divendres, 11 de setembre de 2009

¿De qui és "Radio Nacional de España"?

9 de desembre de 2002

Bé, potser la pregunta és beneita, perquè ella mateixa es respon: "de España". Aleshores, n'hauríem de fer una altra, de pregunta: ¿què és España? O ¿qui és España? Hi podria fer moltes de voltes i elucubracions i raonar si Espanya és o no és tot el que pretén ser o si els catalans som o no som espanyols, però avui no és aquest el tema que m'interessa ni, per tant, el que vull plantejar. Més bé al contrari: partiré del supòsit que Espanya és realment allò que el poder espanyol predica, i que per tant tots els qui actualment estam dins Espanya som vertaderament espanyols. Ja veis que avui tenc bona voluntat.
Bé, i a què ve, tot això, direu. Doncs ve al tema següent: resulta que cada matí, de dilluns a divendres, de les vuit i mitja fins a no sé quina hora, per "Radio Nacional de España" fan una d'aquestes tertúlies tan típiques en què un grupet d'entesos, la majoria periodistes, però de vegades n'hi ha qualcun que no ho és, debaten sobre temes d'actualitat. A part del desastre del "Prestige" a Galícia, que aquestes darreres setmanes se'n duu l'atenció especial de tothom, ¿us imaginau quin és el tema estrella del debat, de deu dies nou, d'aquesta tertúlia? ¿Us acostau cap al nord de la Península? Foc! ¿Entrau al País Basc? Us cremau! Sí! Ho heu endevinat! El País Basc! ¿I què en diuen, del País Basc? Ui, això ja fa mal explicar, però també us ho podeu imaginar, els qui no l'hàgiu sentida mai, a aquesta tertúlia; de fet, es pot resumir en poques paraules: tots els bascs que parlen d'independitzar-se d'Espanya o d'associar-s'hi lliurement després d'haver exercit el seu dret d'autodeterminació, o són uns bojos inconscients, que no saben què diuen, o són uns terroristes i atempten contra la sagrada Constitució, que és més intocable que el "Fuero de los Españoles" i els "Principios Fundamentales del Movimiento Nacional" (això no ho diuen ells així exactament, però és la interpretació que jo en faig). Vet aquí un parell de frases literals de la tertúlia: "Los fines de ETA y los fines del nacionalismo son los mismos", "el nacionalismo de los obispos vascos pone en solfa el universalismo de la Iglesia", "el nacionalismo es una idolatría" (2 de desembre de 2002). Com aquestes, cada dia. És clar que hi podríem replicar més o manco així: "Los fines del Alzamiento Nacional y los fines del Partido Popular son los mismos" (o no?), "el nacionalismo de los obispos españoles pone en solfa el universalismo de la Iglesia"; i podríem especificar: "el nacionalismo español es una idolatría". Hi he sentit en Mayor Oreja i el president de la Diputació Foral d'Àlaba, que també és del Partido Popular, parlant en contra del pla d'Ibarretxe i del PNB, tots amb els mateixos termes: que si la Constitució, que si l'Estatut, que si això de la sobirania compartida és una estupidesa, una animalada..., mai, però, donant una mínima explicació o argumentació de per què és una estupidesa o una animalada; ho és, senzillament, perquè ells ho diuen. Però mai hi he sentit cap dirigent del Partit Nacionalista Basc, o del Govern Basc, perquè hi digui la seva, perquè es pugui defensar (tampoc no és que els escolti tot el matí, però així mateix és casualitat...). RNE actua com a portaveu d'un sector de l'espanyolisme més reaccionari promovent l'odi als bascs que defensen una opció ben legítima, que és la de poder decidir si volen o no ser espanyols, o en quines condicions. Mai no els dóna, però, la possibilitat d'explicar-se. Aleshores, la pregunta és ben clara: si tots els bascs són espanyols, com els de Madrid diuen, també ho són els bascs que demanen el dret de decisió sobre ells mateixos, ¿i per què a aquests no se'ls permet parlar per RNE i exposar les seves raons? ¿i per què aquests no poden replicar per la mateixa emissora a aquells que abans els han insultat? ¿De qui és RNE? ¿És del PP o és de tots els espanyols? En lloc de contribuir a la convivència entre els qui ells diuen espanyols, obrint els micròfons a totes les tendències, a totes les opinions i a totes les llengües, els dirigents actuals de l'estat utilitzen aquest mitjà per encalentir l'ànim de la majoria dels oients -que sí que són efectivament espanyols de naturalesa- i fer-los agafar ràbia i odi a un petit sector dels seus teòrics compatriotes, just perquè volen deixar de ser-ho. ¿Que ja no s'admet el divorci, a l'Espanya aznariana? Bé, en realitat els contertulians d'aquest matí radiofònic no només actuen així amb el País Basc, també hi actuen amb altres que gosin qüestionar els seus mites. El 29 de novembre, espantats per la proposta d'Esquerra Unida balear de suprimir al Parlament el jurament de fidelitat al Rei, digueren que "este tal Grosske" havia fet "una bobería y una memez". Com sempre, una argumentació brillant per rebatre una proposta que no els va agradar.
¿Per què no li canvien el nom, a l'emissora, i li diuen, per exemple, "Radio Imperial de España (y del PP)"? Seria més adequat, ben segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG