Solidaritat insolidària

3 de febrer de 2007

Aquest passat dia 1 de febrer vaig assistir a l’assemblea, a Palma, d’una important organització no governamental espanyola, de renom internacional, que el 2006 va complir els 50 anys de presència als països més necessitats del món en missió d’ajuda social i de denúncia de la injustícia. És una organització actualment federada a altres organitzacions de tot el món, amb les quals col·labora en l’intent que la fam i la misèria, i les desigualtats socials, desapareguin. Objectius molt lloables, naturalment, per a aconseguir els quals demana la col·laboració de totes les persones que hi són sensibles, col·laboració que pot consistir, senzillament, a comprar qualque article a les botigues que té per moltes de ciutats, entre les quals Palma (ben a prop de Cort). L’organització té el nom en català (o almanco ho pareix), i ofereix informació per internet també en català, i hom pot relacionar-s’hi en català i rebre’n les publicacions i les comunicacions en català. En principi, doncs, sembla una organització respectuosa amb la comunitat catalana, i això m’ha fet decidir a col·laborar-hi en un parell d’ocasions, vist que compartesc plenament els seus objectius. Com que vaig ser convidat a assistir a l’assemblea de Palma, una mica encuriosit per veure com era de dins l’organització, vaig acceptar la invitació i hi vaig anar... i vaig comprovar, amb una certa desil·lusió, que això del respecte pel català era una qüestió només de façana: la sala on es feia la reunió era tota plena de cartells informatius en castellà, els prospectes que es donaven eren tots en castellà (bé, em va semblar veure’n qualcun de bilingüe) i les intervencions que s’hi feren varen ser totes en castellà... L’acte es va fer a Palma com es podia haver fet a Sòria, per dir un lloc, perquè en cap moment es va fer ús, ni simbòlic (allò de dir “adéu” o “bona nit!”), de la llengua del país, la catalana; i no és que totes les qui parlaren fossin de fora, perquè n’hi havia d’aquí; no, simplement és que una organització tan “internacional” ha de fer els seus actes en una llengua internacional, no en una llengua local i minoritària. Bé, de fet sí que hi va haver intervencions en català: es va passar un vídeo on diverses persones expressaven la seva opinió sobre els 50 anys de l’organització, i d’aquestes persones n’hi havia que parlaven en català, i així mateix es va tenir la delicadesa de no doblar-les, si bé, com si fos una altra llengua estrangera qualsevol, el que deien era subtitulat en castellà... Ja podeu veure que va ser un acte pretesament neutral en la qüestió lingüística, perquè fer els actes en castellà sempre és neutral, és clar, però així i tot no pogueren evitar, les qui en duien el maneig, que en mig d’aquella amplitud forastera el conflicte lingüístic hi afloràs: un dels assistents (que devia ser molt solidari amb els pobres negrets, és clar) es va queixar que havia rebut una comunicació en català (!)... Pobre home, havia estat víctima de l’imperialisme català en forma de paper escrit! Realment intolerable... Ningú no es va queixar, però (la veritat és que l’ambient general no ho afavoria), de l’absència absoluta de la llengua del país... Un dels lemes que, en lletres ben grosses, presidien la reunió era “Combatimos la pobreza y la injusticia”: respecte de la pobresa, no ho posaré en dubte, que la combaten; respecte de la injustícia, crec que no l’acaben de veure tota, perquè si la imposició d’una llengua d’una comunitat a una altra comunitat i la marginació de la llengua pròpia d’aquesta no és una injustícia, ja em direu què és. Amb una paraula, ens demanen solidaritat amb les víctimes de l’explotació i la colonització capitalista, cosa que em sembla molt bé; però són incapaços d’actuar solidàriament amb els qui som víctimes de la colonització cultural. En certa manera, venir a Mallorca a fer una assemblea informativa en castellà és comparable, del punt de vista de l’actitud, a anar a fer un bon tiberi al bell mig d’un poblet miserable de l’anomenat Tercer Món. Ja veig que, per a continuar col·laborant amb empreses solidàries, hauré de cercar una altra organització que sigui un poc més coherent. Just deman per a nosaltres el que jo vull per als altres, i ara he vist que amb aquesta gent no hi podem comptar.