diumenge, 23 d’agost de 2009

Fer-ho

24 de març de 2007

Fa unes quantes setmanes m'intrigava un anunci que, dins el marc d'un coret, deia “ho feim?” Qui podia ser que ens convidava a fer-ho? Els anuncis són, de vegades, agosarats, però com aquest, tan directe, encara no n'havia vist cap: qualcú ens proposava que ho féssim! Em pensava que seria qualque club eròtic, o qualque pàgina d'internet de cites, o qualque marca de condons... Fa poc, però, he pogut sortir del dubte: qui ens incitava a fer-ho és dona Maria Antònia! Doncs sí que hi va, ben llançada! Es veu que a dos mesos per a les eleccions provincials no se li ha acudit altra cosa, a “Sa Princesa”, que encalentir-nos amb invitacions a una orgia col·lectiva, tal vegada amb l'esperança que la satisfacció del pler desbordat ens farà oblidar les penes patides els darrers quatre anys en què el seu matrimoni amb la popularitat ha avalat els desastres urbanístics i els atacs constants a la llengua catalana, la pròpia (fins i tot ho diu l'Estatut) de la nostra comunitat. De totes les maneres, la il·lusió del fer-ho es perd aviat quan, resolent la intriga, els anuncis continuadors d'aquell tan engrescador ens diuen que allò que fan amb nosaltres són carreteres... i poca cosa més. Perquè això de “conservar el patrimoni” o “preservar el medi ambient” és poc creïble a la vista d'allò que passa o passarà a Son Espases, a les Fontanelles o a Moleta, o de la permissivitat urbanitzadora del Pla Territorial de Mallorca. Una altra cosa que diuen que fan amb nosaltres és “conservar la nostra llengua”, com si això fos un mèrit, perquè la nostra llengua qui la conserva és el poble que la parla; la funció principesca no hauria de ser simplement “conservar-la”, sinó promoure-la a la situació de llengua principal d'aquesta illa, llengua de cohesió social dels mallorquins, llengua necessària per viure a Mallorca; però això no es fa, perquè el casament amb la tropa popular ho impedeix, no fos cosa que encara els qui ho volguessin fer fossin acusats de ser “com los de la ETA”. De fet, ni tan sols el català d'un simple programa de mà de l'òpera es mereix ser tractat dignament: la versió catalana del programa de “Cavalleria rusticana” i “I Pagliacci” té tantes de faltes ortogràfiques i gramaticals que implicaria un suspens per a qualsevol alumne de primer curs de la Universitat. Pareix sortit d'un traductor automàtic d'aquests que hi ha a internet... Realment, si el fer-ho anunciat no és més que això, ens en podem afluixar, no ho paga. Que s'ho faci qui se l'ha inventat, a aquest anunci. Per fer-ho amb nosaltres hauríem d'estar un poc excitats, i més bé crec que la majoria estam indignats.
Els qui realment ho volen fer, amb tot el mal sentit de l'expressió, són els coreligionaris popularistes valencians, encabotats a impedir que a València es vegi TV3, ells que es diuen l'encarnació del liberalisme. TV3 no és la campiona de l'independentisme catalanesc ni la impulsora de la configuració dels Països Catalans; és més tost una emissora regional catalunyesa, molt més digna, això sí, que moltes altres de grans pretensions. Però té la particularitat que ha demostrat que la catalana pot ser perfectament una llengua televisiva, i això no ho poden consentir els col·legues valencians d'en Piqué i en Matas, que tenen com un dels seus objectius principals la desaparició total del català de València, on la nostra llengua encara resisteix amb més força de la que s'imaginaven. Si la maniobra valenciana els surt bé, sé ben cert que els pròxims serem nosaltres, perquè el nostre particularisme lingüístic els fa tanta de nosa com una pedra dins la sabata en la seva ambició de culminar l'España Nacional projectada per l'ideòleg del partit, aquell que jeu al Valle de los Caídos. Si tantes de ganes de fer té, senyora Maria Antònia, ¿per què no proposa que el Consell demani al govern valencià que deixi de molestar els ciutadans dignes de la seva pròpia comunitat? Pràcticament no servirà per a res, però moralment servirà perquè les persones que a València comparteixen la nostra mateixa llengua vegin que no estan totes soles en la tenacitat per a mantenir aquest patrimoni comú. I que ningú no surti amb l'excusa que la persecució del PP valencià contra el català és un assumpte propi d'una altra “autonomia”. ¿No diuen que ells i nosaltres som espanyols? ¿No diuen que la catalana és també una llengua espanyola? I doncs els espanyols d'aquí tenim tot el dret del món per a defensar una llengua espanyola que està en perill a una regió espanyola veïnada. ¿No va dur el PP jovenets de la Península a defensar la piscina d'en Ramírez? Ho faci, senyora Maria Antònia, perquè si ho fa podrà estar ben segura que en aquest cas també ho fa amb nosaltres. Què? Ho feim?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG