”, curiosament) per acabar per sempre amb tots els mals del món… Els cadàvers els hi han posat els seus amics, però ells, el Caudillín i els seus seguidors de “lealtad inquebrantable” no són “assassins”, els assassins són (som) uns altres… En Lluís Companys, afusellat pels militars sublevats el 1940, degué ser un “assassí”; segurament n’Emili Darder, per analogia del nom del partit (Esquerra Republicana Balear) també devia ser un assassí, i per això també va ser afusellat pels mateixos. En canvi aquell qui dóna el nom a la “Fundación Francisco Franco” (subvencionada pel Caudillín) va ser un sant que va alliberar l’Imperi dels assassins… I don Manuel Fraga, ministre de Franco i actual governant de Galícia, un altre sant… Mentides, mentides i més mentides, i insults, com els del president de Múrcia al President de Catalunya… I ara el PP balear vol que el Parlament de les Illes rebutgi el Govern de Catalunya… ¿I qui són ells per rebutjar el Govern d’una altra “regió”? ¿Que no es varen queixar quan la Generalitat es va mostrar disconforme amb les mesures contràries a la llengua catalana del nostre govern Bush? ¿No diuen que cadascú a casa seva fa allò que vol? ¿I per què no rebutgen el govern de Galícia, presidit per un sant que defensa un condemnat per abusos a menors?
En el fons això del rebuig no és més que una nova maniobra oportunista per enfrontar “balears” contra “catalans”: diuen que tots som espanyols, però actuen com si fóssim no ja de països distints, sinó de països enemics irreconciliables. Després de quasi 70 anys d’haver duit a la força centenars de mallorquins a lluitar contra els “catalans” en la conquesta de Catalunya durant la Cruzada de Liberación, després d’haver mantengut el caliu de l’anticatalinisme durant tots aquests quasi 70 anys amb tota classe de subterfugis, ara han trobat una nova excusa per revifar el foc de l’enfrontament entre els illencs i els catalunyesos. La qüestió és tenir la gent distreta i mentrestant anar fent la seva, que no és altra que la destrucció d’un país que els fa nosa i l’increment del patrimoni personal.
En fi, vist el panorama, m’estim més estar amb els “assassins” que amb els sants.