divendres, 17 de juliol de 2015

No és això, sr. Conseller d'Educació, no és això

14 de juliol de 2015

“Tot i que el català ha de ser la llengua vehicular bàsica, a tots els nivells educatius, el castellà també ha de ser vehicular en algunes assignatures.” “El castellà també ha de ser vehicular però amb menys hores que el català.” “No és que estiguem en contra de l’ensenyament en anglès, però anem a pams.”
Totes aquestes frases són del nou Conseller d’Educació Balear, segons la versió de l’entrevista que li va fer Antoni Bassas publicada dissabte passat dia 11 de juliol a l’AraBalears. A mi, perdonau-me, aquestes frases em sonen a TIL aigualit, a TIL desgreixat, però a TIL, al cap i a la fi. Perquè el Conseller no diu “el català ha de ser la llengua vehicular” de l’ensenyament, que és allò que hauria de ser a un país normal, sinó “la llengua vehicular bàsica”, és a dir, la bàsica però no l’única, com després concreta: “El castellà també ha de ser vehicular”. O sia: d’entrada ja especifica amb claredat que als centres escolars hi ha d’haver dues llengües vehiculars, per tant podem entendre que està en contra que ho sigui únicament la catalana, i si això és així no acceptarà que un centre faci tot l’ensenyament en català (llevat, és clar, de les matèries d’altres llengües). ¿Ens hi hem de conformar? ¿Resultarà ara que un govern d’esquerres, amb un Vicepresident de MÉS, impedirà que l’ensenyament es faci tot en català i aquesta sigui la llengua vehicular del centre? I si no està en contra de l’ensenyament en anglès ¿validarà que hi hagi centres que decideixin fer una part de l’ensenyament en aquesta llengua estrangera? ¿I no serà un nou TIL, això? S’hi farà una part de l’ensenyament en català, una part en castellà i una part en anglès... ¿Quin nom li posarem a aquesta situació? És ver que el Conseller diu que primer s’ha de millorar i consolidar l’ensenyament de l’anglès, però ho diu així, precisament: “primer”, i darrere un primer sempre hi ha un segon, que hem de sobreentendre que serà l’ensenyament en anglès. El viatge serà més llarg, però anirem a parar, i amb més seguretat, allà on ens volien dur en Bauzá i els seus sequaços de manera més grollera. Hem canviat les formes, però no els objectius. Com que el nou Conseller és Catedràtic de Pedagogia, i no venedor de pisos, pareix que la seva opinió és indiscutible, pareix raonable, però a mi em sembla tan poc encertada com la dels anteriors consellers d’aquest tema, perquè va a parar allà mateix. I deman a la comunitat de pares i ensenyants, que s’expressen a través de sindicats, d’associacions i d’assemblees, que manifestin ben clar al sr. Martí March que el pacte per l’educació allò que ha de garantir és que l’escola sigui l’escola normal d’un país normal, feta en la llengua del país, on s’ensenyin, a més a més, altres llengües, entre les quals la castellana (per obligació) i l’anglesa, si la consideren important, però també altres, si és possible, com el francès o alemany.
Però encara hi ha qualque altra cosa de l’entrevista amb en Martí March que vull comentar. Diu el Conseller també: “Voldria que el de la llengua no fos un tema conflictiu”, “No s’han d’enfrontar el català i el castellà”... Ningú amb dos dits de seny voldria que la llengua fos un tema conflictiu, però ho és, i ho és perquè l’Espanya imperial així ho ha volgut, no perquè ho hàgim volgut nosaltres, i és un tema conflictiu perquè, simplement, vivim dins una situació permanent de conflicte lingüístic, en què el castellà i el català estan enfrontats; i hi estan perquè els qui manen de veres no volen que el català recuperi tots els àmbits d’ús que li corresponen i ara ocupa el castellà; i els qui volem que sí que els recuperi sabem que perquè aquesta recuperació sigui efectiva toparem amb el castellà, i per tant el conflicte és inevitable. I el Govern, i per tant el Conseller d’Educació també, allò que ha de fer quan hi ha un conflicte és cercar-hi remei, no negar-lo i fer com qui sent ploure. Per tant, sr. Conseller, no es tracta de no voler que la llengua sigui un tema conflictiu, sinó de cercar solucions perquè deixi de ser-ho, un tema conflictiu. La discriminació social, en qualsevol aspecte, no es resol ignorant-la, sinó combatent-la. ¿Us imaginau un Conseller dient “no voldria que el teme del sexe fos un tema conflictiu” o “no voldria que el teme de la raça fos un tema conflictiu”? És que el conflicte no és el sexe, sinó el sexisme! Ni el conflicte és la raça, sinó el racisme! I el conflicte no és la llengua, sinó la discriminació lingüística que patim el catalanoparlants!
Sr. Conseller d’Educació, sr. Martí March: no ens endosseu un altre TIL subtil ni faceu orelles de cònsol davant el conflicte lingüístic que patim; resoleu-lo, que és la vostra obligació.

(Publicat a DBalears el 15 de juliol de 2015)
Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG