dimecres, 29 d’agost de 2012

No tenc cap fred... ?

29 d'agost de 2012

Un lingüista i escriptor que té una secció de llengua al diari "Ara" reacciona avui a l'opinió d'un lector de València que considera poc genuïna la construcció "cap pressa" d'un titular de la portada del diari d'ahir (dimarts 28). Reconeix, aquest lingüista, que hi ha algunes obres gramaticals que prescriuen gens de en aquesta construcció, com també ho fan –diu– "alguns filòlegs balears", a un dels quals es refereix concretament –sense anomenar-lo– per a desacreditar-lo amb exemples del DIEC2 i de Ruaix que avalen el "cap importància" / "cap gràcia" / "cap por", que aquest filòleg balear considera "absolutament inadmissibles". Allò que no fa, aquest lingüista de l'"Ara" és contradir els arguments lingüístics que el filòleg balear sense nom dóna a favor de la seva tesi, arguments que podeu llegir en aquest article. Vull dir-hi, primer de tot, que no conec cap filòleg balear que no estigui d'acord amb aquesta teoria, per la qual cosa aquest "alguns filòlegs balears" només s'ha d'entendre amb el sentit que no tenim la seguretat del nombre total de filòlegs balears, però no amb el sentit "d'alguns filòlegs balears" ho veuen així i "altres" ho veuen d'una altra manera. No em consta que cap filòleg balear s'hagi declarat contrari a la prescripció de gens de amb conceptes incomptables, i aquest és un detall que hauria de fer reflexionar al lingüista de l'"Ara" i als qui hi estan d'acord. És curiós que en aquesta ocasió tregui en suport de la bondat de "cap importància" etc. alguns exemples de l'IEC i, en canvi, defensi esclar contra el parer de l'IEC; no és l'únic, tanmateix, que esgrimeix l'autoritat de l'IEC només quan li convé. El DIEC, tot i ser obra de referència per necessitat, no està exempt d'errors i incoherències, qualcuns heretats del diccionari Fabra i qualcuns de collita pròpia, i per això no es pot sacralitzar el seu contingut. Ho varen mostrar ben clar Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Juli Moll en el llibre Diccionaris, normativa i llengua estàndard (Palma, 2003). Quant al fet que Ruaix escrigui també cap por, i des del respecte absolut cap a aquesta figura importantíssima de la gramàtica catalana, no és en si mateix cap garantia, perquè no conec cap estudi de Ruaix sobre el tema (potser l'ha fet, però no el conec) que demostri que aquesta construcció és bona, i Ruaix també es pot veure influït per un ús molt estès en català central, encara que no sigui genuí. Trago no deixa de ser un castellanisme evident i innecessari en català, baldament Fabra n'acceptàs el diminutiu traguet; en català és glop, forma ben viva. Com és natural, ara no repetiré els arguments que justifiquen la inacceptabilitat, des de la genuïnitat de la llengua (és amb aquesta consideració que el filòleg sense nom diu que aquelles frases són "inadmissibles"), però plantejaré, al lingüista de l'"Ara", i a tots els lectors, aquesta qüestió: ¿diríeu mai "no tenc cap fred" o "no tenc cap set" o "no té cap paciència"? Les raons per a dir o no dir aquestes frases són les mateixes que per a "no tenc cap por" o "no té cap importància"... Finalment, una reflexió: suposant que "cap por" i similars fossin acceptables, i així i tot a valencians i balears ens forçassin la nostra consciència lingüística i ens semblassin incorrectes, ¿no seria millor per a construir un estàndard nacional català –de tots els catalans, no només dels catalunyesos– preferir la construcció amb "gens de", que és vàlida per a tothom? Si gens de pressa és acceptable per a tothom i cap pressa només ho és per a una part de la comunitat catalana, ¿quina d'aquestes construccions es mereix la dignitat de ser considerada la comuna de tots? És clar que per a fer aquesta reflexió se n'ha d'haver fet una altra abans: ¿quina és la nostra comunitat? La segona resposta condiciona la primera, naturalment.

3 comentaris:

  1. Magnífic, Jaume Corbera i Pou de saviesa.
    A Callús (Bages) sempre havíem dit "gens de", com encara empren tothora la gent gran. De mica en mica, la interferència de l'espanyol va anar fent-nos dubtar i vacil·lar. Fins que la cosa ja va quedar preparada perquè els senyors plans poguessin pontificar amb teories justificatives.

    Una abraçada,

    Jordi Badia i Pujol

    ResponElimina
  2. El que deia l'Albert Jané (1978): http://bit.ly/RxfyIB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els articles d'Albert Jané no em fan dubtar de les meves raons, encara que respect moltíssim (no podia ser d'altra manera) en Jané. L'exemple que posa per a justificar el "cap importància" realment no és vàlid: "Diuen que té una importància extraordinària" no pot ser contraposada a "Doncs jo crec que no en té cap, d'importància", sinó a "Doncs jo crec que no en té cap, d'importància extraordinària", perquè és la individualització amb el complement que permet usar-hi 'una' i 'cap' ("una importància extraordinària" - "cap importància extraordinària"); però si la importància és usada amb el sentit abstracte primari, aleshores ha de ser 'gens de' (tenir importància - tenir molta d'importància - no tenir gens d'importància). Tampoc no val l'exemple del francès, perquè de fet el francès funciona com el castellà (d'on vénen tots els nostres mals...): "pas d'importance" és l'escurçament de "n'avoir pas d'importance", en què el 'pas' és la segona partícula negativa, com en català "no tenir pas importància"; "aucune importance" és l'equivalent del castellà "ninguna importancia" i del català "gens d'importància". Que Fabra, i fins i tot Solà, hagin usat aquestes construccions només em demostra, a mi, que la pèrdua del 'gens de' està tan escampada a Catalunya que fins i tot els mestres no s'han adonat que aquí hi ha un greu problema d'interferència (a part que ells mateixos han predicat coses que no tothom accepta). Cap d'ells, però, no ha demostrat que aquesta substitució de 'gens de' per 'cap' (simplificant el sistema segons el model castellà) sigui una evolució genuïna catalana. A qualsevol parlant mallorquí de la meva generació per amunt (dels més joves ja no me'n fii) li és estrany "no tenc cap pressa" o "no tenc cap ganes" (aberrant, per a mi), i tots dirien "no tenc gens de pressa" o "no tenc gens de ganes", i si té la més mínima sensibilitat lingüística rebutja fermament aquestes construccions, inexistents a la llengua antiga. Ara, també passa, en som conscient, que vist des de Catalunya allò que diguem a Mallorca és, en general, menystengut. Aquesta és la realitat.

      Elimina

Creative Commons License

Els escrits de http://dodeparaula.blogspot.com/ estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

NOMBRE TOTAL DE VISITES AL BLOG