“En toda la travesía”

TÍTOL IV

DE LA FUNCIÓ NORMALITZADORA DELS PODERS PÚBLICS

Article 33

Els poders públics de la comunitat autònoma adoptaran les mesures pertinents i proveiran dels mitjans necessaris per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social.


Article 37

1. Els poders públics de la comunitat autònoma han de fomentar l’ús de la llengua catalana a la publicitat.
2. Així mateix, s’ha d’impulsar l’ús ambiental del català i, de manera especial, la retolació en llengua catalana en tot tipus d’entitats socials i culturals, mercantils i recreatives.

Com podem veure en aquests dos articles del títol IV de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears, els poders públics –és a dir, les institucions públiques–, tenen encomanada la funció de promoure i impulsar l’ús social de la llengua catalana, que, segons la mateixa llei i l’Estatut d’Autonomia –i la història–, és la pròpia de les Illes Balears. Les paraules són clares i, per tant, l’encàrrec també és clar, i ningú –que no sigui un no entenedor del català– pot dir que no en comprèn el significat.

De poders públics de la comunitat autònoma n’hi ha de paninsulars –el Govern i el Parlament–, d’insulars –els Consells– i de locals –els Ajuntaments–, i tots tenen encomanada la funció de promoure i impulsar l’ús social de la llengua catalana; cap no pot dir que aquesta funció no li correspon. Naturalment, això sí, cadascun l’ha de complir dins el seu àmbit d’actuació i responsabilitat: tot l’arxipèlag, cada illa o el municipi corresponent. Però l’objecte de la seva responsabilitat és el mateix i no pot ser excusa per a no assumir-la que el més petit consideri que és feina del més gran, o que el més gran la traspassi al més petit.

N’hi ha que pensen que per a complir aquest mandat de la LNL basta que la institució ho faci tot en català, independentment d’allò que succeeix fora de la institució. És a dir, hi ha, per exemple, governs municipals que, com que l’Ajuntament ja funciona tot –de vegades, quasi tot– en català, creuen que ells ja compleixen bé la llei, i que no han de fer res més, i per això no prenen cap iniciativa per a la promoció del català fora de la institució estricta, fent els ulls grossos a la castellanització ambiental derivada sobretot de la retolació comercial i de la publicitat. I així van passant els dies, i qui dies passa anys empeny.

Si, concretant un poc més, ens fixam en l’Ajuntament de Bunyola, podem veure que no hi ha cap regidoria que tengui com a objectiu la promoció del català, no n’hi ha cap que prengui cap iniciativa per a complir el mandat d’aquest Títol IV de la Llei de Normalització Lingüística. A l’Ajuntament de Bunyola, governat per uns partits teòrics defensors de la nostra llengua, amb batle i qualque regidor de la mateixa corda dels qui a Catalunya pugnen per la independència, que a la Plaça i als voltants totes les ofertes

dels bars siguin exclusivament en castellà (bé, i qualcunes en anglès...) no li importa; que el supermercat renovat

durant els dos anys d’aquest govern posi tots els avisos, inclòs l’horari, en castellà, o en castellà reparteixi uns prospectes de propaganda, no li importa; que bona part dels comerços tenguin la retolació en castellà, no li importa. I afirm que no li importa perquè, passats els primers dos anys de gestió, no es veu que hagi fet res

perquè això no sigui així; com ja he remarcat, ni tan sols té una regidoria dedicada a aquesta qüestió.

Per sort, n’hi ha, d’establiments, que no necessiten l’impuls municipal (ni de cap altra institució) per a anunciar-se en català, perquè els surt d’ells mateixos. I a aquests els hem de felicitar per haver-se sabut presentar amb la normalitat de la llengua del país.

Els altres, probablement no hi són contraris, però necessiten l’empenta institucional per a rompre amb una inèrcia secular que duu a la presentació en la llengua forana. Una mica d’estímul per part de l’Ajuntament per ventura hi podria fer molt, ¿però en

veu aquest l’oportunitat i la necessitat?

Me’n fa dubtar que hagi consentit que apareguin a la carretera, per les dues

entrades principals al poble, uns senyals de circulació amb retolació en castellà: “En toda la travesía.”

Sigui quina en sigui la institució responsable d’aquests senyals, per a mi són molt simptomàtics: els dos anys que li queden a aquest consistori no serà un camí pla cap a la normalització plena de la llengua a Bunyola. Tot plegat, uns altres quatre anys perduts en aquest tema, que no interessa ni als “nostres”…

 (Publicat a "Es Castellet" el 6 de juliol de 2017)