Cavall de Troia

23 de novembre de 2006

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat fa poc el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, que vol orientar els usuaris de la llengua en la grafia i la pronunciació correctes. El Diccionari fa expressa declaració d'unitat del "valencià" amb la llengua de Catalunya, les Illes Balears, etc., per la qual cosa no es pot dir en principi que tengui una voluntat particularista o separatista, si bé proclama que prioritza "les variants valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l'etimologia i per la tradició literària i lexicogràfica", cercant a la vegada "la convergència amb les solucions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra llengua".
D'entrada, hom no pot no estar d'acord amb la postura conciliadora de l'AVL, perquè prioritzar les variants valencianes genuïnes i tradicionals literàriament no és res en si mateix dolent, si no és una postura excloent que cerqui de prohibir les formes no valencianes, cosa que podem comprovar que no passa. Hi cercam, per exemple, escombra, ocell, nin, jonc, moix, ca..., paraules que no són pròpies dels parlars valencians moderns, i les hi trobam. Si cercam espatlla o ametlla, el diccionari les inclou, però remet a espatla i ametla, que són les formes valencianes, igual que a bagul remet a baül; i inclou dues, baldament els valencians diguin dos també en femení. No és, doncs, aparentment, un diccionari blavero ni de plantejament ni de contingut. Però aquesta és només la primera impressió, perquè explorant dins el corpus del diccionari -molt ben presentat en CD-ROM, això sí-, hi trobam tants de castellanismes gratuïts, absolutament prescindibles, que deixen amb els cabells drets qualsevol que tengui la més mínima sensibilitat per la dignitat de la llengua. Per a mostra, llegiu la historieta que Gabriel Bibiloni ha compost fent ús exclusivament de mots pescats d'aquest diccionari (http://bibiloni.cat/blog/?p=197), que es mereixeria el suspens indiscutible a qualsevol examen de nivell C. La qüestió és molt seriosa i molt greu, perquè no es tracta d'una norma feta per uns aficionats qualssevol, sinó per una acadèmia a la qual se li ha donat poder normatiu sobre la llengua d'una part ampla i socialment important de la comunitat catalana, una acadèmia, a més a més, integrada en bona part per professors de filologia catalana de les universitats valencianes, alguns dels quals són, també, membres de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans... Què pretén l'AVL amb aquesta proposta? Rompre ja definitivament la unitat normativa? Contribuir a la confusió ja prou delicada que s'ha creat entre els que, com Fabra i Alcover (encara que fos des de solucions diferents), desitjam la conformació d'una llengua nacional catalana digna, lliure de tribut, i els que promouen un model supeditat a la supremacia espanyola? Com pot l'AVL afirmar, amb un cinisme esfereïdor, que vol "la convergència amb les solucions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra llengua"? El dia que l'IEC s'avengui a convergir amb aquestes solucions de l'AVL podrem donar per fet que el catanyol ha substituït definitivament el català. I si el que passa és que, amb una mica més de vergonya, l'IEC no condescendeix a beneir tots aquests castellanismes denigrants i inútils (alerta, però, que l'IEC ja n'ha acceptats qualcuns de més!), aleshores la dualitat normativa estarà consagrada i serà irreversible. Il·lustres catedràtics universitaris de català valencians hauran tengut l'espantós honor d'empènyer la llengua que suposadament han de defensar cap a l'abisme de la divisió, fent una valuosa contribució al manteniment de la subordinació absoluta. Hauran estat els factors del divide et impera propugnat pels enemics (no adversaris).
Creia, de tot d'una, que una acadèmia valenciana no tenia per què ser negativa, si realment havia de contribuir a calmar la tensió existent al País Valencià sobre la llengua, i si a més feia una mica de contrapès a la postura, de vegades massa centralista, de l'IEC. Ara veig clarament que l'AVL és una espècie de cavall de Troia del PP, tripulat per personalitats de suposat prestigi dins el món de la catalanística, per a destruir des de dins la llengua que fins ara encara no han pogut destruir des de fora.
Tot plegat, ben penós.