Misèria

23 de desembre de 2006

La misèria moral i cultural és una constant en la història recent del poble mallorquí, i potser fins i tot diria que en la història recent de totes les Balears. Per això ja res no ens estranya del que passa en aquestes roquetes i tots els escàndols passats, presents i futurs ens sonen com a cançonetes més o manco conegudes. No em ficaré ara amb temes com el d’Andratx (així i tot, deixau-me dir que trob curiós que a la pàgina web de l’ajuntament d’aquest poble, a l’apartat “Andratx en imatges”, no hi ha una sola imatge que deixi entreveure el desastre urbanístic que el consistori ha encoratjat al litoral), el de les Salines o el de Santa Margalida, entre altres, sinó només amb el tema de la llengua. Acostumam, els qui encara mantenim la voluntat de salvar la dignitat del nostre poble, a assenyalar el partit de l’actual Govern provincià com a responsable únic de la situació de marginalitat de l’única llengua pròpia de la comunitat històrica de les Balears, la catalana. La realitat, però, és que, essent-ne en gran part responsable, el Partido Popular no ho és exclusivament, perquè el Partido Socialista Obrero Español l’acompanya en una altra bona part de responsabilitat. No sé si és que no n’he sabut, però la pàgina d’internet que he trobat del (PSIB) PSOE es presenta només en castellà, com les de moltes agrupacions socialistes locals de les illes. Ara han fet una reforma de l’Estatut d’Autonomia i els dos partits han estat d’acord a continuar amb la discriminació del català: al “aquí no puc cedir” d’una vicepresidenta que renega públicament de la seva nissaga (com ho fan tants i tants de balears, és cert), el PSOE hi ha afegit el conformisme per no rompre el consens... L’Estatut es podia haver aprovat igual al Congrés sense els vots del PP (¿s’hi haurien atrevit, només amb l’excusa de la llengua?), perquè tots els altres partits veien bé l’equiparació jurídica del català i el castellà, però el PSOE ha trobat una excusa perfecta per a mantenir la desigualtat... ¿Quin canvi en podem esperar d’aquesta gent? Bé, tal vegada només pel fet que són els qui comanden, la realitat és que els del PP s’hi llueixen, en la seva política lingüística. Mentre a Calvià el batle foraster insulta els mallorquins reduint a 1 euro el pressupost per a la promoció del català, el Govern torna sortir amb la seva iniciativa estrella per la llengua: si anam a veure les poques pel·lícules en català que aquests dies trobarem a la cartellera, pagarem un euro menys... Genial! Això sí que és una troballa extraordinària per a retornar al català el prestigi que els seus mateixos li han pres durant segles! Com ho és, no cal ni dir-ho, fer una edició costosíssima de Bearn en castellà, gràcies a la qual a partir d’ara el català estarà molt més ben considerat, naturalment. Valia la pena aquest esforç, que segur que a Madrid sabran valorar adequadament. Sort que ments tan il·luminades dirigeixen la nostra política cultural i lingüística...
Només hi hem d’afegir, a actuacions polítiques tan brillants encaminades a resituar-nos al nivell de les nacions existents, decisions judicials que ens refermen en la nostra (des)confiança en la justícia justa, com la que ha condemnat Jaume Sastre per “violència psíquica” contra el director d’un mitjà que promou la violència verbal i més que verbal contra els qui prediquen els valors de la democràcia i del respecte per la diversitat nacional i cultural. L’agressor convertit en agredit! Si tots fóssim una mica Jaume Sastre per ventura l’agressor ja hauria partit amb la coa entre les cames. Però com que el domina és la misèria, doncs misèria menjarem.