dijous, 27 d’agost de 2009

La llengua vehicular

18 de juny de 2009

Aquest "Diari de Balears" va néixer ja fa 13 anys com un diari en català, i com a tal, sempre només en català, ha aparegut des d'aleshores. És normal, perquè si una publicació es presenta com a publicació en una determinada llengua, és en aquella llengua que apareix. Pot ser que n'hi hagi, de publicacions, que s'anuncien com a bilingües: normalment, són publicacions de comunitats minoritzades, on una llengua externa hi té un pes polític i social important (gallec-castellà, basc-castellà, català-castellà, bretó-francès, occità-francès, sard-italià, etc.) o de comunitats exògenes importants dins qualsevol país (per exemple, d'hispans als Estats Units), que usen aquestes publicacions per a sostenir la relació i la solidaritat entre els membres, els quals, mantenint el sentiment de diferenciació enmig del país on viuen, no se'n volen excloure. Un cas molt nostre de publicació no bilingüe, sinó trilingüe, que servia de nexe entre els mallorquins de França va ser la revista "París-Baleares" (1954-1998), en francès, català i castellà. Però aquest bilingüisme (o trilingüisme), ja ho veim, és excepcional, és fruit d'una situació anormal, que com a tal genera actuacions anormals. És ver que la nostra comunitat, la catalana, també hi està, en una situació anormal, i per això ben bé hauria pogut ser que el "Diari de Balears" hagués triat l'opció del bilingüisme, i així ara tendríem un diari bilingüe, que per a uns seria un avanç important i per a altres una passa insuficient. Però el fet és que el diari, valentament, va optar per ser totalment en català, i així ho va fer a saber i així es presenta, i per això ara ens sorprendria molt (i a bastants ens disgustaria) si a cada número, o molt sovint, hi apareguessin articles en castellà, o en qualsevol altra llengua. En canvi, no ens sorprèn tant el fet que als diaris locals en castellà hi hagi de tant en tant qualque escrit (sobretot d'opinió) o fins i tot qualque secció sencera (normalment extra o especial) en català, perquè al cap i a la fi aquests diaris en castellà responen a una situació de anormalitat dins la nostra societat. Bé, i em direu ¿a què ve tot aquest sermó? Doncs ve a la consideració que allò que és vàlid per a un mitjà escrit ho és també per a un de parlat, perquè la coherència ha de ser la mateixa. Tenim unes emissores institucionals (IB3 i Mallorca TV/Ràdio) que declaren que són emissores en català ("el director general ha comunicat que la nova programació serà, tant a la ràdio com a la televisió integrament en llengua catalana", nota informativa d'IB3 de 29 d'agost de 2007; "Ràdio i Televisió de Mallorca és avui una realitat. Una finestra de ràdio i televisió feta a Mallorca, íntegrament en català...", http://rtvmallorca.com/pages/qui_som), però a l'hora de realitat s'hi sent contínuament el castellà, i de manera ben innecessària. A les tertúlies, per exemple, s'hi podria convidar gent que, en aquella ocasió almenys, s'expressàs en català. Si són emissores "íntegrament" en català, ¿per què no tenen en compte aquesta qüestió? ¿No hi ha a les Balears gent a bastament que parla bé en català per a poder omplir aquests espais? ¿És necessari dur contertulians que parlen en castellà només perquè els dóna la gana fer-ho així? Un d'aquests divendres darrers, de maig, va telefonar un oient de Deià a la tertúlia matinera d'IB3 Ràdio i es va queixar que un dels participants, mallorquí i ben capaç de parlar en català, parlava només en castellà, la qual cosa era per a aquell oient insultant, perquè l'emissora era en català. La resposta del tertulià va ser que ell parlava en castellà perquè volia, perquè hi tenia dret..., i la resposta del presentador va ser que la llengua vehicular de l'emissora era el català, però que els convidats parlaven com volien... És com si el "Diari de Balears" hagués proclamat que la seva llengua vehicular era el català, però que després els col·laboradors hi podien escriure com volguessin... Absurd... Mai a Catalunya Ràdio hi he sentit contertulians que parlin en castellà; ni tan sols el director de "La Razón", que parla des de Madrid, s'hi atreveix, a parlar en castellà en la tertúlia, i no és precisament un catalanista radical... Si mai s'ha d'entrevistar una personalitat única que no sap parlar en català, encara pot ser (en la situació en què estam) acceptable; però en aquestes tertúlies i a molts de programes en què es tracten temes locals amb gent d'aquí, pareix lògic que es procuri que els qui hi intervenen ho facin en la llengua de l'emissora, evidentment també per respecte als oients, que volen sentir una emissora en la seva llengua, no en una mescladissa. Perquè aquell oient tenia raó: aquell mallorquí capaç d'expressar-se en la llengua pròpia de Mallorca que no ho vol fer ni tan sols en un mitjà que proclama que aquesta és la seva llengua vehicular, fa un menyspreu repugnant a aquesta llengua i als seus parlants. És incomprensible que un personatge així sigui convidat a aquesta tertúlia, com ho és, sigui dit de passada, la presència a una altra d'aquestes converses del senyor Jorge Campos, president del Círculo Balear, campió de la lluita contra els drets del català, enemic acèrrim de la nostra llengua, el qual evidentment, només s'expressa en castellà i mai no ho fa en el "mallorquín" que diu que defensa. IB3 fa de caixa de ressonància de les idees antimallorquines d'aquest senyor que no té la més mínima credibilitat intel·lectual... Si mai manava aquest personatge probablement una cosa que faria tot d'una seria castellanitzar al cent per cent IB3 (o tancar-la), i aquesta el convida com si fos un expert en qualque cosa important! La funció d'eina de normalització de les nostres emissores només serà real si els que les dirigeixen hi creuen, i jo diria que hi creuen ben poc. No basta que el català en sigui la "llengua vehicular" (que no sabem ben bé que vol dir); n'ha de ser la llengua usual, general, al 100 %, si és possible, fent veure que, si volem, el castellà és prescindible. I no caiguem en la demagògia de dir que nosaltres no som com "ells" i accedim a donar-los la paraula que "ells" sempre ens han negat. No, no som com ells; som més ingenus (o beneits), i així ens va tot...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG