Joan Veny, romanista

29 de gener de 2013

El passat dia 20 de desembre la Universitat de Barcelona va retre homenatge al filòleg mallorquí més il·lustre de l'actualitat, el campaner Joan Veny Clar, que enguany ja complirà, hi confiam, 81 anys, la major part dels quals els ha passat en aqueixa universitat com a professor, sobretot, de Dialectologia Catalana i de Lingüística Romànica. I va ser, precisament, per a destacar la contribució de Veny a aquesta matèria, que aquest acte, promogut molt especialment pel Departament de Filologia Romànica (i sobretot per l'entusiasme del professor José Enrique Gargallo), es va centrar en la publicació del recull dels articles de Joan Veny que han estat una contribució important no només a la filologia catalana, sinó també a la romanística general. Aquell dia, doncs, es va presentar el volum del professor Veny titulat De geolingüística i etimologia romàniques, número 40 de la "Col·lecció Homenatges" de la UB. L'encarregat de fer-ne les lloances merescudes, de fer-ne ressaltar els mèrits, després de la presentació general del Dr. Gargallo, va ser una altra il·lustre personalitat de la romanística, el Dr. Michel Contini, de la "Université Stendhal-Grenoble3", col·lega, i amic, de Joan Veny. El primer article del llibre és una presentació que fa de si mateix el Dr. Veny, explicant com i per què es va fer lingüista, vocació que té com a causa principal el descobriment, quan acabava el batxillerat, que la llengua que ell parlava, la de la seva família, la del seu poble, la de la seva illa, tenia un passat de llengua culta escrita, un passat que el franquisme en què vivia tenia totalment amagat; un descobriment que va fer als arxius municipal i parroquial, on també va descobrir paraules i expressions que al seu temps no s'usaven més, les quals naturalment li cridaren l'atenció i l'estiraren a la investigació.  Després d'un segon escrit en què l'autor exposa l'estat dels estudis de lingüística romànica a l'àmbit català, a partir de la presentació de la revista "Estudis Romànics", entram ja en els estudis en què Veny mostra la seva mestria i exhibeix els seus coneixements tant en l'àmbic català com en el romànic. Ens mostra, l'insigne campaner, la història del llatí TALENTUM en romànic, que ens ha donat en català, sobretot conservat a Mallorca i Menorca fins a l'actualitat, la talent sinònim de gana ("badall no ment: / o son o talent / o mal d'enamorament"; "acabar abans el pa que la talent"...); ens il·lustra sobre la circulació per la Romània occidental de paraules i expressions que s'han originat a una àrea concreta, com per exemple el menorquí budroi (sinònim del rap, aqueix peix tan saborós), provinent de les costes llenguadocianes, el mallorquí (propi de la costa nord, de Sóller a Alcúdia) beta / veta 'pastera o bot', també occità, el valencià basquet, francès, el també valencià llanda, aragonès (i molts altres!), etc; contradiu raonadament l'excessiu mossarabisme de Joan Coromines amb l'exemple d'alatxa, d'origen probable itàlic meridional; remarca la importància de la contribució itàlica, i molt especialment genovesa, al vocabulari català pescador i mariner, amb els casos de dot (peix Polyprion americanus), xurma, notxer, goa/gua, amant, artimó, i altres; explica molt il·lustradament què és la geolingüística i quina utilitat té, per a després descriure algunes importants realitzacions d'aquesta disciplina, com l'Atlas Linguistique Roman, l'Atlas Lingüístico Galego, l'Atlas léxico marinero de Asturias, i alguns altres. En fi, dedica encara atenció a l'aragonès, al francès, al castellà, a l'italià i al sard, principalment per les relacions amb el català; i acaba amb una nova lliçó etimològica per a fer veure l'origen català del nom murcià de peix guiñamón, i amb una descripció dels paral·lismes entre l'asturià i el català.

Una vertadera joia filològica, aquest aplec d'articles del mestre Joan Veny.

(Publicat a L'Espira, suplement cultural del "Diari de Balears", el 3 de febrer de 2013)