dissabte, 12 de setembre de 2009

Reflexions des de la guerra

21 de març de 2003

És ben probable que quan aquest article surti publicat ja duguem un parell (mallorquí) de dies de guerra, i fins i tot que estigui a punt d'acabar. Per molt que en Hussein hagi anunciat la derrota estrepitosa dels invasors per l'heroica resistència "del poble iraquià", ni ell mateix hi creu, en aquest miracle. Tot haurà estat xerrameca barata que no haurà duit enlloc més que al desastre. És tan clar, qui seran els nous amos de l'Iraq!
Però no és ara la meva intenció proclamar allò que tots ja sabem, ni fer-ne inútil retòrica. Simplement vull aportar a la consciència col·lectiva, per si qualcú encara no hi havia reparat (i en qualsevol cas no hi és de més repetir-ho), unes quantes qüestions que se m'han fet evidents reflexionant-hi, les quals m'han fet veure ben cruelment com són de cínics, hipòcrites i oportunistes els polítics, sobretot els que ens governen a nosaltres.
No a la guerra!… Sí, però a totes les guerres. No només a les que encapçalen els nord-americans. També a les que hi ha al Caucas, a Àfrica, a Amèrica del Sud i a Àsia. Quan en Milosevic va organitzar matances de musulmans i de croates a Iugoslàvia, no hi va haver mobilitzacions multitudinàries arreu del món per aturar-les. En canvi, quan l'OTAN finalment s'hi va ficar per aturar l'extermini dels kosovesos, tot varen ser protestes, perquè hi havia els Estats Units… Siguem seriosos!
En Hussein és un carnisser… ¿I quants de carnissers hi ha i hi ha hagut en el món sense que els Estats Units ni el Regne Unit ni Espanya, ni l'ONU, s'hi hagin ficat? ¿Us en recordau d'en Pol Pot a Cambotja? Va matar devers 2 milions de persones i ningú de tots aquests tan preocupats ara per en Hussein hi va dir res. Varen haver de ser els seus veïnats viernamesos, comunistes!, els qui el llevaren d'enmig… I ¿qui va posar el carnisser Pinochet? I en Franco, ¿no va ser un carnisser? ¿Que els feia nosa, als nord-americans? ¿I als del PP, que són els seus hereus i tenen un ministre franquista de president?
L'Iraq no ha complit les resolucions de l'ONU… ¿I Israel?
Els pobres kurds han estat víctimes d'en Hussein… I de Turquia, la gran aliada dels USA, i cap govern ho ha denunciat. I els txetxens són víctimes dels russos… ¿hi anirà qualcú a salvar-los? I d'alliberar el Tibet de l'opressió xinesa, ¿qui se'n cuidarà? ¿I qui ajudarà els palestins a desfer-se dels israelians? ¿I qui ha quasi exterminat els indígenes de Nord-Amèrica? ¿En Hussein? ¿En Bin Laden? ¿L'"Eix del Mal"?
S'ha de retornar la llibertat al poble iraquià, presoner del dictador Hussein… És ver, i els kurds frissen que així sigui. Però, ¿i el poble de l'Aràbia Saudita? ¿I el de Síria? ¿I el de la Xina? ¿I el de Paquistan? ¿I el de Tunísia? ¿I el de Birmània? ¿I el de Guinea Equatorial?… ¿I quina legitimitat té, per actuar contra dictadors, un partit ple de col·laboradors de la dictadura franquista ocupant llocs importants de responsabilitat i de govern?
L'integrisme islàmic és un perill… ¿I l'integrisme jueu que comanda a Israel? ¿I l'integrisme pseudocristià que ocupa la Casa Blanca de Washington? ¿I què hi té a veure, l'integrisme islàmic amb l'Iraq, un dels rars estats de població musulmana laics i permissius amb les religions?
L'Església està en contra d'aquesta guerra… No en faltaria d'altra! L'Església té obligació d'estar contra totes les guerres! Però, si va ser capaç d'excomunicar els metges que feren avortar aquella nina nicaragüenca de 9 anys que havia estat violada, ¿per què no excomunica n'Aznar i tots els dirigents del PP que han cercat la guerra? I els dirigents cristians col·laboradors d'en Hussein, ¿estan excomunicats?
L'Iraq té armes de destrucció massiva… ¿I quantes en tenen els Estats Units? ¿I quantes en tenen els russos? ¿I quantes n'hi ha a la Unió Europea? ¿I quantes en té la Xina? ¿I l'Índia? ¿I el Paquistan? ¿I Israel? I un simple avió que tira bombes, ¿no és una arma de destrucció massiva?
L'ONU no ha pogut evitar la guerra… L'ONU ha estat sempre un instrument al servei dels interessos dels grossos, on tots els altres no han fet més que de comparses. Com que ara els grossos no s'han posat d'acord en els seus interessos, el més gros de tots ha fet allò que era de preveure: n'ha prescindit. L'ONU ja no serveix, i hauria de ser substituïda per una nova organització on ningú tengués dret de vetar les decisions que no els convenguessin.
La Unió Europea quasi s'ha romput… Aznar i Blair han demostrat que a ells no els importa gens, la Unió Europea. Dels anglesos, ja ho sabíem, però n'Aznar encara no ho havia mostrat tan clar. Per als qui som europeïstes convençuts de sempre, l'actuació espanyola només per això ja és patètica. En lloc de cercar la veu unitària europea que fes de contrapès a en Bush, els del PP han girat l'esquena als seus socis i se n'han anat cul cul darrere l'amo. Els criticadors dels "nacionalismes sectaris i excloents" fent nacionalisme barater decimonònic! Si en situacions com aquesta no hi pot haver una actitud comuna d'Europa, ¿de quina Europa parlam? Purament d'un gran mercat.
I és que per al PP l'opció era molt clara: val més ser coa de lleó que cap de rata. Els del PP, n'Aznar el primer, saben que els Estats Units entraran tiomfadors a Bagdad més prest o més tard, i a ells els importa poder ser a la desfilada, encara que sigui fent de merdacaners. Per molt que vagin a missa cada diumenge, la seva moral val tant com un pet d'ase: ¿què els importa si aquesta guerra és "il·legal"? ¿què els importa si l'Iraq és una dictadura o si amb els atacs dels aliats moren molts de civils que no han fet res? Quan els americans i els anglesos entraran a Bagdad la gent els saludarà com a "alliberadors", i llavors n'Aznar procurarà ser pel mig per sortir també a la foto. I aviat tothom se n'haurà oblidat, de com va començar tot. I quan hi haurà noves eleccions n'Aznar es presentarà com "el libertador de Iraq" i el PP serà el gran partit altruista que va sacrificar la seva imatge per enderrocar un tirà. "Aznar Campeador" contra el sarraceno cruel (o el ladrón de Bagdad). Podria ser el títol d'un tebeo, si no fos perquè és una tragèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG