Estam d'enhorabona

24 d’abril de 2007

Fa un parell de setmanes ens va sorprendre la notícia que un important personatge d’aquests qualificats com a “mediàtics”, una autora de molt de nom de la literatura catalana, que en altre temps s’havia mostrat filo-psoecialista i darrerament anava de bracet amb el regionalisme catalunyès, s’aliava amb el PP i s’integrava a les llistes popularistes per a les eleccions pròximes del Parlament. La seva excusa és que el PP d’aquí ve a ser l’equivalent del regionalisme catalunyès... Si ella ho diu, que els coneix tan bé a tots dos, qualque semblança deuen tenir, evidentment.

Bé, la qüestió és que aquesta decisió del personatge ha provocat reaccions estranyes dins el món del regionalisme-catalanisme nostrat, que no hi ha sabut veure la jugada mestra que la celebritat literària ha fet. Perquè en realitat els qui ens esforçam per recuperar la dignitat del nostre poble i retornar la llengua catalana a la normalitat que li ha estat robada només podem estar-ne satisfets, d’aquesta decisió. Ara sabem cert que, guanyi qui guanyi en aquestes eleccions, el procés de normalització de la llengua catalana serà un fet irreversible: si guanya l’esquerra en conjunt, perquè el pes del BLOC serà determinant perquè el nou govern hi dediqui els esforços necessaris; si l’esquerra s’ha de juntar necessàriament amb Unió Mallorquina, la situació serà semblant, perquè Unió Mallorquina, a pesar d’haver acceptat la superioritat del castellà damunt el català al nou Estatut, diu que està d’acord amb això de la normalització; si el resultat és una nova unió de PP amb UM, segur que aquesta imposarà, per la raó ja dita, la normalització del català, abans d’exigir quasevol càrrec fútil de pura presència; però, tanmateix, és que si torna guanyar el que hi ha ara, res no serà igual, perquè la presència del tal personatge mediàtic, doctora en Filologia Catalana i professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, tombarà definitivament els popularistes cap a posicions de defensa del català i en farà els principals abanderats d’aquesta causa. Perquè és impossible que aquest personatge, que abans de ser professora de la UIB n’ha estat alumna, ignori els principis de la Sociolingüística, que ella ha estudiat, que deixen ben clar que la supervivència d’una llengua pròpia d’una comunitat depèn de la seva normalització social; o que ignori els fets històrics de persecució i marginació del català, respecte dels quals només pot tenir la reacció pròpia d’una persona de la seva cultura i del seu càrrec professoral, que és la de procurar la reparació dels mals sofrits. I em sembla evident que si ella ha acceptat de ser present dins les files del PP, baldament no hi combregui ideològicament –és clar!, és perquè el sr. Jaime/Jaume Matas li ha assegurat que a partir del 27 de maig tot serà diferent: el PP, amb el nou fitxatge mediàtic al davant, emprendrà un il·lusionador combat per la normalització definitiva de la llengua catalana dins la societat balear, que desarmarà de raons tots els qui hagin acusat aquest partit de ser anticatalanista (ja sabem que no hi ha ningú més cec que el qui no hi vol veure: hom vol ignorar que son pare ja fa temps que a base d’exposicions i viatges ha fet avançar moltíssim el procés de normalització). Fins i tot és ben possible, tal com s’entreveu el futur, que dins no gaire temps siguem molts els antics contraris del PP que demanem d’entrar-hi per a poder col·laborar amb totes les nostres forces en aquesta entusiasta labor d’assegurar les bases definitives de la salvació de la llengua catalana. ¿I qui ens diu que dins poc temps la saba rejovenidora de l’excelsa literata no arriba fins al cim del partit i s’encomana als seus egregis companys, srs. Rajoy, Acebes i Zaplana, i aquests insisteixen a canviar la Constitució perquè el català sigui cooficial a Espanya? ¿Que no pot ser? De mes verdes n’han madurades!

Ho sé ben cert, estam d’enhorabona! Ja era hora que tenguéssim qualque bona notícia per al català!