dimarts, 25 d’agost de 2009

Solidaritat

21 de maig de 2008

Rebem molt sovint crides a la solidaritat amb persones, pobles, regions o països que es troben en qualque situació dificil, bé perquè els afecta qualque desastre natural (ciclons, huracans, riuades, terratrèmols...) bé perquè el desastre, la calamitat, els ha vengut no de la naturalesa sinó de la imbecilitat humana (guerres, atemptats, accidents nuclears, repressió política, discriminació ètnica, homicidis, violència interpersonal...). Tothom ho troba bé, que responguem a aquestes crides amb els mitjans de què disposem, encara que només siguin –de vegades- simbòlics, és a dir inútils per a rescabalar el desastre, però demostradors de la nostra disconformitat amb allò que ha succeït. La solidaritat, així plantejada, seria sempre una manifestació d’extraordinari valor humà si no fos perquè massa voltes és en el fons un intent de manipulació del sentiment d’unes persones per unes altres persones, amb finalitats normalment polítiques, però també qualque pic vergonyosament lucratives. ¿No és, per exemple, amb finalitat política que se’ns demana, als mallorquins, la nostra solidaritat amb una persona agredida per una altra a qualsevol punt d’Espanya? Si no és així, ¿per què no se’ns demana la mateixa solidaritat quan l’agressió s’ha produït, posem per cas, a Portugal? Bé, deixem-ho; cadascú que hi faci les reflexions que cregui convenients... Tornant una mica al començament, però, la solidaritat en si mateixa no és res dolent; ben al contrari –i al marge de manipulacions-, és íntrínsicament bona, i en qualsevol cas és discutible quin ha de ser en cada ocasió l’objectiu preferent de la solidaritat, ja que no pot ser efectiva (per raons evidents) amb tothom que, en principi, n’és mereixedor. Però discutible només vol dir “que es pot discutir”, així que, amb discussió inclosa –si importa-, qui ha d’exercir la seva solidaritat és lliure d’exercir-la amb qui li sembli més convenient, vist que, com he dit, no la pot exercir amb tothom. I em direu, ¿i tot aquest discurs a què ve? Doncs ve a la circumstància que una decisió concreta de solidaritat del Govern de Catalunya és presentada als lectors del diari “El País” com una arbitrarietat i, sense dir-ho explícitament, com un malgastament innecessari. Si no, ¿com interpretau aquest titular (14-05-08): “Carod da 1.000 euros por alumno a colegios catalanes de Francia”? ¿Us sembla neutral? ¿De quins col·legis catalans de França es tracta? ¿De col·legis privats elitistes situats onsevulla del territori francès? No, és clar. Es tracta de col·legis de l’associació “La Bressola” de la Catalunya del Nord, l’associació que des de 1976 s’esforça per fer del català llengua d’immersió escolar dins el seu territori propi, dins Catalunya, fent així possible que almenys els seus alumnes, més sortats que els de l’escola pública, hagin pogut estudiar en català i hagin mantengut viva la llengua del país, aquell país que el rei Felip III d’Aragó i IV de Castella -actuant més com a rei de Castella que d’Aragó- va donar a la monarquia francesa el 1659. El redactor de la notícia (català de nom i llinatge), amb manifesta mala intenció, es refereix a aquestes escoles com a “escuelas francesas” y esmenta el “compromiso del Gobierno catalán con la enseñanza del catalán en el sur de Francia”. Ni una mínima menció de la catalanitat històrica i cultural d’aquest “sur de Francia”, ni un petit retret a l’estat francès que exclou la llengua catalana de l’ensenyament públic, ni el més insignificant elogi a la tenacitat de “La Bressola” que, contra tots els elements que l’envolten, duu ja més de 30 anys sostenint el seu missatge d’esperança per a la supervivència de la nostra llengua en aquelles contrades. Un gest de solidaritat de la Generalitat de Catalunya amb la comunitat catalana de l’altra banda de la frontera és denunciat com una tudadissa de diners per un diari pretesament progressista... de Madrid. ¿Sou capaços d’endevinar què diria aquest mateix diari si el Govern espanyol, o qualsevol govern regional, donàs doblers a escoles franceses per a afavorir l’ensenyança del castellà? Jo sé ben cert que el to de la notícia seria ben diferent.
Bé, i per a acabar, l’enhorabona al dBalears per aquesta nova etapa tan engrescadora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG