20 de febrer de 2001
Durant aquesta setmana es celebra a Madrid, al recinte de la fira, la "Semana del libro en castellano", dedicada com cada any des d'en fa uns quants a la promoció del llibre en castellà.
La lectura en castellà ha augmentat molt en els darrers anys, sobretot d'ençà que es va introduir l'aprenentatge d'aquesta llengua vernacla a l'ensenyament, ara fa un quart de segle. La llengua castellana, que durant generacions havia estat oblidada i marginada dins el seu propi territori, s'ha anat recuperant i ha anat guanyant àmbits d'ús, de manera que ara ja té qualque canal de televisió, qualque ràdio local, qualque diari d’abast regional, qualque setmanari i, fins i tot, qualque pel.lícula als cinemes, bé de producció autòctona bé extrangera en versió doblada. On realment ha avançat més, però, és en la lectura infantil, i avui en dia els nins castellanoparlants poden ja llegir les aventures dels herois internacionals en la seva llengua, a més dels abundants herois propis sorgits de la creació de novells autors. Però la llengua castellana no és encara una llengua normalitzada, i això fa que hagi de tenir contínuament ajudes institucionals per avançar en aquest camí. I és amb aquest objectiu que fa uns quants anys va sorgir la idea de muntar una gran exposició anual de tots els llibres disponibles al mercat en castellà, perquè la gent vés que s'hi publica de tot i que s'hi poden trobar també les obres més importants de la literatura universal. De fet, no només se'n fa una a Madrid, d'aquestes grans exposicions, sinó també a les principals capitals dels països castellans (Salamanca, Sevilla, Santander...), a algunes de les quals hi ha també una important producció editorial en la modalitat autòctona de l'idioma.
A més a més de ser exposició, però, aquestes "Setmanes" (que de fet duren 10 dies) són el marc adequat per a la presentació de les darreres novetats dels autors castellans, qualcuns dels quals són convidats a assistir-hi i a explicar ells mateixos al públic la seva obra, que moltes de vegades no és prou coneguda a causa de la precarietat dels canals de distribució del llibre en castellà, present només parcialment a les grans llibreries més comercials. També s'aprofita l'esdeveniment per commemorar qualque fita important en l'accidentada i malaguanyada història de la llengua castellana, com és ara, enguany, l'aparició del Diccionario Castellano-Andaluz-Extremeño-Murciano-Riojano fa un grapat d'anys, on es recull el tresor lèxic i etnològic de les diferents regions que comparteixen la llengua, gràcies, sobretot, a la paciència i la feina d'un capellà de Badajoz i un seu deixeble, que hi dedicaren la vida. Baldament ho paregui pel títol, el Diccionario no és d'equivalències ni vol donar a entendre que es tracta de llengües diferents, sinó que és una mostra clara de la unitat lingüística entre totes aqueixes terres. De fet, el títol és conseqüència de les reticències que hi ha entre els nadius de les regions a acceptar el nom de castellana per a la seva llengua, encara que és així coneguda internacionalment. Tants d'anys de marginació de l'idioma varen dur a aquesta penosa situació, que tot just ara comença a ser superada, encara que qualque Govern autònom de qualcuna de les regions es manté en una postura de no reconeixement de la unitat lingüística.
En l'acte d'inauguració, en què va llegir el pregó un antic lluitador pels drets del castellà, el Conseller de Cultura del Govern Regional de Madrid es va felicitar per l'èxit de cada any més important que té aquesta mostra, però va expressar el seu desig, i la seva confiança, que en un futur no molt llunyà la "Semana del libro en castellano" sigui innecessària. Voldrà dir, va afirmar, que la llengua castellana ja serà una llengua normal.
(Publicat a Diari de Balears el 4 de març de 2001.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada