18 de març de 2011
Quan una persona amb les seves facultats mentals normals i amb bona
salut es tem que al seu cos li passa qualque cosa perjudicial, és a dir,
quan es tem que li ha sortit qualque mal, qualque comportament de
l'organisme que el perjudica, allò que fa és cercar la manera de
llevar-se aquest mal i tornar a l'estat de bona salut. I és natural que
això sigui així, perquè una persona amb les seves facultats mentals
normals vol estar sana, vol estar bé, no vol viure sofrint les molèsties
que qualsevol mal li causa, perquè són molèsties que li impedeixen
viure lliurement, poder fer allò que li ve de gust dins les seves
possibilitats. I si una persona amb les seves facultats mentals normals
pateix un mal, però aconsegueix superar-lo, allò que farà després serà
intentar evitar les causes que li han comportat aqueix mal, amb el
propòsit decidit que no li torni repetir. I és lògic, que sigui
així, perquè per a poder tirar envant els projectes, les il·lusions, que
cadascú té és necessari tenir la seguretat que la salut serà bona i que
res no entrebancarà la feina i les inversions, de vegades penoses, que
cal fer. Qui ha tengut una mala experiència sol fer tot allò que és
possible per a no repetir-la, i si l'experiència l'ha tenguda anant amb
tal gent o a tal banda procura no tornar amb aquella gent o a tal banda,
per moltes de promeses que li facin que aquella gent ha canviat o que a
tal banda ja no és igual que era. Fixau-vos, però, que em referesc a
una persona "amb les seves facultats mentals normals", perquè si aquesta
persona té aquestes facultats alterades, per qualsevol causa (com la
malaltia mateixa), aleshores no actua amb la mateixa lògica, i pot ser
ben bé que persisteixi en les circumstàncies que li han causat o
afavorit la malaltia, i pot entrar en una espiral infernal, en què com
més malalta està més irracionalment actua i més malalta es posa, en una
degradació constant que la duu arran de l'abisme i, ben sovint, la hi
aboca. És el cas extrem de molts d'individus caiguts en la
drogoaddicció o l'alcoholisme, que no se'n saben sortir i s'hi enfonsen
fins al desastre absolut. Una altra característica de la persona que
actua amb les seves facultats mentals normals és la de procurar que el
seu patrimoni, material i immaterial (els seus records, les seves
vivències, la seva cultura personal) es conservi, i es conservi en bon
estat, no es deteriori, i a més -si és possible-, s'incrementi i
millori, i a això hi sol dedicar una part dels seus guanys. Perquè la
persona que actua amb les seves facultats mentals normals té com un dels
seus propòsits invertir en el seu propi patrimoni, perquè si té uns
guanys els té amb la finalitat no només de passar-s'ho bé al dia (i demà
ja ho veurem), sinó també d'assegurar-se un futur millor i, si té
fills, d'assegurar-los, sobretot a ells, un futur millor. Aquesta és la
lògica amb què actua la gent amb les seves facultats mentals normals,
perquè si no les hi té, si les té alterades, pot ser ben bé que descuidi
el seu patrimoni i el tudi, i que en lloc d'anar cap a un futur millor
vagi cap a la misèria, ho perdi tot i no pugui deixar res als seus
fills, més que deutes i maldecaps.
Si la gent, individualment,
amb les seves facultats mentals normals actua pensant en el seu bé,
pareix lògic que col·lectivament també hi actuï, és a dir, que la
societat, formada pels individus, també hi actuï, i que cerqui la salut
col·lectiva i la conservació i la millora del patrimoni col·lectiu, i
que, conseqüentment, procuri evitar les circumstàncies que, per
experiència, sap que li han causat perjudici. Però, no sé per què, la
societat, com a mínim la societat mallorquina (i crec que, en general,
es pot dir també de les altres illes, sobretot d'Eivissa), no actua amb
aqueixa lògica, i la qüestió és si no ho fa perquè està malalta (que
seria l'única lògica en l'individu) o no ho fa perquè el comportament de
la societat no correspon al comportament natural de l'individu. Això
reconec que, per ventura, ho pot explicar un sociòleg, però em costa
acceptar que com a membre de la societat la persona actua de manera
absolutament contradictòria amb la que suposadament ha de ser la seva
actuació individual. La qüestió és que som ben a prop de les eleccions
estatutàries i municipals i ja corren els sondejos i les estimacions
sobre qui s'endurà la tallada més grossa, i resulta que segons diuen els
mitjans aquesta tallada serà per al Partido Popular... I
aleshores em sobrevé una gran perplexitat: si a la legislatura passada
les grans operacions de saqueig al tresor autonòmic i d'endeutament en
projectes estel·lars i innecessaris les varen protagonitzar un
reguitzell de personatges del Partido Popular, ¿com és possible
que la societat mallorquina, en lloc de reaccionar com reaccionen les
persones amb les facultats mentals normals, torni confiar en aqueix Partido?
Si les causes de la malaltia -l'empobriment desmesurat, en bona part
per pillatge, de les finances autònomes- es troben en aquesta formació,
¿per què la societat no reacciona enviant-la a porgar fum? Si a cap de
nosaltres, individualment, qualsevol grup organitzat ens hagués robat i
estafat, o simplement ens hagués empobrit encara que fos estat sense
voler, ¿li tornaríem donar la confiança perquè ens gestionàs els nostres
béns? Posaria la mà al foc que no, que ningú hi tornaria caure, en una
trampa semblant. ¿I per què col·lectivament sí que, diuen, hi tornarem
caure? ¿Està tan malalta la nostra societat que ja no se'n sap sortir?
Que ens ho expliqui un sociòleg, si és que n'hi ha cap que ho sap
explicar.
I en el tema del patrimoni, igual. L'obsessió del Partido Popular
és arraconar la llengua catalana a un paper de superfluïtat, derogant
l'anomenada llei de mínims, tancant la TV de Mallorca i Ona Mallorca,
suprimint requisits de coneixements de català per a places de feina i
rebilingüitzant al màxim (de fet, mai no ha estat monolingüe) IB3. Però
és que el català és una part important del nostre patrimoni! Com ho és
el paisatge, la terra, la cultura, els edificis històrics... tot això
que per al Partido Popular no té gens de valor i que ha anat
destruint durant tots els anys que ha governat. ¿Com és possible que la
societat mallorquina voti majoritàriament a favor d'un partit que no
pensa en altra cosa més que a destruir el patrimoni dels mallorquins? A
una societat amb les facultats mentals normals els rèdits de l'activitat
econòmica s'inverteixen a millorar la pròpia societat i a incentivar la
producció cultural, mai no s'inverteixen a empitjorar la societat i a
destruir la pròpia llengua i la pròpia cultura.
Aquí, tot
funciona al revés, per això llegir al diari que enguany vendrà un milió
de turistes més no m'entusiasma, perquè si aquest milió més ha de servir
perquè hi hagi més brutor, Son Reus no doni abast a destruir tots els
fems, les carreteres estiguin més saturades, més gats es tirin del
balcó, es facin més rics uns empresaris absolutament indiferents al país
que suquen i els hipotètics beneficis es destinin a fer més malbé les
restes del nostre patrimoni o a engreixar més butxaques d'aquells que ja
les tenen plenes, si aquest milió ha de servir per a tot això, dic, no
comprenc de què ens hem d'alegrar. ¿La nostra societat té les facultats
mentals normals? En tenc bastants de dubtes.