Un dels pocs àmbits socials on la llengua catalana ha avançat més en la normalització és, segurament, el de la cultura, tant a Mallorca com als altres Països Catalans. Això no obstant, aquesta normalització parcial és encara molt incompleta i en alguns indrets pràcticament inexistent.
Mirem, per exemple, quin tracte rep la llengua catalana al recinte teatral i musical més emblemàtic de Palma, i segurament de Mallorca: l’Auditòrium. Després de 20 anys de la “Llei de Normalizació Lingüística” i de 23 que el català és considerat idioma oficial a les Balears, la propietat de l’Auditòrium es manté en la ignorància més absoluta de l’existència d’aquesta llengua, encara que sigui la seva: tota la retolació interna del local, tots els avisos al públic del carrer, tota la programació d’iniciativa pròpia, s’expressen únicament en castellà. Si en voleu informació per internet, la pàgina pròpia de l’Auditòrium és només en castellà, encara que a través de la “Sociedad General de Autores y Editores” en trobareu una altra en castellà i en francès. La propietat de l’Auditòrium de Palma, doncs, de nom i llinatges ben mallorquins, ha decidit que els catalanoparlants d’aquest país no mereixen la més mínima cortesia de ser atesos en la seva llengua, indiferent al fet que moltes de les actuacions que s’hi fan –i que, per tant, ajuden al manteniment del local i la seva infrastructura– són promogudes per les nostres institucions, és a dir, per institucions que pagam tots els ciutadans, també els qui tenim per costum expressar-nos en català.
Un altre àmbit on la llengua catalana ha entrat de manera parcial i molt imperfecta és el de la sanitat. Algunes clíniques privades renovades aquests darrers anys han tengut la delicadesa de retolar les seves dependències preferentment en català, però la cosa no ha anat més enllà. Si en consultau la pàgina web, ho podeu fer en castellà o –en qualque cas- en altres llengües estrangeres. Si hi telefonau, us responen sempre en castellà, sigui en persona sigui per una màquina d’aquestes que et demana que vagis pitjant números fins a arribar al departament desitjat. Si han de posar avisos o rètols provisionals, els posen en castellà. Si t’han de donar impresos d’informació, te’ls donen en castellà... El castellà és realment la llengua única funcional d’aquests establiments i el català, quan hi és, no hi té més que una presència mig emblemàtica mig folklòrica, com el que som de cada dia més els balears catalanoparlants. El pitjor, però, és que aquesta presència mig folklòrica de la nostra llengua no només la trobam a les clíniques privades, sinó també a IB-SALUT, de propietat i gestió pública autònoma. En temps del ministre de Sanitat Ernest Lluch, Son Dureta i la xarxa de la Seguretat Social va experimentar una lloable catalanització externa, en la retolació, però tampoc la cosa no va anar gaire més enllà. Després de les transferències de Sanitat al Govern de les Balears, s’hauria pogut estendre l’ús del català a les comunicacions impreses del Servei de Salut amb els pacients i a totes les comunicacions externes, però no ha estat així, o almanco no ho ha estat als centres que jo conec, o només ho ha estat esporàdicament. Molts dels documents i de les explicacions que ofereix IB-SALUT pel seu web són només en castellà, i als nous hospitals i als nous centres de salut el castellà hi continua sent la llengua funcional, i el català la llengua que simbolitza la “particularitat regional” de les Illes. Com en tants i tants àmbits de la nostra vida quotidiana.
Hi ha un encarregat al Govern, el Director General de Política Lingüística, que podria provar de passar el temps una mica més distret (perquè segur que el no fer res l’ha d’avorrir) aconsellant tant a la Direcció/Propietat de l’Auditòrium com al Servei Balear de Salut com fer-ho (si és que ho sap i li interessa, és clar) per a normalitzar la llengua catalana en les seves comunicacions públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada