Amb aquesta història del confinament,
primer, i del desconfinament, després, ha sorgit
la necessitat de referir-se a la quantitat
de gent que cap a dins un local o a un espai
delimitat, per a regular-la com a mesura de
protecció contra el contagi.
En castellà d’això en diuen el aforo:
2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. (DLE - RAE)
I així ho podem llegir i sentir abundosament als mitjans de comunicació espanyols d’aquests dies, en què es parla de limitar a un percentatge entre el 30 i el 50 % el nombre màxim de persones a determinats locals o espais.
En català també ens afecta, aquesta limitació, i naturalment cal referir-s’hi amb el terme adequat, ¿i quin ha estat el terme triat per tots els mitjans per a designar la capacitat màxima de persones possible dins un espai? L’aforament, és clar!
Pel que fa al comerç... L’aforament es limitarà al 30%, amb distància de seguretat de dos metres... (Vilaweb)
Reobertura al públic de tots establiments... amb superfície igual o inferior a ... i una limitació d'aforament del 30 per cent. (DBalears)
tornen les terrasses dels bars amb limitacions d'aforament del 50% (AraBalears)
Es poden reobrir els establiments si tenen menys de 400 m2, amb un 30% del seu aforament (IB3 Notícies)
En tots aquests locals s'haurà de reduïr [sic] l'aforament a un 30% del que era habitual (CCMA/324)
L’aforo grinyola massa per a usar-lo en català, i la solució fàcil ha estat “catalanitzar-lo” en l’aforament, sense ni tan sols qüestionar-se si aforament en català té el significat que hom vol atribuir-li en aquestes frases. Doncs vegeu què en diu el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, que encara manté la genuïnitat d’aquesta veu:
1 m. [LC] [DR] [EI] Acció d’aforar.
2 m. [EI] Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció, un curs d’aigua.
3 m. [TRG] Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública.
Com que l’accepció 1 ens envia a aforar, cerquem quins significats té aquest verb i veurem que no n’hi ha cap que correspongui al significat que dins els texts citats dels mitjans de comunicació es vol donar a aforament. Som simplement, davant un altre dels innombrables hispanismes formals o semàntics que desfiguren constantment la llengua catalana.
Encara que de la base llatina fŏrum sorgissin els verbs romànics aforer, affeurer (francès antic), aforar (portuguès, castellà, català, occità), només en castellà s’ha desplegat aquest significat modern de “4. tr. Calcular la capacidad de un receptáculo” (DLE - RAE), del qual el deverbal aforo ha pres el significat citat a l’inici d’aquest escrit. A l’aforo castellà hi corresponen capacité, nombre de places (francès), capienza (italià), capacidade, lotação (portuguès), capacidade, cabemento, cabida (gallec), capacitate (romanès)... ¿I en català? Capacitat, cabuda. Però, naturalment, els vertaders termes catalans són massa diferents del terme corrent espanyol, i usant cabuda on els espanyols diuen aforo es nota massa que la nostra llengua té la seva pròpia idiosincràsia, i això no és convenient, i cal usar un terme que, sense ser exactament igual (hem d’aparentar que no som els mateixos), en sigui una còpia un poc modificada, i el recurs és fàcil: si ells d’aforar fan aforo, nosaltres d’aforar farem aforament, i ens semblarem molt però no podran dir que som iguals... ¿Que en català aforament mai ha tengut el significat aquest? És igual! Les llengües evolucionen... Per això, l’És-a-dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisals, li dóna entrada amb plenitud de drets com a paraula d’ús general, tot i reconeixent que no l’accepta el DIEC, però amb l’excusa que és al Diccionari descriptiu de la llengua catalana, diccionari purament informatiu d’allò que es diu, sigui bo o dolent.
Confinats, per ventura ens alliberarem del contagi del coronavirus; però per a alliberar-nos de l’hispanovirus lingüístic ens cal també alliberar-nos de l’hispanovirus mental, i això no es resol amb un simple confinament.