El sopar de Nadal

25 de desembre de 2008

M'ha sorprès llegir a l'"Especial Nadal", adjunt al diari del dia 22, a l'article titulat Nit de Nadal, signat per Alicia Mateos (p. 22), l'afirmació generalista "el sopar entre parents és l'element que tenen en comú els països de tot el planeta per celebrar la Nit de Nadal". No puc parlar de què fan, o feien, a tots els països de tradició cristiana del món, perquè ho desconec, però sí que sé ben cert que dins la tradició catalana el sopar familiar del dissabte de Nadal és una importació molt recent (no més de 30 - 40 anys) deguda a la pressió publicitària i consumista espanyola. Sé cert que tots els catalans (inclosos els balears) majors de cinquanta anys recorden perfectament que durant la seva infantesa això del "sopar de Nochebuena" només era cosa dels forasters, i que els naturals del país sopaven de manera semblant a com ho feien cada dia i llavors anaven a Matines. A Mallorca, després de les Matines, en què es cantava la Sibil·la, molta de gent anava a fer una xocolatada, bé a qualque casa particular bé a establiments especialitzats. La menjada important familiar ha estat sempre, per a nosaltres, el dinar de Nadal, repetit després l'endemà, Sant Esteve. Aquesta és la tradició catalana, que recullen clarament Joan Amades (Costumari català. El curs de l'any. I), Aureli Capmany (Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. 2), Antoni Maria Alcover (Ses matances i ses festes de Nadal) o el Calendari de festes de les Illes Balears i Pitiüses, dirigit per Gabriel Janer Manila (1992): "Cal dir que el sopar de Nadal, ple de sentit i tradició a molts d'indrets, no és entre nosaltres un sopar especial, encara que aquests darrers anys -per influències foranes- es comença a fer amb una certa solemnitat." (p. 12). La introducció del gran sopar familiar del dissabte de Nadal dins la societat catalana no és més que una passa més en el sentit de la homogeneïtzació de tots els espanyols. Tot i que encara hi ha gent que conserva la tradició autòctona, la generalització d'aquest soparot familiar ha progressat tant darrerament que quasi es pot dir que, amb el nostre consentiment, hem perdut un més dels elements culturals que ens singularitzaven. Ja som un poc més espanyols que no érem. És una pena, però, que el "Diari de Balears", en lloc de denunciar aquesta falsa tradició, en parli com d'un "element en comú" que ens uneix als altres països.