17 de desembre de 2007
Estimats Reis Màgics d’Orient,
Primer de tot, vull dir-vos que m’he portat molt bé durant tot aquest any 2007: tot i que el català hagi continuat sent una llengua de segona categoria a casa nostra, jo no he fet cap escàndol i he acceptat la nostra trista realitat. De fet, pens que encara tenim sort que als catalanoparlants de les Balears ningú ens obliga mai a parlar en castellà, sinó que gràcies a les lleis espanyoles magnànimes se’ns dóna la possibilitat d’expressar-nos en la nostra llengua sempre i a tothora, i a més a més tenim a la nostra disposició en la nostra llengua tots els productes de la societat en què vivim. ¿Què més volem? En efecte, podem parlar en català les 24 hores del dia amb tothom que sabem que ens entén, i sempre sense molestar ningú que es pugui sentir ofès si és escomès en un dialecte provincià. Podem dirigir-nos en català a les autoritats regionals i tenir la seguretat que ens escoltaran, anant alerta a no confondre’ns i dirigir-nos en català a una autoritat “nacional”, perquè aleshores aquesta ens recordarà que la llengua de la “Nació” és la castellana. Si ens passejam per les nostres ciutats i viles, tenim la satisfacció de veure que tota la comunicació pública és en català, exceptuant-ne el 99 % dels rètols comercials i els avisos públics d’empreses privades; no res, vaja. I els rètols de “Bon Nadal” i “Molts d’Anys” que adornen els carrers, ¿que no són una eina d’integració dels immigrats excel·lent? Si volem anar al cine, no només tenim quasi totes les pel·lícules en català (llevat de les que fan al 99,9 % de sessions), sinó que a més a més la nostra benvolguda Direcció General ja esmentada té la delicadesa (quin detall!) de llevar-nos un euro, perquè ningú no pugui dir que no va al cine perquè és car. No sé com encara n’hi ha que es queixen i reclamen més cine en català; realment, qui no es conforma és perquè no vol! I si volem mirar la televisió o escoltar la ràdio, quasi totes les emissores que agafam per la via normal són en català (llevat de TVE, A3, T5, la 6, Canal 4, Localia..., en televisió; o llevat de RNE, Cadena Cien, la COPE, la SER, los 40 Principales, Inselradio...) I la premsa escrita? Anau a qualsevol quiosc i veureu que quasi totes les revistes (llevat de no sé quantes) i quasi tots els diaris (excepte d’un caramull) són en català: en tenim de tots els gèneres i per a tots els públics! Llàstima que de vegades no es veuen! I a l’hora de comprar tampoc no ens podem queixar: quasi tots els productes estan etiquetats en català... I de les postals de Nadal en català, ¿què me’n direu? Gràcies a aquesta mateixa Direcció General podem felicitar els nostres amics amb postals de Nadal electròniques en català! Això sí que és important! Realment la Direcció General es mereix la nostra més sincera felicitació, perquè la disposició de postals de Nadal en català és una de les passes més transcendents per a la normalització lingüística que s’hagi pogut fer mai!
Bé, estimats Reis Mags, després de constatar l’extraordinària presència de la llengua catalana dins la nostra societat, m’he perdut i ja no sé què us volia demanar. Si ho tenim tot! Si no ens falta res! Si estam tan bé! En qualsevol cas, us demanaré que no deixeu d’inspirar els nostres polítics lingüístics perquè aquest any vinent, que ja serà el 2008 dins el nostre compte, puguin afegir qualque minúcia més a aquesta esplèndida llista d’accions per la promoció de la llengua catalana que ens ofereixen. Per ventura hi podrien afegir coses com una llista de noms en català per posar als cans i als moixos, accessible per internet, és clar! Deu ser l’única cosa que no tenim i encara no se’ls ha acudit. Sé cert que per fer-ho no importaria convocar cap concurs; bastaria que demanassin la col·laboració del Servei d’Onomàstica de la UIB, que amb molt de gust els ajudaria.
Molts d’anys a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada