UNA DESCRIPCIÓ DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EUROPEA

dissabte, 9 de maig del 2020

Locals sense aforament


Amb aquesta història del confinament, 
primer, i del desconfinament, després, ha sorgit 
la necessitat de referir-se a la quantitat 
de gent que cap a dins un local o a un espai 
delimitat, per a regular-la com a mesura de 
protecció contra el contagi.
            En castellà d’això en diuen el aforo:

2. m. Número máximo autorizado de personas que puede admitir un recinto destinado a espectáculos u otros actos públicos. (DLE - RAE)

            I així ho podem llegir i sentir abundosament als mitjans de comunicació espanyols d’aquests dies, en què es parla de limitar a un percentatge entre el 30 i el 50 % el nombre màxim de persones a determinats locals o espais.
            En català també ens afecta, aquesta limitació, i naturalment cal referir-s’hi amb el terme adequat, ¿i quin ha estat el terme triat per tots els mitjans per a designar la capacitat màxima de persones possible dins un espai? L’aforament, és clar!

Pel que fa al comerç... L’aforament es limitarà al 30%, amb distància de seguretat de dos metres... (Vilaweb)

Reobertura al públic de tots establiments... amb superfície igual o inferior a ... i una limitació d'aforament del 30 per cent.  (DBalears)

tornen les terrasses dels bars amb limitacions d'aforament del 50% (AraBalears)

Es poden reobrir els establiments si tenen menys de 400 m2, amb un 30% del seu aforament (IB3 Notícies)

En tots aquests locals s'haurà de reduïr [sic] l'aforament a un 30% del que era habitual (CCMA/324)

            L’aforo grinyola massa per a usar-lo en català, i la solució fàcil ha estat “catalanitzar-lo” en l’aforament, sense ni tan sols qüestionar-se si aforament en català té el significat que hom vol atribuir-li en aquestes frases. Doncs vegeu què en diu el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, que encara manté la genuïnitat d’aquesta veu:

1 m. [LC] [DR] [EI] Acció d’aforar.
2 m. [EI] Mesura del volum d’un fluid que passa per una conducció, un curs d’aigua.
3 m. [TRG] Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública.

            Com que l’accepció 1 ens envia a aforar, cerquem quins significats té aquest verb i veurem que no n’hi ha cap que correspongui al significat que dins els texts citats dels mitjans de comunicació es vol donar a aforament. Som simplement, davant un altre dels innombrables hispanismes formals o semàntics que desfiguren constantment la llengua catalana.
            Encara que de la base llatina fŏrum sorgissin els verbs romànics aforer, affeurer (francès antic), aforar (portuguès, castellà, català, occità), només en castellà s’ha desplegat aquest significat modern de “4. tr. Calcular la capacidad de un receptáculo” (DLE - RAE), del qual el deverbal aforo ha pres el significat citat a l’inici d’aquest escrit. A l’aforo castellà hi corresponen capacité, nombre de places (francès), capienza (italià), capacidade, lotação (portuguès), capacidade, cabemento, cabida (gallec), capacitate (romanès)... ¿I en català? Capacitat, cabuda. Però, naturalment, els vertaders termes catalans són massa diferents del terme corrent espanyol, i usant cabuda on els espanyols diuen aforo es nota massa que la nostra llengua té la seva pròpia idiosincràsia, i això no és convenient, i cal usar un terme que, sense ser exactament igual (hem d’aparentar que no som els mateixos), en sigui una còpia un poc modificada, i el recurs és fàcil: si ells d’aforar fan aforo, nosaltres d’aforar farem aforament, i ens semblarem molt però no podran dir que som iguals... ¿Que en català aforament mai ha tengut el significat aquest? És igual! Les llengües evolucionen... Per això, l’És-a-dir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisals, li dóna entrada amb plenitud de drets com a paraula d’ús general, tot i reconeixent que no l’accepta el DIEC, però amb l’excusa que és al Diccionari descriptiu de la llengua catalana, diccionari purament informatiu d’allò que es diu, sigui bo o dolent.
Confinats, per ventura ens alliberarem del contagi del coronavirus; però per a alliberar-nos de l’hispanovirus lingüístic ens cal també alliberar-nos de l’hispanovirus mental, i això no es resol amb un simple confinament.

17 comentaris:

  1. A vegades, em fa l'efecte que l'És a dir blavereja (en el sentit d'alimentar un cert autoodi o vergonya que el duu a embastardir el català sense necessitat a l'hora de triar solucions per a conceptes nous o no tan nous).

    ResponElimina
  2. Enhorabona i gràcies per la tasca que feu...

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Si tan segur estau de les vostres "esmenes", donau la cara, digau qui sou i amb quins arguments comptau. Si no, callau!

      Elimina
    2. Vertader, verdader i veritable són plenament correctes, ignorant!

      Elimina
  4. Il·lustratiu, com sempre, Jaume. Gràcies.

    ResponElimina
  5. Podeu comprovar que el ¿ no existeix a cap idioma:

    https://blocs.tinet.cat/tokra/files/2020/05/nuclear.odt

    ResponElimina
  6. En lloc d'enviar bajanades, aportau arguments. I per començar llegiu aquests tres articles meus:
    http://dodeparaula.blogspot.com/2011/07/interrogacio-i-admiracio-i.html
    http://dodeparaula.blogspot.com/2011/09/interrogacio-i-admiracio-ii.html
    http://dodeparaula.blogspot.com/2011/10/interrogacio-i-admiracio-i-iii.html
    Llavors, amb contraarguments científics, podreu opinar.

    ResponElimina
  7. Bon dia i bon any, Jaume Corbera i tots els lectors,
    Com totes les aportacions del nostre comú amic, un deu.
    Necessit aprofitar aquest espai per denunciar un letal desequilibri present a tot el territori català.
    Si comparam les nostres accions, per una part dirigides a CRITICAR,EXPOSAR,REMUGAR,FER POTADETES,QUEIXAR-NOS,PROTESTAR, FER ALÇADES DE CUL, i tots els sinònims possibles amb les nostres accions, per l'altra part, dirigides a CERCAR SOLUCIONS EN COMÚ, PLANIFICAR FULLS DE RUTA SECTORIALS, APRENDRE DE DIALOGAR EN PROFUNDITAT, APRENDRE A PROGRAMAR EL NOSTRE FUTUR I ORGANITZAR ANUALMENT UN CONGRÉS DEL NOSTRE TERRITORI.
    Si no canviam d'actitud, evidentment de forma col·lectiva, passarem a la Història com el País que badava mentre es veia a sí mateix enfonsant-se.
    La primera part guanya a la segona per un clar 7 a 3.......
    Una abraçada,
    En Joan Adrover i Mascaró

    ResponElimina
  8. Jaume, gràcies per l'article. Volia apuntar que, en tot cas, l'equivalència d'"aforo" no seria "capacitat" (o "cabuda") sinó "capacitat/cabuda màxima", "capacitat/cabuda permesa" o, millor encara, "capacitat/cabuda màxima permesa". Potser eixe matís de relativització que no té "capacitat/cabuda" a seques és el que ha fet que molts hagen tirat pel dret i hagen triat "aforament".

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraesc el teu comentari, però jo dels exemples vists no ho deduesc així. Fixa't en aquesta frase concreta, la més clara: " Es poden reobrir els establiments si tenen menys de 400 m2, amb un 30% del seu aforament (IB3 Notícies) "; vol dir un 30% de la seva cabuda... L'aforament a què fan referència és la cabuda màxima del local, no la reduïda. En qualsevol cas, si en les altres llengües no cal un terme específic per a dir "cabuda màxima permesa", ¿per què caldria en català? Potser perquè l'hispanovirus lingüístic i mental fa que la gent ho hagi de matisar tot segons els matisos propis dels espanyols...

      Elimina
  9. T'agraesc coralment aquesta informació, Jaume!

    ResponElimina
  10. *enhorabona és un calc. Cal dir FELICITACIONS

    ResponElimina
  11. Molt ben explicat, Jaume Corbera. Ja n'hi ha prou de tant de servilisme amb la llengua dominant.

    ResponElimina
  12. *fixa't : és catanyol aquest ús de Fixar

    ResponElimina
  13. Finalment ha passat allò que temia des de fa temps: en lloc de l'IEC desautoritzar l'"aforament" introduït pels mitjans de comunicació en catanyol –que és allò que havien d'haver fet des del primer moment de sentir aquest nyarro espanyolitzant– ara l'han beneït i ja el consideren "català". Si en Fabra aixecàs el cap quedaria horroritzat, espantat, esmaperdut... de veure com la Secció Filològica, que ell va guiar pel camí de la desespanyolització de la llengua, ara no té altra funció que la de beneir-ne la neoespanyolització galopant que la destrueix. Per a això no necessitam cap Secció Filològica de l'IEC: ja tenim TV3 i els seus acòlits. La millor cosa que podria fer la SF és autodissoldre's.

    ResponElimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG