Nadal i altres qüestions lingüístiques

28 de desembre de 2004

Fa unes quantes setmanes, una carta d’un lector en aquest diari avisava  d’una nova interferència de la norma lingüística castellana sobre la catalana: l’ús de l’article davant Nadal, “el Nadal”. Quan la vaig llegir em va sorprendre, perquè trobava que aquest ús denunciat no era real, que la gent no deia “el Nadal”, però aquesta mateixa sorpresa va fer que m’hi fixàs una mica, i llavors he descobert el per què de l’avís: la gent no ho diu, però la publicitat i la retolació comercial (la poca que hi ha en català) en van plenes; i també ho he sentit a dir a qualque programa de Catalunya Ràdio, i fins i tot ho llegit al diari. El fet és que, efectivament, en català sempre hem dit senzillament “Nadal”, sense article; ens ho confirma el cançoner popular (“Ara ve Nadal / menjarem torrons / i amb una guitarra / cantarem cançons”; “Santa Catalina, / mare, mare fina, / penjau sa gallina / que Nadal ja ve”; etc. etc.) i la fraseologia (“cada cosa a son temps, i a Nadal neules”, “durar (una cosa) de Nadal a Sant Esteve”, “per Nadal, cada ovella al seu corral”, etc.). Fixau-vos que “ve Nadal” seria en castellà “llega la Navidad”, i que aquesta llengua també usa el plural “Navidades” per referir-se al temps que duren les festes, cosa que en català és impossible: Nadal és principalment el 25 de desembre, però en sentit ample (“per Nadal”) és també tot el període de festes. Només hi ha una possibilitat en català de posar l’article davant “Nadal”: quan volem singularitzar aquest període amb un adjectiu (“el Nadal mallorquí és molt diferent del Nadal cubà”). No és, doncs, admissible aquest ús generalitzat de “el Nadal”, i és una llàstima que fins i tot un llibre ben interessant sortit fa unes poques setmanes sobre les festes nadalenques mallorquines hagi caigut en aquest error: El Nadal a Mallorca (ed. Miquel Font) hauria de ser, naturalment, Nadal a Mallorca, com hem de confiar que serà en qualsevol nova edició que se’n pugui fer.
Per cert, parlant de Nadal, podem veure també uns cartells publicitaris de l’Institut d’Estudis Baleàrics que ens conviden a regalar llibres “per a Nadal i per als Reis”. La intenció deu ser bona (sobretot si regalam llibres bons), però el missatge és desencertat: a part del fet que la incitació a regalar res per Nadal significa la validació d’una molt moderna moda consumista d’origen estranger (si exceptuam les llepolies cagades pel tió el vespre del dia 24), és incorrecte l’ús de “per a” en aquesta expressió temporal, que ha de ser “per”. El missatge de l’IEB hauria de ser, doncs, en bona manera: “Pels Reis, regalau llibres.”
I per cert, també, parlant de l’article, resulta que els cronistes esportius han agafat la mania d’ometre’l davant el nom d’un determinat equip de futbol. “Un pèssim Mallorca fou superat per Osasuna...”, diu el Diari de Balears del dia 20, que alterna (potser per la pressió dels correctors) “Osasuna” i “l’Osasuna” dins el text de la crònica. ¿Per què aquesta omissió o supressió de l’article amb aquest nom? No ho entenc, no té explicació lingüística. Això no ho diu ningú, però qualcú s’ho ha inventat per escrit (també ho fan en castellà) i es va repetint contra el sentiment de la llengua.
Un altre llibre que ha sortit no fa gaire (tot i que duu data de 2003) és De com era infant, del pare Rafel Ginard i Bauçà. Només el nom de l’autor, d’una prosa riquíssima i planera a la vegada, ja és garantia que, llegint-lo, has de passar una estona deliciosa. Aquestes memòries d’infantesa del pare Ginard havien romàs inèdites i ara surten gràcies al pare Josep Estelrich, que les ha transcrites, i al Col·lectiu Teranyines, de Sant Joan, que les ha publicades, amb un pròleg de Pere Rosselló. Sorprèn, obrint el llibre, que a la pàgina de crèdits hi hagi una inscripció tapada que diu “Amb el suport del Consell Insular de Mallorca”. És clar que si la inscripció ha estat tapada és perquè aquest suport, que devia estar promès, finalment no ha arribat. La qüestió és: ¿quin defecte deu tenir un llibre del pare Ginard publicat per una institució cultural de la seva vila natal perquè no pugui obtenir una ajuda del Consell Insular? No vull fer comparacions, però si pens que els tennistes que han guanyat una copa per a Espanya han estat objecte d’un homenatge d’aquesta mateixa institució, pens que la denegació del suport al llibre no pot haver estat per “manca de recursos”...
Pegant a una altra banda, fa un parell de setmanes hem pogut ser testimonis a distància d’un dels episodis judicials més surrealistes de la història espanyola “democràtica”: un al·lot de 14 anys de Lloret de Mar acusat de “terrorista” per haver enviat missatges electrònics a algunes empreses en què els demanava que etiquetassin els productes en català. Segons sembla, l’“amenaça terrorista” d’aquest al·lot venia d’haver dit als seus missatges que “bombardejaria” tals empreses amb molts de missatges, si no li feien cas, i d’haver firmat amb un nom tret de Harry Potter: l’Exèrcit del Fènix. Es veu que la policia i els jutges tenen poques feines (la societat és una bassa d’oli) i no tenen altra manera de passar el temps que encalçar al·lots que demanen una cosa que és ben justa, que tenen totes les nacions del món que són lliures i que hauríem de tenir nosaltres, baldament, lliures, no ho siguem del tot. Per si qualcú encara no ho sap, podeu enviar el vostre suport a l’al·lot de Lloret (que nom Eric) a través de l’adreça d’internet: http://www.suport-fenix.tk/. Ell i la seva família us ho agrairan.