Ni normalització ni normalitat

18 de febrer de 2007

Una cosa, un fet, un ús, són normals quan es troben sempre en les condicions en què lògicament s’han de trobar, sigui perquè s’adeqüen a la norma establida, sigui perquè són freqüents, sigui perquè “no se separen del seu estat natural, del seu curs natural”, com diu el Diccionari de la Llengua Catalana. Quan són normals, per tant, hi ha normalitat, i si ens convé aquesta normalitat no importa que facem res per a alterar-la. És normal que les butaques estiguin encoixinades, és normal que de dia faci claror, és normal que el tren passi cada tants de minuts (segons l’horari que li correspon), és normal que els cotxes vagin pel mig del carrer i els vianants per les voreres, és normal que en haver menjat no tenguem gana, és normal que en tenir set beguem (però no és tan normal que beguem aigua), és normal que ens respectem els uns als altres... Quan esperam una situació de normalitat i no es produeix, és normal que ens inquietem: és normal, per aquests entorns nostres, que a l’hivern faci fred, i si enguany n’ha fet ben poc ens preocupa que algunes causes hagin alterat aqueixa normalitat; és normal que entre octubre i maig plogui bastant, i si qualque any no plou amb normalitat tenim por que ens manqui l’aigua; és normal que trobem les coses allà on les guardam, i quan no les hi trobam és normal que ens alterem; és normal que la gent respecti les normes de circulació, i si un no les respecta és normal que se’l castigui; és normal que unes obres d’un petit aparcament o d’una plaça acabin dins un termini de temps relativament curt, i si no hi acaben i s’allarguen i molesten indefinidament, és normal que els veïnats se n’escandalitzin i n’estiguin molests... És normal a moltes de regions del món que la societat funcioni en la mateixa llengua en què els individus de la cultura majoritària assentada des de segles enrere en aquesta regió aprenen a expressar-se des de petits. Així, és normal que la societat de Burgos, per exemple, funcioni en castellà, que és la llengua que majoritàriament i des de fa molts de segles correspon als individus nats o criats a Burgos, encara que avui en dia n’hi pugui haver molts que han après a expressar-se de petits en altres llengües (àrab, romanès, búlgar, etc.); i és per això igualment normal que la societat de París funcioni en francès, que la de Londres funcioni en anglès, que la de Berlín funcioni en alemany, que la de Varsòvia funcioni en polonès, que la de Praga funcioni en txec, etc. etc. Aquí, a Bunyola, hauria de ser normal que la societat funcionàs en català, perquè la majoria dels individus que hi viuen han après a expressar-se en aquesta llengua, que hi és des de generacions que arriben enrere fins al segle XIII; però fixau-vos que dic hauria de ser normal, perquè actualment de normal no ho és, almanco no ho és del tot: bé que el català hi predomina com a llengua parlada, a Bunyola, fins i tot al carrer i als centres comercials, hi és poc present com a llengua escrita: anau a les botigues i als supermercats bunyolins i veureu com quasi tot està escrit en una llengua que no és la natural de Bunyola. Els propietaris o els qui regeixen aquests establiments encara no se n’han temut que actuen de manera anormal posant una retolació en una llengua que no és la natural de Bunyola, però com que tothom l’entén –perquè tothom l’ha haguda d’aprendre per la força a escola¬–, quasi ningú no se’n preocupa, perquè no és conscient de la anormalitat en què mou. Però si, en certa manera, és comprensible que les persones diguem “corrents” (no sé si en podríem dir també “normals”), no es temin de la anormalitat en què viuen lingüísticament, no ho és tant que les persones que duen la responsabilitat de la nostra institució local de govern, l’Ajuntament, tampoc no se n’adonin, perquè aquesta institució, per la Llei de Normalització Lingüística, està obligada a l’ús normal del català en la retolació pública:

“Article 15.
1. La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no catalanoparlants...”

I pels articles 33 i 37 de la mateixa llei l’Ajuntament està obligat a fer una funció normalitzadora del català. ¿Ha complit la llei l’Ajuntament quan, per les obres que s’han fet darrerament al centre de la vila, ha col·locat uns rètols en castellà (excepte qualcun), grossos i vistosos, als accessos al poble i dins els carrers, avisant de la interrupció del trànsit i de la desviació per altres rutes? És evident que no; l’Ajuntament ni ha actuat amb la normalitat que li corresponia ni ha complit amb la funció promotora de la normalització. Ha actuat amb absolut menyspreu cap a la llengua natural del poble. I no deu ser per manca de pressupost per a encarregar els rètols a qualcú que sabés escriure en català, perquè amb la recaptació d’aquests anys darrers per multes d’aparcament relacionades amb les obres de Santa Catalina Thomàs, sé cert que ha omplit bé la caixa.