No he anat a Frankfurt, i per tant ja d’entrada he de confessar que no he vist en directe el que es publicitava com a gran esdeveniment de la presentació mundial de la cultura catalana. N’he anat seguint, però, els preparatius per la premsa i per la interxarxa i n’he vist el programa final, així com el programa de presentació a Berlín amb el mateix motiu, i les notícies que aquest dimarts i dimecres n’han donat alguns mitjans informatius. La impressió que n’he tret és de decepció, d’oportunitat no gaire aprofitada... ¿Per què ho dic? Primer, i això ja ve d’enrere, per la incapacitat que hi ha hagut, des del primer moment que es va anunciar que la cultura catalana seria la convidada d’honor d’enguany, de coordinar una acció conjunta de totes les institucions catalanes per a presentar un programa únic clarament representatiu de tots els Països Catalans, o almanco d’aquells que hi volguessin ser. La sortida de les Balears de l’Institut Ramon Llull ens va deixar marginats ja des del primer moment, perquè va ser al Ramon Llull a qui la direcció de la Fira va encarregar l’organització de la mostra, i encara que després el Ramon Llull fes acords amb altres institucions, entre les quals l’Institut d’Estudis Baleàrics, la presència balear és secundària dins el programa; secundària i confusa, perquè en uns casos els autors o les obres balears es presenten com a tals i en altres casos es presenten, simplement, com a catalans. Aquesta secundarietat és la que explica que, segons les notícies a la premsa, els editors illencs s’hagin hagut d’encabir en un espai limitat de 7 m2 dins una parada de l’IEB. Més lògic i normal hauria estat que tots els editors catalans, fossin d’on fossin, haguessin estat junts dins un sol espai. Però allò que em crida més l’atenció de la presència catalana a Frankfurt no és allò que hi hagut, sinó allò que no hi hagut. No discutiré si els autors i les obres que hi han estat són els més adequats o no (encara que vull remarcar que cultura no és només literatura), però sí que em sorprèn que, per exemple, no hi hagi hagut (almenys, no consta al programa), una mostra de l’obra i la feina de personatges tan importants per a la llengua catalana com Antoni Mª Alcover, Pompeu Fabra, Joan Coromines i Francesc de B. Moll. Antoni Mª Alcover, germanòfil i iniciador de la lingüística catalana, impulsor del Diccionari Català-Valencià-Balear, únic dins el món de la romanística, havia de tenir un lloc propi a Frankfurt; i igualment l’havien de tenir Pompeu Fabra, el forjador de la llengua moderna; Joan Coromines, el més important filòleg reconegut internacionalment; i Francesc de Borja Moll, el deixeble d’Alcover i continuador de la seva obra. Si es tracta d’una fira de llibres, aquests quatre autors tots sols haurien pogut omplir amb els seus llibres més de la meitat dels 7 metres quadrats! És possible que les publicacions més importants d’aquestes personalitats hi hagin estat, a la fira, però sense haver-los dedicat cap acte ni espai especial hauran passat bastant desapercebuts, mesclats amb molts d’altres. No acab d’entendre per què aquestes figures essencials de la nostra cultura, de les quals ens hem de sentir orgullosos, han estat talment ignorades. Així mateix, però, en tenc una lleu sospita: Alcover, Fabra, Coromines i Moll eren filòlegs i lingüistes, no eren literats, i l’experiència general em diu que, per molt important que puguin haver estat per a la nostra cultura, la filologia i la lingüística no són productes comercials, no són “venals” com la literatura, la pintura o la música. I al cap i a la fi la fira és un esdeveniment comercial, un negoci... Però hi ha una altra absència que, políticament i publicitàriament, em sembla encara molt més inexplicable: si a la inauguració de la fira hi ha parlat el president de Catalunya, sr. Montilla, ¿com és que no hi ha parlat també el president de les Balears, sr. Antich? Si les Balears hi han participat amb 500.000 euros, com s’ha dit; si hi ha hagut una presència balear, baldament hagi estat secundària i confusa, com m’ha semblat, ¿per què no s’ha aprofitat l’ocasió per a fer-ne un seguiment informatiu pels mitjans audiovisuals autonòmics (IB3) i per què no s’hi ha fet acte de presència al màxim nivell institucional? ¿No valia la pena que els espectadors i oients balears poguessin seguir l’esdeveniment? I ens queixam després que Catalunya acapara la representació de la cultura catalana, quan només n’és una part, i ara que teníem l’oportunitat de fer-nos notar dins un marc que aquests dies ha estat centre d’atenció mundial, no l’hem aprofitada! Si volem que els turistes sàpiguen que existim també culturalment, els ho hem de fer saber, i sent Alemanya el nostre principal mercat, havíem d’aprofitar aquesta ocasió perquè se’n parlàs al màxim. Si el president de la Generalitat de Catalunya ha estat l’únic representant governamental actiu a la inauguració de la fira, inevitablement s’haurà fet l’equació “cultura catalana = cultura de Catalunya”, i cap a a aquesta comunitat haurà estirat l’atenció de periodistes i informadors diversos, per molt que dins el programa hi hagi alguns actes amb presència balear ¿O és que el nostre President tenia por de figurar a una fira dedicada a la “cultura catalana”? No m’estranyaria gens que d’aquí vengués la inhibició enfront d’aquesta responsabilitat.
Amb una paraula, una oportunitat, la de Frankfurt, en bona part perduda. Quina llàstima!
dilluns, 24 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits més llegits
- Fraules i maduixes
- CESSAU DE DIR “EL PRESIDENT CESSAT”!!!!
- Verinosa manipulació (especialment dedicat a Xavier Pericay i Maria Antònia Lladó)
- No poseu pegues
- Locals sense aforament
- Catalanofòbia sistèmica
- 'Epíleg' a Els mots en desús del català de Balears, de Pere Juli Serra Pujol. Lleonard Muntaner Editor, 2010
- ELS 34 RENEGATS QUE HAN ARRACONAT EL CATALÀ A LES ILLES
- El femení genèric o la invisibilització de les dones
- N’Aina Moll, la polemista amable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada