Imposar la llengua és imposar la manera de pensar

 24 d'abril de 2012

Claude Hagège és un dels més importants lingüistes francesos de l’actualitat, autor de nombrosos articles, conferències i llibres, entre els quals hi ha títols tan atraients com La structure des langues (1982), Le souffle [l’alè] de la langue  (1992),  Halte à la mort des langues (2001) o Dictionnaire amoureux des langues (2009), tots els quals demostren el seu entusiasme per la facultat que més diferencia els homes de les bèsties, la facultat de parlar. Es pot expressar en 10 llengües diferents i coneix el funcionament d’altres dos centenars... Gens sospitós, per tant, de cap casta de linguofòbia. Fa poc va ser entrevistat per a la revista L’Express, entrevista a la qual va dir coses molt interessants i sucoses. Vet-ne aquí uns quants exemples: “No hi ha cap llengua «superior»... un parlar no es desenvolupa mai per raó de la riquesa del seu vocabulari o de la complexitat de la seva gramàtica, sinó perquè l’Estat que l’utilitza és poderós militarment –això va ser, entre altres coses, la colonització– o econòmicament –és la «mundialització»... [L’anglès] és una llengua imprecisa, cosa que fa tant menys acceptable la seva pretensió a la universalitat... Agafau la seguretat aèria. El 29 de desembre de 1972 un avió es va estavellar a Florida. La torre de control havia ordenat: «Turn left, right now», és a dir, «Girau a l’esquerra, immediatament!»  Però el pilot havia traduït «right now» per «a la dreta ara», i això va provocar la catàstrofe... Estic en guerra contra aquells que pretenen fer de l’anglès una llengua universal, perquè aquesta dominació comporta el risc de fer desaparèixer altres idiomes... Només la gent mal informada pensa que una llengua serveix solament per a comunicar. Una llengua constitueix també una manera de pensar, una manera de veure el món, una cultura. En hindi, per exemple, s’utilitza el mateix mot per «ahir» i per «demà». Això ens estranya, però aquesta populació distingeix entre allò que és –avui– i allò que no és: ahir i demà, segons aquesta concepció, pertanyen a la mateixa categoria. Tot idioma que desapareix representa una pèrdua inestimable, al mateix nivell que un monument o una obra d’art... La riquesa d’Europa resideix precisament dins sa diversitat... els idiomes dels estats dominants condueixen sovint a la desaparició dels dels estats dominats... A l’hora d’ara 25 llengües desapareixen cada any!... jo no lluit contra l’anglès; lluit per la diversitat... Imposar la llengua és també imposar la manera de pensar... Les classes dominants són sovint les primeres a adoptar el parlar de l’invasor. Avui fan igual amb l’anglès... La situació es fa greu quan n’hi ha que es convencen de la inferioritat de la seva pròpia cultura... Dins certs ambients sensibles a la moda... hom recorre als anglicismes sense cap raó... Els qui es donen a aquests petits jocs es fan la il·lusió de ser moderns, quan en realitat just és que estan americanitzats... A l’escola primària convé ensenyar no una, sinó dues llengües vives. Perquè si només se’n proposa una tothom es tirarà a l’anglès i agreujarem el problema... No es pot defensar la diversitat al món i la uniformitat a França... Cal augmentar els mitjans dedicats a aquestes llengües [regionals], salvar-les, abans d’adonar-nos que hem deixat perdre una de les grans riqueses culturals de França.”  Ja veis que la postura de Claude Hagège és clara i coherent: defensa les llengües “regionals” com defensa tota varietat lingüística i critica la imposició de qualsevol llengua, i especialment de l’anglès, l’ús del qual avui ja arriba a l’absurd. A Mallorca hi ha qualque botiga que es diu “Pets & friends”, com ara s’han posat de moda els “outlets” i ja fa un temps s’hi posaren els “fast food”, o els “parks” o els “(shopping) centers”, o els “stocks”, i a molts de llocs hi ha portes reservades a l’”staff”, o la gent viatja en “business”, o fan una “performance”... A una comunitat on arriben turistes de tots els racons d’Europa, entre els quals els alemanys són els més importants, el Govern no té altra idea que decantar el català d’escola imposant-hi l’anglès... Ni se’ls acudeix que hi pugui haver l’opció de triar-ne una altra, de llengua... El plurilingüisme és riquesa, però això no és plurilingüisme.

(Publicat a "L'Espira", suplement cultural del Diari de Balears, el 6 de maig de 2012)