Diners fan vui al món
lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu «no» fan-li dir «hoc».
Vejats miracle!
(Elogi dels diners,
Anselm Turmeda, final del segle XIV)
A un país normal que té una
llengua normalitzada, hi ha especialistes estudiosos i ensenyants de la llengua
del país que són molt d'esquerres, d'esquerres, de dretes i molt de dretes,
fins i tot n'hi pot haver de clarament feixistes, però tots tenen en comú que
usen la llengua del país sense prejudicis i que la defensaran, si importa, en
l'eventualitat que pugui sofrir atacs per part de parlants d'altres llengües
que en puguin ser enemics. Perquè la llengua, com a instrument d'expressió de
les persones i senyal d'identitat de tot el grup que la comparteix, no és ni de
dretes ni d'esquerres, ni és millor ni pitjor que cap altra, ni és imperialista
ni es resistent..., és simplement allò que és, instrument d'expressió i senyal
d'identitat. Però això que he dit passa només a un país normal amb una llengua
normal i normalitzada, perquè a un país com el nostre (qualsevol lector crec
que pot entendre a quin país em referesc), resulta que dins l'espectre social
considerat "de dretes" (amb tots els matisos, "centre-dreta",
"dreta", "dreta-ultra", "ultra-dreta/feixisme", i
els que puguin sortir) la llengua del país (amb excepcions bastant
insignificants) és considerada una nosa, com un dolorós floronco ple de pus
format al mig del cul que s'ha d'extirpar amb rapidesa. Com a molt, els més
moderats d'aquest sector dretà toleren que malvisqui arraconada en el folklore
(cançons tradicionals per a ballar i fer una mica de festa al Sant Patró de la
vila –tots solen ser molt beatos–, coverbos –sobretot grossers–, gloses
–mentre no es fiquin amb ells...) i que n'hi hagi unes poques mostres dins la
llengua important imposada al país, com a senyal de particularitat regional no
pecaminosa i curiositat turística (ensaimada, sobrasada, gato [sic!
¿No heu vist mai a les cartes de restaurants gato con helado?], tumbet,
pamboli, arroz 'brut' [els deu fer por posar-hi arroz sucio],
paella...); mentre que els més radicals només tenen un somni:
l'exterminació total i absoluta d'aquesta anomalia pròpia de rojos
catalanistes, una aberració de l'espècie humana pitjor que qualsevol pesta. Amb
aquesta realitat, demostrada repetidament abans d'en franco, durant en franco i
després d'en franco, sorprèn que entre els que, durant aquests 4 anys venidors,
comandaran a les illes privilegiades de sol, platja, mar i carn torrada –que
qualsevol amb vista i seny situa a la dreta-ultra / ultra-dreta– , hi hagi
alguns noms de personatges amb títols universitaris de Filologia Catalana! No
m'imagín cap naturalista convençut (ornitòleg, botànic, entomòleg, ictiòleg...)
formant part d'uns governs locals, insulars o interinsular, que pretenguin
destruir el medi natural; ni un sindicalista dins un govern que vulgui anul·lar
els drets dels treballadors; ni cap feminista col·laborant amb institucions que
desitgin fer tornar la dona al paper que li atorgava la 'sección femenina'
franquista... Igualment, no puc comprendre com ex-alumnes de la UIB, naturals
de Mallorca, que han estudiat llengua i literatura catalanes, suposadament per
interès i estimació cap a la seva cultura, que han tengut com a mínim una
matèria on han pogut aprendre què és la subordinació i la persecució
lingüística i quin és el destí de les llengües subordinades i perseguides, no
puc comprendre, repetesc, com aquests alumnes ara ocupen places importants en
les nostres institucions de govern, controlades per dos partits que tenen com a
finalitat suprema l'arraconament, primer, i l'eliminació total, després, de la
llengua catalana de les Balears. O varen ser molt mals alumnes (el secret
professional m'impedeix dir-ne res) o els professors que tengueren vàrem ser
molt mal professors, almenys per a aquests alumnes. Per a mi, és un gran fracàs
veure que antics alumnes meus ara són membres actius dels botxins de la llengua.
Em sap molt de greu, em costa de comprendre, per molt que em puguin dir (supòs
que aquesta seria l'excusa) que ells no faran res en contra i que faran allò
que puguin per a ajudar-la des del càrrec que tenen. En aquesta qüestió, tal
com estan les coses actualment, o ets dels botxins o ets de les víctimes, no
pots ser dels dos bàndols alhora. Com a corresponsable d'aquest fracàs, deman
perdó a tots els que, com en el meu cas, se'n fan creus que antics alumnes dels
estudis de llengua i literatura catalanes hagin col·laborat a fer créixer la
bèstia que ens vol aniquilar, i continuïn participant-hi entusiàsticament.
(Publicat a DBalears el 16 de juliol de 2023)
