dimecres, 16 de setembre de 2009

L'encant de la diversitat

24 de maig de 2005

Tot igual. Tots iguals. Un sol color, un sol paisatge, una sola espècie animal irracional, una sola espècie vegetal, una sola música, una sola cara, un sol caràcter, una sola vestimenta, un sol pensament, una sola opinió, un sol partit... ¿Us ho imaginau? ¿Us podeu imaginar un món on no hi hagués diversitat? ¿Hi podríem viure? ¿O ens hi moriríem d'oi? La diversitat, però, sortosamerit, existeix al món, a l'univers, i ens fa la vida més interessant, més emocionant, més divertida, més encantadora... Ens posa l'al·licient d'incitar-nos a descobrir què hi ha més enllà d'allò que coneixem, sempre segurs que allò que trobarem no serà igual... La diversitat hi és pertot dins la naturalesa i ens és oferida com el millor present a què puguem optar. Desgraciadament, però, dins l'espècie humana hi ha individus a qui la diversitat, almanco en segons què, els molesta, els importuna, els destorba, els emprenya... Són, potser, espècimens esguerrats, anomalies de la naturalesa, que de tant en tant s'equivoca; però el mal és que qualcuns d'aquests individus -de fet, massa- arriben a ocupar certs llocs de responsabilitat social i llavors es dediquen en cos i ànima a intentar anul·lar la diversitat allà on més els fa nosa. Hi ha hagut casos extrems, escarrufadors, com els dels nazis, que provaren d'anihilar amb foc tot un poble només perquè no els agradava; i casos més tènues, com els d'aquells que encimenten i asfalten aquí i allà, d'un cap a l'altre, perquè els fa mal d'ulls veure la natura diversa i s'estimen més veure carreteres i urbanitzacions, totes iguals, fetes amb el mateix patró. Entre uns i altres (bé, de vegades coincideixen) h ha aquells que no poden sofrir la pluralitat (la diversitat implica la pluralitat, és clar) d'idees, de religions, de tradicions, de cultures, de llengües... Hi ha dictadors que només són contraris a la pluralitat d'idees, i en canvi no els preocupen gaire altres pluralitats. D'altres (com el
"gloriós" Caudillo) no suporten ni la pluralitat d'idees, ni la de tradicions, ni la de cultures, ni la de religions, ni la de llengües... I hi ha «demòcrates» absolutament contraris a algunes diversitats, com la lingüística (l'estat republicà francès n'és un bon exemple). A casa nostra tenim la mala sort que els individus intolerants amb la diversitat de les llengües, els individus que no veuen aquesta diversitat com una riquesa, sinó com una nosa, han aconseguit ocupar posicions dirigents i en nom d'un suposat «liberalisme» actuen més o manco descaradament en contra d'una determinada llengua que, ves per on, és la pròpia dels naturals del país. Per sort, però, de tant en tant podem gaudir d'iniciatives que, fins i tot sense pretendre-ho, són una denúncia implícita de la intolerància de la diversitat; iniciatives que ens fan recuperar l'esperança que encara hi pugui haver una reacció popular per a desbancar els avorrits, els uniformitzadors. Aquest cap de setmana darrer hem pogut assistir a Palma a una d'aquestes iniciatives, la del VII Festival de Poesia, que ens ha permès sentir la força de la paraula en 7 Ilengües diferents, totes posades al mateix nivell, sense predominances, totes igualades en la funció expressiva dels sentiments íntims dels poetes. Ha estat una vertadera lliçó d'igualtat en la diversitat: el francès i el cors, el català i el castellà, l'àrab i l'hebreu, i el rus, han compartit l'entorn, l'entusiasme del públic, la màgia de la creació poètica... L'encant de la diversitat lingüística expressat en poesia... ¿Podia ser més bell? L'enhorabona per l'encert als organitzadors d'aquest festival, llum per als invidents de la fascinació del llenguatge heterogeni. I aquest cap de setmana que ve un altre llum se'ns encendrà: el de l'Acampallengua, una altra iniciativa que ens crida l'atenció sobre el perill que la nostra particular aportació a la riquesa lingüística, la nostra llengua catalana, sigui abandonada per la nostra pròpia societat, desorientada pels dirigents intolerants suara esmentats. També els «Joves per la Llengua» es mereixen l'enhorabona per la seva fe i la seva constància en l'organització d'aquest esdeveniment ignorat pels qui més els haurien d'ajudar. Que bé que encara som molts els qui creim en l'encant de la diversitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG