dimecres, 23 de setembre de 2009

Una carta als alemanys de Mallorca

3 de gener de 1998

He sabut darrerament que els alemanys que viviu a Mallorca voleu Fundar un partit per a defensar “els vostres interessos”. Estau preocupats perquè els mallorquins ens queixam que vosaltres comprau aquí moltes de cases i moltes de finques. I a vegades actuau com si no coneguéssiu els nostres costums. Jo no hi estic d’acord, que els mallorquins us donin la culpa perquè la nostra terra es ven. Si es ven, és perquè hi ha molts de mallorquins que no l’estimen i prefereixen els diners. La història, de fet ja és antiga: primer varen venir a instal·lar-se els espanyols, després vengueren els anglesos, ara sou els alemanys i després de vosaltres seran uns altres, els qui vendran. Mallorca agrada a tothom i ve gent de tot el món, la qual, quan és aquí, es tem que els indígenes no estimen casa seva. L’han destruïda quasi tota i la venen als estrangers! El problema no està, doncs, en vosaltres, sinó en nosaltres, en tots els habitants de Mallorca. El futur de l'illa depèn que tots junts, els qui som d’aquí i els qui sou venguts de fora, actuem de la manera millor per la nostra societat. Si volem pertànyer a la Unió Europea hem d’acceptar que la gent es pugui traslladar a un altre país. Però també hem d'acceptar la necessitat d'adaptar-se a aqueix altre país. Per això crec que el vostre projecte de fundar un partit alemany no és gens convenient. Segurament és millor participar als partits mallorquins i procurar que facin allò que és millor per a tots –no només per als alemanys. ¿O és que tots els alemanys sempre pensen igual? El senyor Horst R. Abel, que ha parlat als diaris d'aquest projecte, diu també que no volen aprendre gens de català, perquè això és per a vosaltres difícil i inútil. Diu que es podria dedicar aquest temps a aprendre anglès. A Alemanya, hi afegeix, hom no aprèn cap dialecte, només s’aprèn una llengua. Es realment lamentable que hom hagi de sentir a dir una cosa així; mostra que qui ho diu sap ben poc sobre Mallorca i sobre la seva llengua. Heu de saber que el català no és cap “dialecte”, sinó una llengua particular, parlada per devers 8 milions de persones a Catalunya (a França i a Espanya), a les Balears, a València, a Aragó, a Andorra (on és la llengua de l'estat) i a l’Alguer (Sardenya). I heu de saber també que varen ser precisament il·lustres filòlegs dels països de parla alemanya els primers que, després del naixement de le Filologia Romànica el segle passat estudiaren el català i establiren ben clarament que era una llengua independent. Vet aquí els més importants: Wilhelm Meyer-Lübke, de Dübendorf (1861-1936), el treball del qual Das Katalanische (1925) us recoman de llegir; Bernhard Schädel, de Giessen (1878-1926), mestre i amic de Mn. Antoni Ma. Alcover (compilador de les nostres rondalles i autor del Diccionari Català-Valencià Balear); Fritz Krüger, de Spremberg (1889-1974); Gerhard Rohlfs, de Berlín (1892-1986); Heinrich Kuen, d'Imst (nat el 1899). Són part de la nostra i de la vostra història lingüística. No els menyspreeu! Heu de saber, a més a més, que 1'“Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes” té 223 membres fora d’Espanya; que 373 persones pertanyen a l'“Associació Germano-Catalana”, que publica la revista Zeitschrift für Katalanistik, i que durant el semestre d'estiu de 1996 i el semestre d'hivern de 1997 diversos actes acadèmics de catalanística se celebraren a Augsburg, Bamberg, Basel, Berlin, Bielefeld, Bochum, Bonn, Braunschweig, Bremen, Erlangen-Nürnberg, Frankfurt am Main, Freiburg im Breisgau, Gättinge, Halle-Wittenberg, Hamburg, Heidelberg, Kiel, Köln, Konstanz, Leipzig, Mainz, Mannheim, München, Münster, Paderborn, Saarbrücken, Salzburg, Siegen, Stuttgart, Tübingen, Wien i Zürich. Si hi ha tant d’interès a les terres de parla alemanya pel català, ¿per què no voleu vosaltres, els alemanys que viviu a Mallorca, aprofitar l'oportunitat per a aprendre'n? Però encara us puc fer esment d'unes quanta raons més, perquè l'aprengueu: com que el català és una de les llengues oficials a l’illa, molts de documents oficials hi són redactats; els rètols dels carrers, els camins i les carreteres hi són escrits i hom pot participar a moltes de manifestacions culturals en català. I, cosa que és encara más important, hom pot conversar amb els habitants nadius, hom pot conèixer-los millor i hom pot fer-se acceptar més bé per ells. Crec, en definitiva, que seria molt millor que féssim feina tots plegats per Mallorca i parlàssim la mateixa llengua. D'aquesta manera també honraríem i mantendríem el record d'una de les primeres personalitats dels països germànics que va viure a Mallorca com un mallorquí més: l’Arxiduc Lluis Salvador d'Àustria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG