UNA DESCRIPCIÓ DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EUROPEA

diumenge, 23 de juliol del 2017

La dictadura lingüística dels mitjans de comunicació i la caboteria dels polítics (IV): "Els drets i els desitjos de la veïnia" (*)


Amics i amigues, benvenguts i benvengudes,

Els diputats i les diputades del Grup Demagògic us agraïm que hàgiu vengut a escoltar-nos i ens hàgiu donat l’oportunitat d’explicar-vos els nostres projectes per a millorar la situació de la veïnia de Can Miraprim. Perquè nosaltres, les diputades i els diputats del Grup Demagògic, sabem molt bé quines són les necessitats d’aquest barri, perquè uns quants i unes quantes dels nostres diputats i de les nostres diputades som nats i som nades en aquests carrers, i hi hem passat la nostra infància, com tants de nins i tantes de nines que ara sou persones majors i estau preocupats i preocupades no tan sols pel present, sinó també pel futur, del barri i de tota la ciutadania que hi viu, és a dir, de tota la veïnia. Nosaltres també hi estam molt, de preocupades i preocupats, us ho asseguram, i per això avui us hem volgut reunir, a totes i a tots, per a explicar-vos quin són els nostres objectius per al barri.
Primer de tot, tenim clar que fa falta construir una escola nova, perquè els nins i les nines i els mestres i les mestres tenen dret a un edifici que estigui en les millors condicions possibles, modern i amb les comoditats que el progrés tècnic proporciona avui a la ciutadania en general. Si nosaltres, a casa nostra, cercam la més agradable comoditat, ¿com no hem de voler aquesta comoditat per als nostres nins i les nostres nines, per als mestres i per a les mestres? Per tant, nosaltres ens comprometem ara i aquí a fer tots els esforços possibles perquè abans que es convoquin noves eleccions la veïnia de Can Miraprim tengui una escola nova, més gran i ben equipada amb tots els elements indispensables perquè els seus usuaris i les seves usuàries (mestres i mestres i nins i nines) s’hi trobin d’allò més bé, convençudes i convençuts que d’aquesta manera totes i tots aprofitaran més bé les hores que hi passin i d’això se’n derivarà una millor preparació per als nins i per a les nines, que en definitiva són el futur del barri.
Però no és només l’escola, que s’ha de renovar. És ben necessari que aquesta renovació afecti també els carrers, perquè n’hi ha massa en estat lamentable, mal asfaltats, sense llum, sense voreres per als vianants i les vianantes, sense espais on els conductors i les conductores puguin estacionar el cotxe encara que sigui per a un temps curt. Si facilitam la circulació de la vianantia i dels cotxes afavorirem el comerç del barri i les botigueres i els botiguers també en sortiran beneficiades i beneficiats. Per tant, actuarem amb aquest objectiu que tant repercutirà en el benestar conjunt de la veïnia.
Però sabem que encara n’hi ha més, de necessitats: un poliesportiu, per exemple, perquè tots i totes, petits i petites i grans i grans, pugueu millorar la vostra salut fent esport. Ens comprometem, idò, a fer-vos un poliesportiu que serà l’enveja de tots els altres barris, on totes i tots podreu espassar-vos els nirvis i asserenar-vos botant, corrent, jugant a pilota, fent moviments del cos, etc. Però això no serà tot: una de les grans mancances del barri és la infraestructura cultural; no hi ha biblioteques, no hi ha cap teatre o auditori, ni cap sala d’exposicions... Idò també d’això en farem: la veïnia de Can Miraprim no pot estar sense aquest equipament cultural bàsic; totes i tots teniu dret a poder consultar llibres i publicacions a una biblioteca, a poder assistir a representacions teatrals, a escoltar conferències o assistir a cursets i seminaris, a gaudir de concerts i d’exposicions dels artistes i les artistes de més renom de l’actualitat. I el transport públic! Ara les veïnes i els veïns del barri teniu unes comunicacions molt precàries amb els altres barris de la ciutat i amb el centre, sobretot; ho sabem, en som conscients i conscientes, i per això serà un altre dels nostres objectius d’actuació la millora del transport públic, perquè vosaltres us pugueu desplaçar a altres punts de la ciutat fàcilment i sense necessitat de fer-ho en transport privat.
Bé, no us volem marejar molt amb les nostres promeses, no volem que aviat digueu que estau cansades i cansats de sentir-nos. Nosaltres no som com els altres grups, que us prometen moltes de coses que llavors no compleixen; nosaltres escoltam la ciutadania i llavors actuam conforme als seus desitjos i les seves necessitats, i com que vosaltres sou la veïnia d’aquest barri, és a vosaltres que us asseguram, ara i aquí, avui a dia X de X de X, que tendrem en compte tots els vostres suggeriments, totes les vostres queixes i totes les vostres necessitats i que farem, dins les nostres possibilitats, tot allò que hàgim de fer per a millorar les condicions de vida de la ninia, de la jovenia, de l’adultia i de la padrinia de Can Miraprim. Sabem cert que d’aquí uns anys totes i tots, nines i nins, mares i pares, al·lotes i al·lots, padrines i padrins, cusses i cans, sabreu reconèixer el nostre esforç per a millorar la vostra existència com a veïnes i veïns d’aquest preciós barri.
Gràcies a totes i a tots per la paciència que heu tengut d’escoltar-nos. No us decebrem! Les diputades i els diputats del Grup Demagògic us asseguram que no som com l'altra classe política: nosaltres complim les nostres promeses!
Visca la veïnia de Can Miraprim!
 
(*) Dedicat a la classe política que, amb la col·laboració de la classe periodística i la classe presentadora (inclosa qualque presentadora estel·lar de Catalunya Ràdio), destrossen la llengua quotidianament amb l’excusa d’utilitzar un llenguatge no sexista.

diumenge, 16 de juliol del 2017

“En toda la travesía”



TÍTOL IV

DE LA FUNCIÓ NORMALITZADORA DELS PODERS PÚBLICS

Article 33

Els poders públics de la comunitat autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social.


Article 37

1. Els poders públics de la comunitat autònoma han de fomentar l’ús de la llengua catalana a la publicitat.
2. Així mateix, s’ha d’impulsar l’ús ambiental del català i, de manera especial, la retolació en llengua catalana en tot tipus d’entitats socials i culturals, mercantils i recreatives.


Com podem veure en aquests dos articles del títol IV de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears, els poders públics –és a dir, les institucions públiques–, tenen encomanada la funció de promoure i impulsar l’ús social de la llengua catalana, que, segons la mateixa llei i l’Estatut d’Autonomia –i la història–, és la pròpia de les Illes Balears. Les paraules són clares i, per tant, l’encàrrec també és clar, i ningú –que no sigui un no entenedor del català– pot dir que no en comprèn el significat.

De poders públics de la comunitat autònoma n’hi ha de paninsulars –el Govern i el Parlament–, d’insulars –els Consells– i de locals –els Ajuntaments–, i tots tenen encomanada la funció de promoure i impulsar l’ús social de la llengua catalana; cap no pot dir que aquesta funció no li correspon. Naturalment, això sí, cadascun l’ha de complir dins el seu àmbit d’actuació i responsabilitat: tot l’arxipèlag, cada illa o el municipi corresponent. Però l’objecte de la seva responsabilitat és el mateix i no pot ser excusa per a no assumir-la que el més petit consideri que és feina del més gran, o que el més gran la traspassi al més petit.

N’hi ha que pensen que per a complir aquest mandat de la LNL basta que la institució ho faci tot en català, independentment d’allò que succeeix fora de la institució. És a dir, hi ha, per exemple, governs municipals que, com que l’Ajuntament ja funciona tot –de vegades, quasi tot– en català, creuen que ells ja compleixen bé la llei, i que no han de fer res més, i per això no prenen cap iniciativa per a la promoció del català fora de la institució estricta, fent els ulls grossos a la castellanització ambiental derivada sobretot de la retolació comercial i de la publicitat. I així van passant els dies, i qui dies passa anys empeny.

Si, concretant un poc més, ens fixam en l’Ajuntament de Bunyola, podem veure que no hi ha cap regidoria que tengui com a objectiu la promoció del català, no n’hi ha cap que prengui cap iniciativa per a complir el mandat d’aquest Títol IV de la Llei de Normalització Lingüística. A l’Ajuntament de Bunyola, governat per uns partits teòrics defensors de la nostra llengua, amb batle i qualque regidor de la mateixa corda dels qui a Catalunya pugnen per la independència, que a la Plaça i als voltants totes les ofertes

dels bars siguin exclusivament en castellà (bé, i qualcunes en anglès...) no li importa; que el supermercat renovat
durant els dos anys d’aquest govern posi tots els avisos, inclòs l’horari, en castellà, o en castellà reparteixi uns prospectes de propaganda, no li importa; que bona part dels comerços tenguin la retolació en castellà, no li importa. I afirm que no li importa perquè, passats els primers dos anys de gestió, no es veu que hagi fet res
perquè això no sigui així; com ja he remarcat, ni tan sols té una regidoria dedicada a aquesta qüestió.

Per sort, n’hi ha, d’establiments, que no necessiten l’impuls municipal (ni de cap altra institució) per a anunciar-se en català, perquè els surt d’ells mateixos. I a aquests els hem de felicitar per haver-se sabut presentar amb la normalitat de la llengua del país.
Els altres, probablement no hi són contraris, però necessiten l’empenta institucional per a rompre amb una inèrcia secular que duu a la presentació en la llengua forana. Una mica d’estímul per part de l’Ajuntament per ventura hi podria fer molt, ¿però en
veu aquest l’oportunitat i la necessitat?
Me’n fa dubtar que hagi consentit que apareguin a la carretera, per les dues

entrades principals al poble, uns senyals de circulació amb retolació en castellà: “En toda la travesía.”
Sigui quina en sigui la institució responsable d’aquests senyals, per a mi són molt simptomàtics: els dos anys que li queden a aquest consistori no serà un camí pla cap a la normalització plena de la llengua a Bunyola. Tot plegat, uns altres quatre anys perduts en aquest tema, que no interessa ni als “nostres”…





 (Publicat a "Es Castellet" el 6 de juliol de 2017)
Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG