23 de desembre de 2011
“Un poble
que pert sa llengua, es un poble degenerat, dexat de la mà Deu, sense instint
de conservació, qu’es lo derrer que‘s pert. Quant un conquistador vol anul·lar
un poble y fondre‘l y repastarlo dins un altre poble, el despulla del seu
idioma, n’hi fa parlar un altre...”
“Per un poble,
estimar sa llengua es signe de vitalidat y de plenitut de vida intel·lectual.
Son els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener,
destinats a desaparèxer y qu’ells meteis accepten y firmen sa sentencia de
mort; son els pobles axí, que desprecíen, desjecten y abandonen sa propia
llengua.”
“Que s’hi ficsin be els catalans y els mallorquins que desprecien,
qu’abandonen la seva llengua per la castellana ... que s’hi ficsin be: amb
aquest despreci, amb aquest abandonament se posen a n-el metex nivell y se fan
de la metexa categoría que‘ls pobles vensuts y de civilisació inferior; axò es,
se tiren de cap dins l’abisme de l’oprobi y l’ignominia mes gran que pot venir
demunt un poble: la fusió, la disolució dins un altre poble, l’engrunament, la
anul·lació de sí metex.”
(Antoni Mª
Alcover, 1902)
“La
nacionalidat catalana.
¿Ho som
nosaltres una nacionalidat, diferent de la castellana, de la gallega, de la
vasca?
I prou que hu
som, per més que qualcú, sols de sentirho, tregui foc p'els caxals, i mos tiri
carrerons de llamps i pestes, que, gràcies a Deu, no mos tocarán ni un fil de
roba, perque mos abriga una corassa incontrastable: la fonda convicció del
nostre dret i la seguredat del nostre triunf definitiu.
Prou que hu
som una nacionalidat; en tenim tots els síntomes, distintius i carácters. Tenim
i'idioma.” (...)
“Mos porán
esser més o menys simpátics els catalans; pero parents nostres ben propins ho son
i ho serán, per més que estupidament ens empenyem en negarho. De Catalunya
sortim, d'allá vengueren els nostres majors. No volem res amb ells? Ida som uns
renegats; renegarem la nostra sanc. Desgraciat de poble que'n renega! ¡Quin
lloc més ignominiós li reservará l'història!
Decadent
l'esperit patriotic, esmortuida, atrofiada la conciencia de la nacionalidat
pròpia, s'afluxaren els vincles de germanor i s'oblidaren els de sanc entre
Mallorca i Catalunya; i acabárem per oblidar la nostra historia, la rel de la
nostra nissaga, el nostre origen. Vengué per bona sort el Renaxement catalá,
que'ns ha despertada, grácies a Déu, la nostra conciencia étnica.
Per tot axò,
la nostra nacionalidat es la catalana; la nostra personalidat, si l'hem de
recobrar, no l'esperem de la gent de Madrid, que no'ns concedirán may altra
categoria que la de provincianos. La
nostra personalidat ètnica, si l'hem de recobrar, ha d'esser am Catalunya.
Allunyarmos de Catalunya, pretenir refermar la nostra tradició sense Catalunya,
es una al-lotada, una ximplesa.”
(Antoni Mª
Alcover, 1908)
El Consell de
Mallorca va decidir aquest desembre de 2011 declarar l’any 2012 “Any Mossèn
Antoni Mª Alcover”. En unes altres circumstàncies ens hauria de satisfer, que
el Consell honoràs la figura d’Alcover, però en les circumstàncies actuals, en
què tant el Consell, com el Govern, com l’Ajuntament de Palma o el de Maó, tots
ells governats pel Partido Popular,
escarneixen, menyspreen i desvaloren la llengua catalana, i l’expulsen dels
pocs àmbits a què havia arribat, i a més a més escupen damunt les persones que,
com Mossèn Alcover, defensen o han defensat aquesta llengua i la comunitat
nacional a què pertanyem els mallorquins, en les actuals circumstàncies, dic,
declarar l’any 2012 “Any Mossèn
Antoni Mª Alcover” és una befa, és un insult a la memòria de tan il·lustre
personatge, el nom del qual cap governant del PP és digne ni tan sols de
pronunciar. Aquesta declaració del Consell és pur oportunisme per a fer creure
que els interessa la nostra cultura, que odien, i que reconeixen la
personalitat d’Alcover, del qual com a molt deuen haver sentit a dir que va
escriure rondalles. Per això, doncs, perquè sàpiguen qui era i què deia Mossèn
Alcover els n’he preparat aquesta petita antologia. Vejam si així els fugen les
ganes de tornar tacar el seu nom amb declaracions carregades de cinisme.
(Publicat a L'Espira, suplement del 'Diari de Balears", el 8 de gener de 2012)
