24 d'abril de 2012
Claude Hagège
és un dels més importants lingüistes francesos de l’actualitat, autor de
nombrosos articles, conferències i llibres, entre els quals hi ha títols tan
atraients com La structure des
langues (1982), Le souffle [l’alè] de
la langue (1992), Halte à la mort des langues (2001) o Dictionnaire amoureux des langues
(2009), tots els quals demostren el seu entusiasme per la facultat que més
diferencia els homes de les bèsties, la facultat de parlar. Es pot expressar en
10 llengües diferents i coneix el funcionament d’altres dos centenars... Gens
sospitós, per tant, de cap casta de linguofòbia. Fa poc va ser entrevistat per
a la revista L’Express, entrevista a
la qual va dir coses molt interessants i sucoses. Vet-ne aquí uns quants
exemples: “No hi ha cap llengua «superior»... un parlar no es desenvolupa mai
per raó de la riquesa del seu vocabulari o de la complexitat de la seva
gramàtica, sinó perquè l’Estat que l’utilitza és poderós militarment –això va
ser, entre altres coses, la colonització– o econòmicament –és la «mundialització»...
[L’anglès] és una llengua imprecisa, cosa que fa tant menys acceptable la seva
pretensió a la universalitat... Agafau la seguretat aèria. El 29 de desembre de
1972 un avió es va estavellar a Florida. La torre de control havia ordenat: «Turn left, right now», és a dir, «Girau
a l’esquerra, immediatament!» Però
el pilot havia traduït «right now»
per «a la dreta ara», i això va provocar la catàstrofe... Estic en guerra
contra aquells que pretenen fer de l’anglès una llengua universal, perquè
aquesta dominació comporta el risc de fer desaparèixer altres idiomes... Només
la gent mal informada pensa que una llengua serveix solament per a comunicar.
Una llengua constitueix també una manera de pensar, una manera de veure el món,
una cultura. En hindi, per exemple, s’utilitza el mateix mot per «ahir» i per
«demà». Això ens estranya, però aquesta populació distingeix entre allò que és
–avui– i allò que no és: ahir i demà, segons aquesta concepció, pertanyen a la
mateixa categoria. Tot idioma que desapareix representa una pèrdua inestimable,
al mateix nivell que un monument o una obra d’art... La riquesa d’Europa
resideix precisament dins sa diversitat... els idiomes dels estats dominants
condueixen sovint a la desaparició dels dels estats dominats... A l’hora d’ara
25 llengües desapareixen cada any!... jo no lluit contra l’anglès; lluit per la
diversitat... Imposar la llengua és també imposar la manera de pensar... Les
classes dominants són sovint les primeres a adoptar el parlar de l’invasor.
Avui fan igual amb l’anglès... La situació es fa greu quan n’hi ha que es
convencen de la inferioritat de la seva pròpia cultura... Dins certs ambients
sensibles a la moda... hom recorre als anglicismes sense cap raó... Els qui es
donen a aquests petits jocs es fan la il·lusió de ser moderns, quan en realitat
just és que estan americanitzats... A l’escola primària convé ensenyar no una,
sinó dues llengües vives. Perquè si només se’n proposa una tothom es tirarà a
l’anglès i agreujarem el problema... No es pot defensar la diversitat al món i
la uniformitat a França... Cal augmentar els mitjans dedicats a aquestes
llengües [regionals], salvar-les, abans d’adonar-nos que hem deixat perdre una
de les grans riqueses culturals de França.” Ja veis que la postura de Claude Hagège és clara i coherent:
defensa les llengües “regionals” com defensa tota varietat lingüística i
critica la imposició de qualsevol llengua, i especialment de l’anglès, l’ús del
qual avui ja arriba a l’absurd. A Mallorca hi ha qualque botiga que es diu
“Pets & friends”, com ara s’han posat de moda els “outlets” i ja fa un
temps s’hi posaren els “fast food”, o els “parks” o els “(shopping) centers”, o
els “stocks”, i a molts de llocs hi ha portes reservades a l’”staff”, o la gent
viatja en “business”, o fan una “performance”... A una comunitat on arriben
turistes de tots els racons d’Europa, entre els quals els alemanys són els més
importants, el Govern no té altra idea que decantar el català d’escola
imposant-hi l’anglès... Ni se’ls acudeix que hi pugui haver l’opció de triar-ne
una altra, de llengua... El plurilingüisme és riquesa, però això no és
plurilingüisme.
(Publicat a "L'Espira", suplement cultural del Diari de Balears, el 6 de maig de 2012)
