dissabte, 22 d’agost de 2009

No som ningú

14 de juny de 2006

Ja no podem dir que ens han sorprès, perquè crec que tots ja estam curats d’espants. Però encara n’hi havia d’il·lusos que crèiem que el PSOE era un partit d’aquells que propugnen la justícia i lluiten contra la desigualtat, d’aquells que socialment són coneguts com a “progressistes” perquè no es conformen de mantenir la situació de privilegis per a un col·lectiu o per a unes classes concretes i volen que tals privilegis desapareguin. També érem il·lusos perquè pensàvem que dins el PSOE s’hi trobaven intel·lectuals dignes, assenyats, científicament preparats… Es veu que ni una cosa ni l’altra, i que el PSOE de progressista en té més la fama que l’actuació, i que d’intel·lectuals en té de tot valor, amb predomini de la mediocritat. Només això explica el pacte per l’estatut que els psoecialistes han fet amb el PP (del qual ja no esperàvem res més del que ha fet; amb aquests ja no hi ha il·lusos), on han consagrat per a l’eternitat la categoria de noninguns per als balears de llengua i cultura catalanes, aquells que venim tastant el garrot de l’Estat des de 1715. Deixant de banda la comèdia de la “nacionalitat històrica”, que tots saben que no vol dir res i no ha de tenir cap conseqüència jurídica ni política (per això ho posen), el PSOE ha consentit a mantenir al nou estatut la llengua catalana com a llengua subordinada, com a llengua de segona categoria (regional), com a llengua que ningú té obligació de saber…, perquè tanmateix no serveix per a res. ¿On és la justícia, sr. Antich, sra. Armengol? ¿Per a què volem un nou estatut si no ens ha de servir ni tan sols per dignificar la nostra –també la vostra!- llengua? No fa gaire en Miquel Payeras ens recordava en aquestes pàgines que l’autonomia no ens havia servit ni per preservar el medi, ni per reconduir el model econòmic ni per recuperar la llengua i la cultura autòctona, i tenia raó, perquè s’ha fet més mal al medi i a l’economia en tots aquests anys d’autonomia que no se n’hi havia fet en tots els segles anteriors, i s’ha abandonat la llengua a sa sort de tal manera que, sense actuar-hi declaradament en contra (excepte aquests tres anys darrers, amb el sr. Fiol a la Conselleria de Cultura, en què sí s’ha anat a destruir-la), ha anat quedant de cada vegada més arraconada i marginalitzada. Un estatut nou, per al qual el PSOE és imprescindible, era l’oportunitat perquè, almanco damunt el paper, la nostra llengua catalana pujàs qualque escaló dins l’escala de la dignitat, i per a això bastava (era poc, eh!?) que se la tractàs igual que a la castellana, no més. No tans sols el PSOE ha renunciat a aquesta dignificació de la llengua, sinó que se n’ha servit per a fer politiqueig barater: jo renuncii a això (que en el fons no m’interessa gens) a canvi que tu renunciïs a això altre. No som ningú; just som moneda de canvi en un joc vil i brut. I per a més vergonya, també ha acceptat l’estupidesa d’incloure unes suposades modalitats balears dins l’articulat de la llei: un estatut convertit en llei dialectològica! A partir d’ara a les classes universitàries de dialectologia en lloc de fer servir manuals científics farem servir l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que és el que estableix la veritat científica de les modalitats insulars de la llengua catalana. Quin ridícul!
Us suggeresc, sr. Matas i sr. Antich, que per acabar d’il·lustrar la bufonada que heu pactat, el dia que l’estatut s’aprovi a les Corts espanyoles us hi presenteu vestits de pagesets, amb calçons amb bufes i un mocador pel cap: serà la representació més adequada del que per a vosaltres representa la llengua i la cultura d’aquest país. I que us acompanyi, naturalment, la sra. Munar vestida de pageseta, amb un bon rebosillo: si UM ha votat a favor d’aquesta indignitat es mereix també fer la pallassada amb vosaltres.
Per als qui en dubtaven, aquest pacte miserable evidencia encara més la necessitat de la unió de tots els qui volem unes Illes Balears hereves orgulloses de la seva cultura i la seva llengua. Del que ens poden donar PP-PSOE-UM ja en tenim prou!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG