Fa com a fred

24 de febrer de 2013

En un article publicat en aquesta mateixa secció el dia 11 de març de 2012 (Fer feina com a bèsties) feia referència a la confusió en la llengua normativa i en el registre estàndard en els usos de com i com a, i cridava l'atenció sobre el fet que fins i tot hi ha gramàtiques que recomanen com allà on la llengua parlada genuïna diu com a, la qual cosa em sembla inconcebible i inexplicable. Reprenent aquell tema, sense repetir totes les consideracions que feia en aquell article, exposaré a continuació quins són els usos tradicionals de com a en mallorquí, tenint en compte que pareix que els usos no són completament els mateixos en tots els dialectes catalans. Tanmateix, faré ja l'advertiment que aquests usos tradicionals avui, entre els joves, són vacil·lants, no sé si per la pressió del castellà, que a com - com a hi fa equivaler sempre como, o per la pressió d'un català escolar mal ensenyat i d'un català estàndard que no té presents les nostres construccions i expressions particulars. Curiosament, potser ni cal dir-ho, en tots els casos vacil·lants la solució que preval és la que iguala la construcció catalana a la castellana, és a dir, la construcció amb com. Ensenyants i correctors s'haurien de plantejar quin és el seu paper en aquest procés de destrucció del nostre sistema tradicional i, també, en el possible procés contrari de recuperació del sistema. No és aquest l'únic cas en què la difusió de la gramàtica catalana mal descrita i mal prescrita en lloc de servir per a mantenir els nostres modismes genuïns tradicionals serveix per a estigmatitzar-los i destruir-los.

Com a té el valor semàntic de "semblant a", "equivalent a", "en qualitat de", "amb aparença de", "com si fos", "com si es tractàs de", etc. Sempre amb aquest valor usam com a: 1. Amb funció de preposició, introduint un atribut o un predicatiu: la senyora Gomila, com a presidenta, va inaugurar la sessió; li han donat una beca com a premi pel seu estudi; ha estat reconegut com a millor poeta; la teva explicació és absurda com a excusa; has de deixar 50 euros com a paga i senyal; em vaig posar un abric com a tapament; en Tomeu és com a beneit; va quedar com a embambat; feia una cara com a rara. 2. Amb funció de modificador, introduint un complement directe o un subjecte posposat al verb: tenc com a calor; fa com a por; li varen sortir com a floroncos per les cuixes. En aquests usos de com a, l'únic determinant que pot aparèixer davant l'adjectiu o el substantiu és un numeral: badaven com a dos bàmbols, quedàrem sorpresos i immòbils com a tres estaquirots, arribaren com a tres-centes motos. 3. Amb funció de modificador, introduint un adverbi de manera complement circumstancial: aquest televisor es veu com a malament; i tu parles com a bé i tot!; canten com a massa fort. 4. Amb funció de modificador, introduint un verb, al qual afegeix un matís semàntic d'aproximació al seu significat: com a pareixia que havia de ploure, però finalment no ha estat res; m'he com a espantat quan he sentit tant de renou; pareix que l'ha com a desencantat aquesta reunió tan inútil. 5. Amb funció de modificador, introduint un verb, al qual afegeix un matís semàntic de precisió en el seu significat: he com a dormit una estona, però tanmateix no he arribat a descansar; el veia que com a llegia, però potser estava distret i no s'hi concentrava; va com a nevar tot lo dematí, però era neu molt prima i no va aferrar. Al primer exemple entenem que "he dormit, però no del tot, no ben adormit"; al segon, que aparentment llegia; al tercer, que va fer una neu que no era del tot neu, o que ho era a estones i a estones no...

Un error molt comú (és freqüent a les pàgines mateixes del Diari de Balears) és escriure com per com a davant una paraula començada per vocal, segurament induït pel fet que en aquest context oral la a és absorbida per la vocal següent: l'han considerat com a vàlid no ofereix dubte, però *l'han considerat com inútil en lloc de l'han considerat com a inútil és falta freqüent. En cas de vacil·lació, fer la prova amb un adjectiu o substantiu començat en consonant ens assegurarà l'ús correcte (suposant que el feim en la parla, és clar).

(Publicat a la secció 'La llengua a l'abast' de L'Espira, suplement cultural del "Diari de Balears", el dia 3 de març de 2013)