dissabte, 20 d’abril de 2013

El PP està en contra de les modalitats

18 d'abril de 2013

És un cicle que es repeteix cada tants d'anys: el Partido Popular retreu que s'han de defensar i s'han d'ensenyar les modalitats lingüístiques balears, que el català que s'ensenya no les té en compte per a res, i per això es perden les maneres de dir de les Illes, etc. En unes altres circumstàncies, a qui digués això fins i tot li donaria part de raó, perquè hi ha un fons de certitud, en aquesta qüestió: el català de bona part dels llibres de text, vull dir dels llibres de text de les escoles de Catalunya i de les Balears, és un català fabricat segons el model del castellà (el mateix que el del francès, per altra banda), és a dir un català molt poc –o gens– respectuós amb la diversitat, basat sobretot en el parlar de l'entorn de Barcelona. I això, com dic, passa també a Catalunya que presenta una diversitat dialectal molt més marcada que la que hi ha a Mallorca o entre les diverses illes: la modalitat de Tortosa és clarament diferent de la de Girona i de la de Barcelona, més semblant (però no igual) a la de Lleida; i no en parlem de la modalitat del Pallars o la de la Ribagorça. A València, on fa anys que el PP governa, ha imposat uns llibres on el model és el valencià central una mica dignificat, ignorant també la diversitat dialectal interna del país, amb l'objectiu de diferenciar-lo del "català". L'ensenyament del català no hauria d'haver repetit els errors del model imperial castellà i s'hauria d'haver planificat pertot com una valorització del patrimoni lingüístic autòcton, però sempre sense descuidar que l'escola, per la seva naturalesa, ha d'ensenyar una llengua estàndard que, tot i tenint en compte la diversitat, ha de permetre que la comunitat catalanoparlant en conjunt produeixi una cultura literària i científica vàlida per a tots els parlants. L'equilibri entre el respecte a la diversitat i la popularització d'una modalitat estàndard és difícil, però no impossible, i es pot aconseguir amb una mica de voluntat, que ha faltat en general un poc per tots els costats. Els qui em coneixen saben que d'aquesta qüestió n'he tractat moltes de vegades, que hi he dedicat llibres, articles i ponències, i que sempre he demanat que la necessària difusió d'un català estàndard pancatalà no anàs en detriment de la varietat, entesa com una riquesa i no com una nosa. En el cas de les Balears, el nostre model de llengua culta, la nostra concreció de la llengua estàndard comuna, ja existia en el moment d'introduir-ne l'ensenyament i l'ús públic oficial i dels mitjans de comunicació: és el model que ens deixaren els nostres grans escriptors de finals del segle XIX i del segle XX, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Salvador Galmés, Joan Rosselló de Son Fortesa, Llorenç Riber, Mª Antònia Salvà, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Bernat Vidal, Llorenç Villalonga (amb l'ajuda de Josep A. Grimalt), Francesc de B. Moll, Marià Villangómez...; només s'havia d'actualitzar amb el vocabulari necessari per a la modernitat, però res més. ¿S'ha mantengut aquest model? Sí i no, a mitges, segons el coneixement de cadascú, sense posar-hi gaire atenció. Jo ho comprov contínuament a la Universitat, on em trob sovint alumnes que no saben, per exemple, què és un bres o què és xalar, o que es pensen que parl és incorrecte i ha de ser parlo... Uns llibres de text en català normatiu correcte, usant el lèxic illenc característic i les nostres expressions més típiques, i emprant les nostres formes verbals tradicionals, ¿són un atemptat contra la unitat de la llengua? És evident que no; ben al contrari, la reforcen, perquè sota la denominació de "català" apareixen totes aquestes formes en les quals es reconeixen els parlants insulars, i deixen desarmats tots aquells que diuen que allò que s'ensenya a escola no és "mallorquí" o "menorquí" o... Hi ha, doncs, un fet objectiu, que és la poca traça que en general s'ha tengut en la difusió del patró de la llengua culta, i ho dic tenint amb molta de consideració la gran feina que han fet els mestres, gràcies als quals avui en dia tanta de gent venguda de fora és capaç de comprendre i parlar la nostra llengua. Reprenent el fil inicial, idò, dic que en aquest tema, els qui ara el remenen tant, parteixen d'un fet real: aqueix model històric ha estat mal comprès i mal aplicat, i s'ha derivat cap un model més desbaratat. Un error que ha permès al partit que més en contra està de qualsevol acció a favor de la llengua agafar aquesta falsa bandera de la "defensa de les modalitats" per a causar més confusió. Dolents, sí que ho són, però beneits, no. Perquè si realment creguessin en això de les modalitats (per cert, mai no els he sentits defensar les modalitats a Catalunya, sense anar més lluny; ni, naturalment, a Andalusia, Múrcia o Cantàbria, per exemple), allò que farien seria promoure-les realment, no condemnar-les a la marginació social. Tancant Ona Mallorca i la TV de Mallorca, han privat les modalitats mallorquines d'uns mitjans d'expressió i d'expansió fabulosos; expulsant el català de la funció pública, minoritzant-lo a escola i impedint que jugui un paper primordial en la cohesió de la societat de les Illes, no promouen les modalitats, sinó que les senyalen com a inútils. ¿Per a què volen els del Partido Popular que s'ensenyin les modalitats si tanmateix no serveixen per a res? La seva vertadera finalitat no és conservar res, és destruir tot allò que no encaixi en el seu projecte d'espanya monolítica. Amb la suposada defensa de les modalitats embullen la gent, agiten l'ànim de la societat i desvien l'atenció dels greus problemes econòmics, socials i mediambientals que ens ofeguen i que ells, en lloc de resoldre, empitjoren. Qualsevol defensa de les modalitats del PP està desacreditada per la seva actuació quotidiana a la contra d'això que diuen defensar. Ens donen, però, l'oportunitat de rectificar en aquest tema: hem comès el greu error de donar-los aquesta excusa, doncs prenguem-los-la i reconduïm el camí segons la nostra tradició literària. No deixem ni un segon més que els majors enemics de la nostra llengua es presentin com els seus vertaders defensors.

(Publicat al "Diari de Balears" el 19 d'abril de 2013)

6 comentaris:

  1. Hola, Jaume:

    Dius:
    A València, on fa anys que el PP governa, ha imposat uns llibres on el model és el valencià central una mica dignificat, ignorant també la diversitat dialectal interna del país, amb l'objectiu de diferenciar-lo del "català".

    Eixe comentari em pareix molt desafortunat: per una banda suggerixes que el valencià central és poc digne, idea que no és certa; i, per l'altra, suggerixes que l'estàndard valencià està "imposat" pel PP i està basat en el valencià central "ignorant la diversitat dialectal interna del país". Tot això no és cert:

    -El valencià central és tan digne com qualsevol altre parlar, de fet és poc més que l'absència de dos fonemes. Per una altra banda, té característiques positives per al conjunt de la llengua (passat simple, pronunciació de les plosives finals, etc.).

    -L'estàndard valencià ni "està imposat pel PP" ni ignora una "diversitat dialectal interna valenciana" (que és pràcticament inexistent).

    Salutacions, Al-fahhar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un article de diari és forçosament curt i les coses s'han de dir molt simplificadament. Ja temia que aquesta expressió "el valencià central una mica dignificat" fos mal compresa i veig que realment ha estat així en el teu cas. No vull dir que el valencià central sigui indigne, sinó que s'ha pres com a base estàndard valenciana llevant-ne els castellanismes (que n'hi ha molts), però deixant-ne qualcuns, i sense apitxament. Però és cert que del nord al sud de València hi ha moltes de diferències, començant pel fet que al nord (el Maestrat, els Ports) parlen tortosí (article 'lo', desinència verbal -o de PI, imperfets en -às/-és/-ís...), el qual no és reconegut per aqueix estàndard. Als parlants que diuen "jo parlo" se'ls fa aprendre "jo parle", amb la qual cosa se'ls separa del "català". Tot això dit de manera molt esquemàtica. Dius que no està imposat pel PP, i segurament és ver que no l'ha imposat directament, però sé ben cert que impediria, per exemple, que a les escoles del nord s'ensenyàs amb llibres en un "valencià" que no fos clarament diferenciat del català. Encara que sigui una mica inconscientment, tants d'anys de govern pepero (o de la pressió secessionista que feien amb el govern PSOE) han condicionat les solucions estàndards valencianes. (Veges, per exemple, l'article de Rosa Agost 'Visibilitat i invisibilitat en el doblatge: el misteri de qui diu què', a les II Jornades per a la cooperació en l'estandardització lingüística, Barcelona, IEC, 2001.) De totes les maneres, podria haver estat molt pitjor d'allò que és... En qualsevol cas, sé que la qüestió és més complexa d'allò que es pot dir en un article curt o en aquesta resposta.
      Cordialment.

      Elimina
    2. Hola, Jaume. No he pogut contestar-te fins ara ;)

      Jo tinc una opinió ben diferent a la teua:

      Deies:

      "No vull dir que el valencià central sigui indigne, sinó que s'ha pres com a base estàndard valenciana llevant-ne els castellanismes (que n'hi ha molts), però deixant-ne qualcuns, i sense apitxament."

      Jo trobe que la base de l'estàndard valencià no és el valencià central sinó el valencià general (on també està inclòs el central) passat pel filtre de la normativa i poca cosa més (ni és un model de laboratori ni es basa en un parlar valencià en concret). Com que el valencià és tan homogeni, la llengua estàndard i la llengua col·loquial són molt pròximes, en definitiva, intenten ser carn i ungla: la tendència és vehicular un model estàndard assimilable i practicable per als valencians del carrer (lluny de les tendències elitistes que tenien alguns models llibrescs o imitadors d'altres zones de la llengua).

      El tema dels "nombrosos castellanismes" del valencià central és un mite infundat (ni tan sols ho és la pèrdua de les sibilants sonores [z] i [d3]). Este mite és un derivat del mite principal: que el valencià en general tindria aspectes castellanitzants a voltes i medievalitzants en altres, i dins del valencià el més castellanitzat de tots els parlars seria el valencià central. Tot això caldria demostrar-ho amb treballs, però en general, eixe tipus de concepcions, són sempre afirmacions sense demostracions.

      Elimina
    3. "Però és cert que del nord al sud de València hi ha moltes de diferències, començant pel fet que al nord (el Maestrat, els Ports) parlen tortosí (article 'lo', desinència verbal -o de PI, imperfets en -às/-és/-ís...), el qual no és reconegut per aqueix estàndard. Als parlants que diuen "jo parlo" se'ls fa aprendre "jo parle", amb la qual cosa se'ls separa del "català". "

      És l'únic parlar valencià que té divergències morfològiques amb el valencià general (tota la resta). Les formes pròpies d'eixe parlar, lògicament són normatives (AVL) i acceptables en l'estàndard valencià adaptat per a eixa zona. Cal no perdre de vista que a pesar de dir "canto" i "cantàs" per "cante" i "cantara", en el punt on hi ha més divergència entre les diferents àrees de la nostra llengua, el model incoatiu, el valencià del nord actua com la resta del valencià: un model incoatiu regular (sempre amb palatal -patixc o patixo-patixes-patix-patixen- i sempre amb i- les anteriors més "patim" i "patiu"-). En definitiva, fins i tot l'únic parlar valencià que s'allunya un poc del valencià general i de l'estàndard, està més dins que fora d'este estàndard i més prop que lluny del valencià general.

      Estic convençut que als xiquets valencians del nord no se'ls fa "aprendre" res: amb modificacions xicotetes el llibre de text val exactament igual que per a un xiquet de qualsevol altra comarca valenciana. Les formes amb -s i "parlo" per "parle" ni se sancionen ni s'estigmatitzen a favor de les formes del valencià general. Potser eixes formes no apareguen en els llibres per raons editorials, però ja és tasca del docent adequar els continguts al seu entorn social. Trobe que molts extrapoleu erròniament la situació dels parlars occidentals de Catalunya (per la pressió que els exercix l'estàndard oriental) amb la situació del valencià del nord respecte l'estàndard valencià. La comparació és impossible per moltes raons.

      "Encara que sigui una mica inconscientment, tants d'anys de govern pepero (o de la pressió secessionista que feien amb el govern PSOE) han condicionat les solucions estàndards valencianes."

      Ací el que cal entendre és que els valencians i la nostra llengua tenim un problema de manca de drets lingüístics i de normalització social (i això sí que és conseqüència del PP-PSOE), no un problema que provinga de les dades lingüístiques i la seua gestió normativa (que és un procés que els valencians hem construït durant molts anys: començà amb les Normes del 32 i desembocà en l'AVL actual). És cert que el PP ha intentat bandejar un llistat reduït de paraules per paréixer "massa catalanes", però això es reduïx a algun llibre d'estil de la TVV en alguna de les seues èpoques, no a la normativa en general. Tot açò es veu clarament en la TVV: la llengua usada és prou bona però gran part dels continguts són en castellà i les actituds sociolingüístiques que s'hi mostren són clarament contranormalitzadores.

      Salutacions cordials, Al-fahhar

      Elimina
    4. Amics. Vos parla Josep Saborit. És absolutament fals que a Benicarló o Vinaròs se'ls faça escriure o dir "jo parlE". Sóc professor de secundària al nord del PV des del 99 i mai de la vida he sentit dir que al Maestrat els feren canviar res de la seua forma de parlar, que és essencialment valencià, amb uns pocs trets coincidents amb el nord-occidental/tortosí. Per favor, quan fem afirmacions com eixa, cal aporta dades concretes, persones, centres... si no ho fem, simplement estem afirmant coses sense fonament.

      Jo sí que conec docents dels IES de Vinaròs i Benicarló i per això puc assegurar que allà se'ls ensenya parlo junt a parle, com també parlara i parlés (parlàs només a Alcalà). Haig de recordar, també, que l'imperfet del tipus parlés només s'empra en una franja estreta entre el Boixar i Vinaròs; a la resta del Nord és parlara (com en valencià general).

      Per una altra banda, cal recordar (i puc demostrar-ho amb noms i cognoms) que allò que sí que passa a la frontera entre el PV i Catalunya és que als instituts de la vall de l'Ebre i el Montsià se sol ensenyar la morfologia oriental (mengi, parteixin) i molt rarament l'occidental coincident amb el Maestrat i que sí que també és normativa (¿o no?). Açò vol dir que a l'IES de Vinaròs els ensenyen parlo, parlés, que jo menge, parlesses, traure, nàixer, este/aquest mentres que a l'altra banda del Sénia s'introduïxen els subjuntius en -i (parlessis, que tu mengis), formes analògiques treure, néixer, accentuació oriental (anglès), aquest ("este" és vist com a "barbarisme", ¡i no ho és!) etc. ¿Qui està creant una separació de la normativa en esta zona frontera política? Ausades que no ho fan els docents valencians del Maestrat.

      Vull insistir que el valencià del Nord és essencialment com el valencià general. Si considerem l'elisió de la -r final com a tret tortosí la cosa no val, perquè també hi ha parlà(r) al sud del PV. Només la zona veïna de Catalunya té la è final per a la (dònè) típicament nord-occidental, pronuncia sempre -d en vegada, manté LO i LOS (que també se senten entre parlars grans dels voltants de Gandia i que el valencià conserva en molts sintagmes). La resta dels trets del valencià del Nord no són gens diferents del castellonenc de la Plana Alta i el castellonenc de la Plana Alta és fonamentalment valencià general (amb poques excepcions). Pel que fa a "penso", sí, eixe tret pot ser considerat "tortosí" o nord-occidental, però ens podem plantejar açò: ¿dos trets morfològics són prou per a considerar el valencià del Nord "tortosí"? ¿I la resta de trets? ¿Què hi ha de la resta de la morfologia verbal, vocabulari, fraseologia, forma dels pronoms, sintaxi, fonètica, entonació?

      Jo entenc que siga complicat separar valencià septentrional del tortosí, però no val emprar "penso", perquè això és un sol tret de morfologia i la fesonomia d'un parlar és molt més que eixe tret (per més simbòlic que siga, que no ho és tant).

      No faré ací una comparació detallada entre els "nombrosos castellanismes del valencià (central)" amb molts dels que s'empren a Catalunya, i que són desconeguts en valencià tradicional. Però deixeu-me que en fique uns pocs exemples, perquè la diferència entre els castellanismes de Catalunya i els "nombrosos barbarismes dels valencians" és la facilitat amb què s'accepten com a normatius els del Principat: el calc sintàtic "aquest any" (per enguany), eliminació de les concordances (les sabates les he vist, per -les he vistes-), mig per mitjan en casos com "mig matí" (per "mitjan matí"), trets morfològics més acostats a les estructures de l'espanyol (frescos per frescs)... Podria fer eixa llista més llarga, però ací no tinc espai.

      Salutacions cordials a tots. J. S.

      Elimina
  2. Puc acceptar que no conec prou la realitat actual a les comarques nord-valencianes i que no és del tot exacta l'afirmació que als xiquets d'aquestes comarques se'ls fa aprendre "parle" per "parlo", si així ho assegura qui diu que ho coneix bé, però també us puc dir que no m'ho he inventat del no res, sinó que m'he basat en escrits de persones d'aquesta àrea que se suposa que coneixen la situació. (Per exemple, vegeu l'article de Tere Izquierdo, 2003: “Els xiquets i xiquetes de Tortosa diuen 'nen' i 'nena'”, in Martines, Vicent (coord.) 2003. Llengua, societat i ensenyament. Volum II, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 347-362.). Per altra banda, ja fa anys que vaig denunciar (1996, a 'El nord-occidental entre dues llengües?', ps. 197-209) que l'ensenyament basat en models estàndards diferents (el català central i el valencià) està destruint la unitat dialectal de l'àrea del bisbat de Tortosa, que és l'enllaç històric entre els parlars de Catalunya i els de València, i això pot ser un desastre per a la consciència de comunitat lingüística unitària, perquè els estàndards diferents són el punt de referència per a molta de gent. La "democràcia" (?) pot aconseguir allò que no va aconseguir el franquisme: una barrera entre 'català' i 'valencià'... Hi he insistit en una publicació més recent (2012, 'Per un model de llengua estàndard per als Països Catalans') i hi insistiré en una nova versió d'aquest darrer article, ampliada i retocada, que sortirà aviat. La ceguesa dels qui promouen l'estàndard 'principatí' basat en el barceloní duu a la compartimentació del català. Finalment, quant a si els parlars del nord valencià són essencialment "valencià" lingüístic o tortosí, crec que la tesi de Lluís Gimeno Betí 'Estudi Lingüístic del Totosí Meridional' (1989) ho deixa ben clar: el Baix Maestrat septentrional i una franja nòrdica dels Ports són de parla tortosina, la resta dels Ports i l'Alt Maestrat occidental comparteixen trets tortosins i valencians de manera molt equilibrada, i la resta del Maestrat és més valencià de la Plana, amb trets minoritaris tortosins. No es pot negar, doncs (com fan molts) que dins territori valencià es parla tortosí, i que en aquestes àrees un estàndard valencià basat en el valencià majoritari tampoc no hi és el més adequat.

    Cordialment,

    JC

    ResponElimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG